"Amagar el cap sota l’ala i fer l’orni ja no serveix": l'article de David Fernàndez en 10 frases

L'exdiputat de la CUP argumenta quin és el seu posicionament al voltant de la investidura

En l'article 'Sortir-nos-en', l'exdiputat de la CUP David Fernàndez aposta per cedir dos vots a Artur Mas "al costat d'un pla de xoc real". A continuació, deu frases destacades de l'article:

  • "Potser els dos darrers mesos –poc edificants en tants sentits i tan reals alhora– han tingut la virtut de desvetllar-nos del país que encara som. Tal com és, sense mites ni ritus. Més val saber-ho, que la culpa de la cara mai no la té el mirall".
  • "¿Els estirabots devastadors de vella política? Ull viu que les ferides curen, però les cicatrius romanen i no es pot jugar a escacs amb guants de boxa".
  • " L’autoengany sempre és la pitjor mentida: ajuda molt poc no voler entendre –minimitzar, banalitzar, justificar– que el cràter deixat per la corrupció, l’impacte de les pitjors retallades o la gestió patrimonialista del procés –maldestra herència de confondre país i partit– no són endebades".
  • " Amagar el cap sota l’ala i fer l’orni ja no serveix. Llums i taquígrafs, diu la vella consigna: al què, al quan, al com i al qui, malauradament encara per concretar, li falta la requisitòria cabdal".
  • "Elogi de la contradicció complexa, de la pluralitat coral, on més he après i desaprès els darrers tres anys ha estat discutint amb un empresari sobre capitalisme senil, amb un mosso sobre el concepte neuròtic de seguretat i amb un caputxí franciscà sobre l’ètica de la decència comuna".
  • "Fi de cicle i fi de règim, en l’hora de nosaltres mateixos, quan març no és cap alternativa, pidolar dos vots en xec en blanc no arreglaria gaire res i cal pressuposar que en el joc de la gallina ningú no es vol estimbar".
  • "Efecte Arquimedes, ball de bastons de les contradiccions i fràgil equilibri malabar, potser l’únic possible, ara mateix, són dos vots al procés al costat d’un pla de xoc real i concret".
  • " Abans mil cops sortir a jugar i potser perdre, que ni tan sols no comparèixer al terreny de joc. 'In dubio', doncs, pro procés. Sempre".
  • "La calma com a factor revolucionari, que qui vol fer alguna cosa cerca un estri i qui no, una excusa. Constant humana també: només del dubte neix l’alliberament".
  • "Mentrestant endavant, que endarrere ja no hi ha res: només un passat decadent i mediocre on no podem tornar, d’imposició grisborbònica, cartró pedra autonòmic i fractura neoliberal".

 

Més continguts de