Mas revela que Rajoy va rebutjar l'oferta de celebrar una consulta "tolerada" sense vinculació jurídica

El president de la Generalitat en funcions, en la roda de premsa final de campanya de Democràcia i Llibertat, acusa el candidat del PP a la reelecció de tenir "atrofiat" el lideratge polític

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha estat l'encarregat d'obrir la roda de premsa de final de campanya de Democràcia i Llibertat celebrada just davant de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch situades a les fonts de Montjuïc barcelonines. I ho ha fet demanant el vot per "dignitat" en la defensa dels drets democràtics i socials del poble de Catalunya. "El país, per ser defensat, només té la seva gent", ha apuntat Mas, que ha apuntat que l'aposta sobiranista és l'única manera de sortir-se'n. El líder de Convergència ha recordat les grans mobilitzacions dels últims anys i les cites amb les urnes del 9-N de l'any passat i del 27-S d'enguany.

"Les nostres actituds han estat la perseverança i la determinació", ha considerat Mas, que ha instat els catalans a mantenir-les a la cita electoral de demà passat en el marc de les eleccions espanyoles. "Podem aspirar a un projecte més comú que el de l'Estat", ha considerat el president de la Generalitat en funcions, que l'estat propi és el canvi de "debò" en contrast amb el "canvi superficial" que, segons ell, plantegen les opcions que no són independentistes però que defensen un referèndum, com és el cas d' En Comú Podem.

"S'ha de reforçar una opció com Democràcia i Llibertat perquè representa la gent que se l'ha jugada més i que està judicialment perseguida per l'Estat. Som gent que ha sortit de la seva comoditat, que ha passat per sobre de les sigles tradicionals", ha apuntat Mas.

Xoc amb Rajoy

Preguntat sobre la  "invitació genèrica" al diàleg del president espanyol, Mariano Rajoy, ha apuntat que "l'actitud catalana de diàleg hi serà sempre". "I us ho diu algú a qui l'Estat vol inhabilitar", ha defensat. Mas ha negat que només li hagi parla de pacte fiscal i referèndum en lees reunions mantingudes, i ha assegurat que en la primera cita que van mantenir li va demanar el pagament dels 759 milions d'euros a què s'havia compromès José Luis Rodríguez Zapatero. "Té alguna cosa a veure això amb el referèndum o amb el pacte fiscal?", ha insistit. "Cal un canvi radical en la presidència del govern espanyol", ha apuntat.

En referència a aquest model de finançament, el president en funcions ha revelat que li va demanar que es constituís un grup de treball. "I el 20 de setembre del 2012 em va tancar la porta després de parlar-ne moltes vegades, en públic i en privat", ha considerat. "Va ser quan vaig prendre la decisió de posar les urnes el novembre del 2012", ha considerat. En referència al dret a decidir, Mas ha revelat que li va plantejar una consulta "tolerada" sense vinculació jurídica, i Rajoy tampoc s'hi va avenir. "La resposta van ser les querelles", ha determinat.

El líder de Convergència també ha volgut fer memòria sobre les 23 demandes plantejades el 30 de juliol del 2014 en una reunió a la Moncloa. "Hi ha una atròfia de lideratge polític espectacular. Cal diàleg, lideratge i posar-se les piles", ha considerat Mas.

Negociació amb la CUP

"Com que és un tema delicat, no en parlaré. No vull que serveixi com a excusa per enterbolir el final d'aquesta negociació. El dia 10 de gener és la data límit, d'allà no es pot passar. La meva millor contribució és no dir res, deixar que això s'acabi i que tothom prengui les decisions oportunes", ha defensat.

"Defensa de les institucions"

El candidat de Democràcia i Llibertat a les eleccions espanyoles, Francesc Homs, ha apuntat que la seva llista, "a diferència de les que estan supeditades a altres forces polítiques estatals", podrà defensar directament les institucions catalanes al Congrés dels Diputats. "No hem de fer equilibris", ha apuntat.

Homs ha recordat l'editorial conjunt de la premsa catalana del 26 de novembre del 2009 en defensa de la "dignitat de Catalunya" i ha volgut posar de manifest la retallada de l'Estatut que va dur a terme el Tribunal Constitucional (TC) el juny del 2010, una data que se situa molts cops en l'inici del procés sobiranista.

Més continguts de