Artur Mas, president de la Generalitat
Va entrar en política sense tenir perfil polític. El 2001 Jordi Pujol el va designar successor i el va nomenar conseller en cap. No va ser fins al 2010 que accedeix al Govern després d'abraçar un ideari liberal que l'ha dut a protagonitzar dos anys de retallades, però també d'enfrontaments amb Madrid
BarcelonaArtur Mas (Barcelona, 1956) va entrar en política sense tenir perfil polític. Amb el temps l'ha anat adquirint i els darrers desenganys, tant amb l'Estatut com amb el pacte fiscal, l'han convertit en un ferm partidari del dret a decidir i de l'estat propi.
Format al Liceu Francès i llicenciat en econòmiques, casat i pare de tres fills, va començar a treballar al sector privat, però al cap de ben poc va entrar a l'administració. Va aterrar al departament de Comerç, Consum i Turisme i d'allà, i un cop va donar-se d'alta com a militant de CDC, a la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona. A la 'casa gran' va arribar a liderar l'oposició. Després tornaria a la Generalitat, però ja per exercir de conseller. Primer, de Política Territorial i Obres Públiques, després, d'Economia i Finances, al lloc de Macià Alavedra.
El 2001 Jordi Pujol el va designar successor i el va nomenar conseller en cap per millorar-ne la projecció de cara als comicis del 2003. Va perdre'ls en vots, però els va guanyar en escons. El 2006 també es va quedar a l'oposició. No va ser fins al 2010 que accedeix al Govern després d'abraçar un ideari liberal que l'ha dut a protagonitzar dos anys de retallades, però també d'enfrontaments amb Madrid. El seu objectiu és ara dotar Catalunya d'un estat propi −cosa que li ha costat tensions amb Unió i amb els entorns tradicionals de la federació− i ha anunciat que si ho aconsegueix, acabarà la seva carrera política.
