Mas i Duran rubriquen en una reunió conjunta l'abstenció de CiU a la llei successòria
CiU, en un comunicat, considera que la decisió s'emmarca "en el moment en què es debat [l'abdicació], amb una clara actitud de l'Estat contra els interessos de Catalunya"
BarcelonaEl president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, s'ha reunit aquest dimecres a la tarda amb el secretari general de la federació, Josep A. Duran i Lleida, per rubricar la decisió de la federació d'abstenir-se al Congrés dels Diputats en la votació sobre la llei successòria. "Mas i Duran han pres la decisió d'abstenir-se en les corresponents votacions, tenint present l'abast real de la iniciativa legislativa que es limita a acceptar l'abdicació de l'actual rei Joan Carles I, però al mateix temps contextualitzant-la en el moment en què es debat amb una clara actitud de l'Estat contra els interessos de Catalunya", defensen a través d'un comunicat.
"Si bé s'ha tingut puntual informació del contingut de l'article únic del projecte de llei com del calendari parlamentari, sempre ha vingut precedida de l'acord PP-PSOE. En cap cas i en cap moment, hem estat cridats a participar prèviament per decidir o per configurar el contingut i el tràmit legislatiu. És un procediment que recorda el que ambdós partits ja van seguir per a la reforma constitucional de l'article 135 de la Carta Magna el setembre de 2011 en el qual Convergència i Unió va ser informada puntualment i convidada especialment a assumir els continguts i terminis prèviament pactats per les dues forces polítiques més importants a nivell d'Estat, però no a participar en l'elaboració de la reforma i en el seu tràmit parlamentari", es queixa CiU al comunicat.
Els nacionalistes també han volgut remarcar que la decisió "ha d'anar deslligada del futur de la institució de la Monarquia i del seu futur titular, a qui es desitja tota mena d'encerts i d'èxits pel bé de la societat espanyola i de qui reclamem –conscients de quines són les seves funcions constitucionals– una especial atenció sobre quina és la voluntat majoritària de la societat catalana– que l'avui príncep Felip coneix prou bé, tant pel que fa al tracte que rep de les institucions de l'Estat com al desig de ser consultada sobre el seu futur polític".
