Mas: "Per complicades que siguin les coses, es poden capgirar"

BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat avui en un acte amb mecenes, commemoratiu dels quinze anys de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, que "per complicades que siguin les coses se'ls pot donar la volta". En el mateix escenari en què han actuat grans figures mundials de l'òpera, Mas ha reconegut que els últims anys no han estat fàcils per a la institució barcelonina, afectada especialment per les retallades en les subvencions públiques, però creu que aquesta situació està canviant "i això és molt important, perquè vol dir que per complicades que siguin les coses se'ls pot donar la volta ".

En el seu parlament, ha recordat, així mateix, que l'any 1994, quan un incendi el dia 31 de gener va devastar l'edifici i ell era regidor de l'oposició a l'Ajuntament i celebrava el seu aniversari, tots els grups polítics es van posar d'acord ràpidament en la idea de la reconstrucció, la qual cosa també va passar entre administracions públiques.

"Aquesta vegada va passar –ha prosseguit– i altres vegades també ha passat, afortunadament", citant els Jocs Olímpics de 1992, encara que no ha obviat que amb aquell esdeveniment va haver els seus "tires i arronses".

Segons la seva opinió, però, en el cas del Liceu "hi va haver consens polític, el que és molt important, perquè no sempre és habitual, i, en aquest cas, a més, va ser de manera molt eficaç".

D'altra banda, ha opinat que la qualitat "sempre és millor quan les idees van a buscar els diners que quan els diners van a buscar les idees" i, "en un moment en què tant es parla d'estructures d'Estat", ha lloat la idea de reconstruir el teatre de la Rambla fa vint anys.

"La reconstrucció del Liceu va ser una gran idea, que va anar a buscar els diners i el va trobar en el món públic i també en el privat, que no el va trobar, va tenir la col · laboració i la implicació de la gent anònima. Es va reconstruir una estructura de ciutat, de país, perquè això és el Liceu ".

Ha conclòs agraint als mecenes "la constància en la seva aportació", encara que hagi baixat respecte a fa uns anys.

Abans de la intervenció de Mas, el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Joaquim Molins, ha coincidit en agrair als mecenes seva contribució al llarg dels anys i ha asseverat que l'objectiu de la institució és ara aconseguir "qualitat i sostenibilitat ".

Per la seva banda, el president del consell de Mecenatge, Josep Vilarasau, ha sostingut que sense els mecenes no s'hagués pogut reconstruir el teatre i ha revelat que en els darrers quinze anys s'han aconseguit 92 milions d'euros.

El director general del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch, s'ha pronunciat en els mateixos termes i ha remarcat que a diferència d'altres teatres europeus, on les subvencions públiques arriben al 80 per cent, la plaça barcelonina s'autofinança en un 55 per cent , mentre que les aportacions de les administracions són del 45 per cent.

En el seu discurs ha donat a conèixer, a més, que un 14 per cent dels ingressos provenen del mecenatge. "Moltes gràcies per ajudar a desenvolupar la programació", ha apuntat.

L'acte, al qual han assistit 180 persones, ha començat amb l'actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu, que ha interpretat fragments de La Traviata.

El secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell o el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, han estat alguns dels assistents.

Així mateix, han acudit representants d'empreses i grups empresarials com Salvador Alemany, president d'Abertis; Jorge Gallardo Ballart, d'Almirall; Carles Sumarroca, de Comsa-Emte; Enric Crous, de Damm; David Madí, d'Endesa; o Artur Suqué, de la Fundació Castell de Peralada.

Una altra personalitats de l'àmbit econòmic presents han estat Mariano Puig, president d'honor de la Fundació Puig; Luis Herrero, de Banco de Santander; Ramon Salabert, de Telefónica; Iván de la Sota, d'Allianz Assegurances; Xavier Queralt de BBVA; Montserrat Dalmau, de Loewe; Javier de Antonio Oña de Nationale Suisse i Sílvia Estivill, de Vueling.