05/08/2016

Assassinat en una investidura

2 min
Rajoy i Sánchez, reunits al Congrés

Ni Pedro Sánchez tenia, després del 20 de desembre, els suports per presentar-se a una investidura, ni Mariano Rajoy els té ara, després del 26 de juny. Sánchez va acceptar la proposta del rei Felip VI i, confirmada la manca d’aquests suports al Congrés, va fracassar; Rajoy ha acceptat ara l’encàrrec amb un pla: forçar aquests suports amb el seu salt electoral, de 123 a 137 escons, i les pèrdues del PSOE, de 90 a 85 escons. En altres termes, la seva aposta és: o jo, Mariano Rajoy, o res. I del no-res, ¿on anem? La inexistència d’alternativa, en la hipòtesi que es descarti Rajoy, condueix a noves eleccions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

És l’amenaça d’eleccions i la inexistència d’alternativa real a Rajoy el que l’ha portat, a diferència del que va fer després del 20-D, a acceptar la proposta reial. La seva idea va expressar-la Fernando Martínez-Maillo, vicesecretari d’organització del PP el 29 de juliol: “Dir no a Rajoy ara és dir no al rei”.

De manera que Rajoy llisca cap a cert bonapartisme col·locant-se per sobre dels partits i agafant-se en la incapacitat de totes les forces polítiques per dictar una sortida a la crisi política espanyola. Per això, ni tan sols preveu acudir al Congrés si no aconsegueix reunir els suports necessaris. Ja ho va dir a Barcelona el 21 de juny, abans de la seva victòria electoral: “A la investidura s’hi va per ser investit”. Però, vet aquí que estem davant d’una repetició del model de jugada. Sánchez va intentar almenys l’abstenció de Podem a partir d’una plataforma entre el PSOE i Ciutadans. Apunta Rajoy a l’abstenció del PSOE des de la seva plataforma, per ara virtual, amb Ciutadans. I, a diferència de Podem, al PSOE els que diuen que “no és no”, a continuació conclouen que “caldrà abstenir-se”. I Rajoy la guineu ho sap. Ho sap perquè tots ho sabem a partir de les dissensions dels barons i perquè, a més, manté contacte directe amb personalitats del PSOE. Cultiva la seva relació institucional amb Felipe González i amb José Luis Rodríguez Zapatero. I amb la premsa. Però el seu pla d’una investidura forçada, in extremis, no és pacífic. Passa per doblar el pols a Sánchez i a l’executiva del PSOE.

Després de la seva trobada amb Rivera, la guineu ha començat l’assetjament i enderrocament de Sánchez. Zapatero ha demanat un debat davant l’actual situació per aconseguir el màxim consens dins del PSOE. No ha pronunciat la paraula abstenció, però se li entén tot. ¿Ha parlat Zapatero amb Rajoy en les últimes setmanes? ¿Sabia Rajoy que comptava amb la responsabilitat institucional de l’expresident de govern en aquestes hores difícils? I Rajoy ha fixat, a través de Pablo Casado i Javier Maroto, l’assalt final ficant-se a la cuina: el comitè federal del PSOE ha de rectificar i aprovar l’abstenció. Rajoy, doncs, sembla creure que la seva nova presidència passa per l’assassinat (polític) de Pedro Sánchez.

stats