L'Audiència Nacional proposa jutjar per encobriment els dos mossos que acompanyaven Puigdemont a Alemanya

MadridL'Audiència Nacional proposa jutjar pel delicte d'encobriment els dos mossos d'esquadra que acompanyaven l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018. El jutge instructor, Manuel García Castellón, dona deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si volen arxivar la causa o bé l'obertura de judici oral contra els dos funcionaris. En canvi, ha decidit l'arxivament provisionalment en el cas de l'historiador Josep Lluís Alay i el senador de JxCat Josep Maria Matamala, que també eren al vehicle.

"Els dos investigats, de mutu acord, tot i la condició de funcionaris de la policia i amb ple coneixement que el Sr. Puigdemont tenia una ordre de cerca i detenció europea dictada pel Tribunal Suprem, van ajudar-lo a intentar sostreure's de l'acció de la justícia quan aquest últim es desplaçava des d'Hèlsinki (Finlàndia) fins al seu domicili de Bèlgica", afirma el jutge. Segons descriu en la interlocutòria, l'actuació dels dos mossos estava dirigida a evitar la captura de Puigdemont, "aconseguint d'aquesta manera la sostracció de l'acció de la justícia, cosa que revesteix els caràcters del delicte d'encobriment", conclou García Castellón.

A partir d'un atestat de la Policia Nacional, el magistrat apunta que el 19 de març Carlos de Pedro López i Xavier Goicoechea, els dos mossos investigats, s'havien desplaçat a Waterloo, aprofitant diversos dies de permís. "El dia 23, una persona que no ha sigut investigada els va demanar que recollissin Carles Puigdemont. Van sortir de Brussel·les amb un Renault Espace fins a Estocolm, on el van recollir", continua el jutge. El dia 25, "a pocs quilòmetres de creuar la frontera alemanya, van ser identificats per la policia d'aquest país, que va procedir a la detenció de Puigdemont", recull la interlocutòria. L'expresident havia viatjat de Suïssa a Finlàndia i amb l'activació de les ordres de detenció europea i internacional del jutge Pablo Llarena va decidir tornar per carretera a Waterloo, on volia afrontar el procés d'extradició, però no ho va aconseguir. A Alemanya va passar uns dies a la presó de Neumünster i finalment el tribunal de Schleswig-Holstein va avalar l'extradició per malversació però no per rebel·lió.

L'article 451 del Codi Penal en el seu apartat tercer diu que hauran comès el delicte d'encobriment aquells que hagin "ajudat els presumptes responsables d'un delicte a eludir la investigació de l'autoritat o dels seus agents, o a sostreure's a la seva cerca i captura sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents". En l'apartat a) s'especifica "que el fet encobert sigui constitutiu de traïció, homicidi al rei o la reina, de qualsevol dels seus ascendents o descendents [...], genocidi, delicte de lesa humanitat, delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel·lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tracte d'éssers humans o tràfic il·legal d'òrgans". En aquell moment Puigdemont estava investigat per rebel·lió. El delicte d'encobriment es castiga amb entre sis mesos i tres anys de presó.

Matalamala i Alay no eren funcionaris

Matamala i Alay quedarien fora del procediment perquè no tenien la condició de funcionaris públics. "No consta que facilitessin el vehicle, que el conduïssin en algun moment o que haguessin proporcionat qualsevol altra ajuda amb la intenció que Puigdemont eludís l'acció de la justícia", assenyala el magistrat. Sobre el senador i l'historiador que eren amb Puigdemont, el ministeri públic ja demanava també el sobreseïment.

Interlocutòria del jutge García Castellón