L'Audiència Nacional debatrà a principis d'any si és competent per jutjar Trapero

L'Audiència Nacional celebrarà a principis d'any una vista de previ pronunciament per debatre si és competent per jutjar l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excaps polítics de la policia catalana, Pere Soler i César Puig. El lletrat de Cèsar Puig ha sol·licitat aquesta vista, ja que considera que el tribunal que els ha de jutjar ha de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És una vista com la que també es farà al Tribunal Suprem aquest dimarts, també a petició de les defenses.

Un cop es faci –i si l'Audiència Nacional no declina jutjar la causa–, es donarà trasllat a les defenses perquè puguin presentar els escrits demanant prova i testimonis per al judici. Fonts de la secció primera de la sala penal apunten que el judici no es podrà fer fins d'aquí uns mesos. El tribunal que els ha de jutjar està presidit per Concepción Espejel, que també presideix la sala penal. Aquesta secció té altres assumptes ja assenyalats prèviament, com és el judici contra l'expresident del Barça Sandro Rosell, que començarà el 25 de febrer.

Les mateixes fonts apunten que no veuen factible que el judici es faci fins a l'estiu. Si es confirma aquest calendari, l'Audiència Nacional començaria a jutjar els quatre acusats un cop ja s'ha acabat el judici al Tribunal Suprem i, previsiblement, quan també s'hagi fet pública la sentència. Aquesta sentència pot servir de referència als magistrats de l'Audiència Nacional, ja que l'acusació per rebel·lió és la mateixa als dos procediments. La decisió que prengui l'Audiència Nacional sobre Trapero i els altres encausats encara es podrà recórrer al Suprem.

La Fiscalia ha sol·licitat 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a l'ex director general dels Mossos Pere Soler i per a l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig. Fins ara, els tres estaven processats a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal, però en el moment dels escrits d'acusació el ministeri públic va igualar el delicte amb els processats al Suprem. L'única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el ministeri públic manté l'acusació per sedició i demana quatre anys de presó.