L'Audència Nacional creu que promoure llistes abertzales no és delicte

MadridL'Audiència Nacional ha absolt els 11 membres d'Askatasuna i D3M –il·legalitzades pel Tribunal Suprem i el Constitucional– per considerar que el fet que els acusats promoguessin aquestes candidatures, "ideològicament associades a l'esquerra abertzale", no suposa que donessin suport a ETA "d'una forma conscient i deliberada".

Així ho ha acordat aquest tribunal en una sentència notificada aquest dilluns en què absol de pertinença a l'organització la portaveu de D3M Amparo Lasheras i Agurtzane Solabarrieta, Arantza Urkaregi, Elisabeth Zubiaga, Iker Rodrigo, Imanol Nieto, Hodei Egaña, Unai Berrostegieta i Zuriñe Zorrozua; i de col·laboració, el president d'Askatasuna, José Antonio Munduate, i el seu secretari, Xabier Isasa.

"Promoure candidatures ideològicament associades a l'esquerra abertzale, ser el seu candidat, apoderat, interventor, encara que sigui d'un partit il·legalitzat posteriorment, per si mateix no suposa un comportament antijurídic", sosté la secció primera de la sala penal en la seva sentència, que ha comptat amb un vot particular del magistrat Nicolás Poveda.

Segons assenyala el tribunal, els actes atribuïts als acusats "no són actuacions inequívoques d'integració o col·laboració" amb ETA, sinó "realitzades en l'àmbit de l'espai públic de mediació en el sistema polític, visibles i emparades formalment en la legalitat, allunyades de la clandestinitat i de la violència contra les persones". Pels magistrats això significa "senzillament" que amb D3M i Askatasuna els acusats han exercit "els drets polítics de participació dels quals són titulars i de l'exercici dels quals no han sigut suspesos o inhabilitats".

"Aquestes conductes per si mateixes no aporten elements incriminatoris contundents", subratlla el tribunal, integrat, a més, pels magistrats Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel.

No obstant això, el fiscal, que va demanar per als 11 acusats –va retirar l'acusació contra dos d'ells– penes d'entre sis anys i cinc mesos i cinc anys de presó per pertinença o col·laboració amb ETA, va argumentar en el judici que no formaven part d'una simple "oferta electoral", sinó d'"un producte" dissenyat per ETA per ser utilitzat en la seva estratègia de desdoblament polític.