Com Aznar amb Ibarretxe: nova legislació ‘ad hoc’

El govern de Rodríguez Zapatero va derogar els canvis

No és el primer cop que el PP impulsa mesures legals coercitives i urgents d’aquest tipus per frenar el sobiranisme. En aquest cas vol donar atribucions al Tribunal Constitucional per actuar contra qui no compleixi les seves sentències amb inhabilitacions i multes, d’entrada. És una reforma pensada per parar els peus al procés fins al punt que preveu que les mesures contra Artur Mas o altres responsables institucionals les pugui prendre també un govern en funcions, com serà el de Mariano Rajoy a partir de mitjans d’octubre un cop es convoquin les eleccions generals. Legislar ad hoc no està permès, però és tan fàcil de fer per a un govern amb majoria absoluta com difícil de demostrar que es fa.

L’any 2003 el govern de José María Aznar ja va prendre mesures amb el mateix fons polític, tot i que encara eren més dures. Ho va fer per intentar que el lehendakari Juan José Ibarretxe, del PNB, que pretenia consultar els bascos sobre el seu futur i convertir el País Basc en estat lliure associat, desistís dels seus projectes.

Castigar qui convoqui consultes

Aznar va reformar el Codi Penal malgrat que en l’article 410 ja aleshores recollia què fer en cas de desobediència. Aquest article preveu multes i un període d’inhabilitació d’entre sis mesos i dos anys per a qui es negui a complir resolucions judicials o ordres de “l’autoritat superior”. És un dels delictes pels quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja investiga Artur Mas i dos dels seus consellers arran de la querella del govern espanyol per la celebració del procés participatiu del 9-N. Com que es tracta d’aforats i d’un procés amb totes les garanties la tramitació és llarga.

En el cas d’Ibarretxe l’executiu espanyol no en tenia prou i, com ara, va valer-se de la seva majoria absoluta per acorralar-lo. Ho va fer incorporant un nou article, el 506 bis, que tipificava el delicte de “convocatòria il·legal d’eleccions o de consultes populars per la via de referèndum”. Estava castigat amb entre tres i cinc anys de presó i deu anys d’inhabilitació per càrrec públic.

Reforçar les vies existents

El nou delicte no es va arribar a aplicar mai perquè quan José Luis Rodríguez Zapatero va arribar al govern, el 2004, el va derogar mesos després, afirmant que la pena era excessiva i que el delicte no tenia prou “entitat penal”. El pla del lehendakari va ser rebutjat al Congrés i la falta de majories àmplies (depenia dels vots de Batasuna, aleshores en procés d’il·legalització gràcies a una llei de partits també ad hoc impulsada pel PP i el PSOE) i el pas a l’oposició del PNB l’any 2009 van acabar enterrant el projecte. Ahir Pedro Sánchez no es va comprometre a seguir el camí de Zapatero si és escollit president a finals d’any i es va fixar més en les formes que en el fons de la reforma legislativa.

La nova llei de seguretat nacional impulsada pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’article 155 de la Constitució espanyola ja preveuen altres mesures extraordinàries. Ara, però, Rajoy opta per empoderar el Constitucional i deixar-li la iniciativa.

Més continguts de