29/11/2018

Aznar, el líder únic d’una dreta partida en tres

3 min
L’expresident del govern espanyol José María Aznar ahir a la Casa del Llibre de Barcelona.

BarcelonaAlgú podia esperar que després d’una exposició on es criticaven els populismes i el retorn als nacionalismes dels anys 30 a tot el món, José María Aznar marcaria distàncies amb una força d’extrema dreta com Vox, que pretén desmuntar tot l’edifici construït al voltant de la Constitució del 1978 i apel·la al votant tradicional del PP, però va fer el contrari. Aznar va homologar el partit de Santiago Abascal com un dels tres partits que, al seu parer, avui conformen “el pilar constitucionalista del centre dreta”, al costat del PP i Cs. I és que, tal com es va encarregar de subratllar, “aquest centre dreta avui està trossejat, perquè el que abans era un [quan ell presidia el PP], ara són tres”. I si el líder espiritual de la dreta espanyola diu que està dividida en tres, és que ho està. Per tant, i avançant-se al resultat de les eleccions andaluses, Aznar va donar ahir la benvinguda a Vox al club del qual ell és la veu més autoritzada, un espai que comparteix amb el PP i Cs, que també és un partit de dretes per a l’expresident espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aznar va venir a Barcelona a presentar el seu llibre El futuro es hoy (Península) amb una xerrada amb qui va ser el seu ministre català per excel·lència, Josep Piqué. A primera fila hi havia històrics del PP català com Jorge Fernández Díaz, dirigents caiguts en desgràcia com Enric Millo, i el líder emergent, Alejandro Fernández, acompanyat d’una cort de fidels. El públic, més aviat escàs, no va omplir l’aforament, i tampoc hi va haver cap protesta en un territori que segons Aznar transita cap a l’autoritarisme i el desordre. Ahir tot va ser molt normal. Tant, que es produïa un desequilibri molt gran entre els vaticinis apocalípitics del protagonista i el que es veia tot just sortir al carrer, una Rambla de Catalunya radiant amb els llums de Nadal.

I què deia? Doncs, per si hi havia cap dubte, va afirmar que la causa del Procés “jurídicament era rebel·lió i políticament, colpisme”. Un missatge dirigit clarament al sector marianista del partit encapçalat per la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que va anunciar que retiraria els qualificatius de “colpista” del diari de sessions. I que el problema era que mentre que a la dreta hi havia un compromís absolut en la defensa de la Constitució, no passava el mateix a l’esquerra amb el PSOE (de Podem ja ni en va parlar). “Hi va haver un socialisme constitucional, però ara no puc afirmar-ho”, va dir. I va carregar sense pietat contra Pedro Sánchez: “Tu com pots dir que són forces constitucionalistes uns partits que han donat un cop d’estat que encara no ha estat desarticulat?”, es va preguntar de forma retòrica.

Defensa de la monarquia

La conclusió, per a Aznar, especialment dramàtica, és que “en les pròximes eleccions generals es decidirà si es manté l’ordre constitucional o no”. O amb més càrrega emotiva, fins i tot: si es manté “la continuïtat històrica d’Espanya”. I a continuació va desitjar que els espanyols “l’encertin tal com ho han fet en altres ocasions”.

En aquest context, i sense dir-ho clarament, Aznar s’estava postulant com l’únic líder capaç de reunificar tot el centredreta i guanyar la batalla a la pèrfida aliança antiespanyola que representa l’esquerra i els nacionalismes. I per fer-ho no va dubtar a fer una defensa tancada i aferrissada tant de la Constitució com de la seva màxima expressió institucional: la monarquia. I tot mentre Josep Piqué, al seu costat, assentia amb el cap amb moviments com al seu dia va fer davant de George Bush Jr.

stats