Política 09/08/2018

Aznar va ordenar 190 acostaments i 42 tercers graus en quatre anys

En el seu primer mandat era partidari de la “generositat” per afavorir la pau

Marc Toro
3 min
Manifestació a Bilbao el 2011 contra la sentència del cas Bateragune, que entre d’altres va enviar a presó l’exportaveu de Batasuna i ara líder de Bildu, Arnaldo Otegi.

BarcelonaL’afany de Pablo Casado per carregar contra la política penitenciària del nou govern del PSOE contrasta amb l’actitud -i fins i tot amb els gestos- dels seus predecessors al capdavant del PP. El tercer grau i recent trasllat de dos membres d’ETA a Biscaia, que el nou líder popular ha qualificat de cessions al terrorisme, havien estat autoritzats per l’expresident espanyol Mariano Rajoy el febrer passat. I no només això: el seu mentor polític, el també expresident espanyol José María Aznar, va ordenar fins a 190 acostaments i 42 tercers graus per a presos de l’organització armada al llarg del seu primer mandat, entre els anys 1996 i 2000.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Jo sempre tindré una actitud de generositat, de mà estesa i d’esperit obert per consolidar les possibilitats de pau”, deia Aznar en aquells temps. Poc després, el desembre del 2000, començarien els anys de gran ofensiva policial i judicial contra l’organització i el conjunt de l’esquerra abertzale, fruit d’haver firmat amb el PSOE el Pacte Antiterrorista, però fins llavors el govern del PP havia defensat una “nova orientació de la política penitenciària, consensuada, flexible i dinàmica”, en paraules del mateix Aznar l’any 1998. Aquesta nova orientació, però, ja feia temps que l’estava aplicant.

El juny de 1996, un mes després que Aznar arribés a la Moncloa i en plena treva d’ETA -que tan sols s’allargaria una setmana-, el llavors ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, va ordenar l’acostament a Euskadi de 33 presos etarres. Aquell mateix any va ser segrestat el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, però això no va fer enrere els populars a l’hora de concedir, també, tretze tercers graus a reclusos de l’organització.

1998: dels trasllats als contactes

Ortega Lara va ser alliberat el juliol del 1997, i pocs dies després era segrestat -i posteriorment assassinat- el regidor del PP d’Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco. L’activitat d’ETA, però, no va modificar l’estratègia del PP cap als presos: al llarg d’aquell any es va fer efectiu el trasllat de 26 etarres i el tercer grau de setze més. I la dinàmica va seguir l’any següent, quan van produir-se 26 acostaments més i es van concedir quatre tercers grau. El setembre de 1998, ETA va anunciar un alto al foc indefinit que acabaria durant 14 mesos -el més llarg de la seva història-, i va ser llavors quan el govern d’Aznar va anar un pas més enllà. “El govern [espanyol] i jo personalment he autoritzat contactes amb l’entorn del Moviment Basc d’Alliberament”, va declarar el president espanyol el novembre d’aquell any.

Aquell anunci va donar lloc, el maig del 1999, a una reunió a Zuric (Suïssa) entre els dirigents d’ETA Mikel Albisu Antza i Belén González Peñalva i els representants de la Moncloa Javier Zarzalejos (secretari general de Presidència), Martí Fluxá (secretari d’estat de Seguretat) i Pedro Arriola (assessor del govern espanyol). Segons explica Zarzalejos al llibre No hay ala oeste en la Moncloa (Ediciones Península), l’objectiu de la delegació estatal era intentar que el cessament indefinit de la lluita armada es convertís en definitiu. Els membres d’ETA, per la seva banda, volien que l’Estat es comprometés a “respectar la veu dels bascos”, segons el relat de Zarzalejos. Les tres hores “tenses” que va durar la trobada, però, només van servir perquè les parts s’emplacessin a una nova reunió que, finalment, mai es va acabar produint. En paral·lel amb el diàleg amb l’organització, aquell any va ser el de més flexibilitat penitenciària del govern d’Aznar. Es van ordenar un total de 105 acostaments de presos a Euskadi i autoritzar nou tercers graus per a presos bascos.

Al llarg dels últims anys, el PSOE no ha perdut l’oportunitat de recordar aquest historial al PP quan s’ha criticat la seva política penitenciària des de la Moncloa. Ahir mateix ho va fer de nou amb un tuit des del compte oficial del partit on demanava als de Pablo Casado que deixin de “manipular” i siguin “lleials”. Durant el primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero els socialistes ja havien utilitzat aquest recurs davant les crítiques. Al número 17 de la revista del grup parlamentari socialista (març del 2007), es recollien els 295 noms de presos d’ETA que Mayor Oreja, Mariano Rajoy i Ángel Acebes haurien “excarcerat anticipadament” com a ministres de l’Interior dels governs Aznar, de qui ara Casado reivindica el llegat.

stats