La BBC relata el dia a dia a la presó dels consellers i dels Jordis

Barcelona"Vuit persones que un cop van governar set milions de catalans ara han de demanar a les seves famílies que els transfereixin diners en targetes de prepagament per comprar galetes a la presó". Així retrata el pas dels polítics catalans de la Generalitat a la presó el periodista de la BBC James Reynolds, que ha narrat en una crònica publicada avui el dia a dia dels consellers i els activistes empresonats. Un empresonament que qualifica "d'encara més inusual" per la imminència de la campanya electoral per al 21-D, a la qual es presenten alguns dels empresonats.

Reynolds descriu les condicions en què es troba Soto del Real, on són Jordi Sànchez, a qui descriu com "un home rodó amb el to d'un acadèmic", i Jordi Cuixart, de qui diu que podria passar per "líder d'una banda de rock". La rebuda al centre n'és un exemple. "Viva España! Viva la Constitución!", van etzibar els interns quan hi van arribar els dos activistes, recorda l'advocat de Sànchez, Jordi Pina. Les famílies poden veure'ls un cop per setmana a través d'un vidre i dos cops al mes sense restriccions físiques. A més, "els poden portar roba d'hivern, un fet particularment útil tenint en compte que la calefacció a la nit s'apaga", explica el periodista, que afegeix crítiques de Pina al menjar servit al centre penitenciari. Reynolds també inclou el testimoni de Txell Bonet, companya de Cuixart, que confessa que a les trobades amb el seu marit "no parlen gaire del futur" i que sempre es preparen "per al pitjor".

Però l'empresonament i l'exili no són nous a la política catalana. La crònica també recorda que a la Generalitat ja coneixen aquestes circumstàncies i subratlla que Catalunya té una "llarga història" en aquest sentit, entre la qual destaca els casos de Companys i Tarradellas, assenyala l'historiador Jordi Rabassa, que, tot i que no està d'acord amb l'independentisme, accepta que els empresonats són "presos polítics".

A tall d'anècdota, un total de cinc Jordis són testimonis a la crònica: un tret "confús" de la societat catalana, conclou Reynolds, que avisa el lector britànic que es tracta d'un nom habitual a Catalunya, que comparteix patró amb Anglaterra. Sant Jordi n'és el culpable.