El PP nega haver pagat 600.000 euros a Blesa i atribueix la polèmica a un error comptable

Els populars s'afanyen a desmentir la informació, que el PSOE ja qualificava com "l'escàndol més gran de la democràcia", i només reconeixen un pagament de 9.000 euros

El PP ha negat aquest dijous haver pagat 600.000 euros a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, entre 1999 i el 2006, per tasques d'assessorament. Segons informa el mitjà digital 'Infolibre', els pagaments a Blesa apareixen reflectits en la comptabilitat oficial dels populars. No obstant, els populars s'han afanyat a desmentir-ho.

En un comunicat, el PP assegura que a la seva comptabilitat "únicament figura un pagament a Miguel Blesa per un treball d'assessoria professional l'any 1994 per un import proper a 9.000 euros, molt allunyat de la xifra que s'ha publicat". Els populars argumenten que aquesta informació publicada per 'Infolibre' "prové d'una filtració del sumari" que se segueix davant l'Audiència Nacional i que "correspon a uns documents procedents del sumari analitzats parcialment".

La versió del PP per explicar d'on surten els esmentats 600.000 euros sosté que, com a conseqüència del pagament a Blesa l'any 1994, "es va crear un apunt comptable amb el seu nom i el seu corresponent número, 410.069". A partir d'aquell moment, en aquest apunt s'hi van anar anotant saldos de diversos creditors de totes les seus del PP d'Espanya. "L'apunt comprèn, per tant, sumes agregades de molts proveïdors diferents que tenen el mateix número comptable i corresponen a diferents províncies". Malgrat això, a la llista de tot el partit "només apareix el nom del primer creditor, que va donar nom al compte a la seu central l'any 1994, independentment que aquest creditor hagi tingut operacions posteriors".

El PP insisteix que en les dades enviades al Tribunal de Comptes apareixen la totalitat de proveïdors inclosos en l'apunt 410069, que "per error" s'han imputat a Miguel Blesa, per ser "el primer dels molts noms inclosos en l'apunt". Per tant, el PP només reconeix el pagament d'uns 9.000 euros el 1994, "dos anys abans que fos nomenat president de Caja Madrid".

En els anys en què segons la primera informació publicada se li van pagar suposadament 600.000 euros, Blesa ja era president de la caixa madrilenya. El 2003 es va modificar la llei de caixes d'estalvi i es va tipificar que els presidents d'aquestes entitats no podrien tenir cap activitat remunerada fora de les entitats. D'aquesta manera, si es confirmen els pagaments, s'hauria comès una il·legalitat durant tres anys, del 2003 al 2006.

El PSOE ha denunciat automàticament aquests fets. El secretari de relacions institucionals del partit, Antonio Hernando, creu que el PP no pot deixar passar ni un minut més sense donar explicacions "d'aquest escàndol espectacular; el més gran de la democràcia", segons ell. El PP, de moment, ha optat oficialment pel silenci fins que hagi estudiat la informació a fons.

Hernando vol saber "per què, en qualitat de què i a canvi de què" va cobrar Blesa "tanta pasta" i "d'on van sortir els fons". El dirigent socialista ha afegit que el PP "ha estat pagant sobresous als directius populars i no sabem d'on van sortir aquests diners i ara sabem que també en van pagar als banquers".

Segons el diputat socialista al Congrés, l'expresident José María Aznar va posar Blesa al capdavant de Caja Madrid. I, per aquest motiu, entén que "és normal" que Aznar "estigui nerviós" i que ara Mariano Rajoy "també estigui dels nervis".

Més continguts de