02/11/2014

Bipartidisme en estat de xoc

5 min
UN NOU CIS QUE POT FER TREMOLAR ELS PARTITS MAJORITARIS  Després d’una setmana marcada per l’esclat de nous casos de corrupció i la incapacitat per dialogar amb Catalunya,  el PP i el PSOE encentaran la setmana amb un nou baròmetre del CIS sobre la taula que probablement tornarà a evidenciar la crisi del partidisme. Els dos partits majoritaris no saben com afrontar l’ascens de Podem.

MadridA les portes del 9-N el govern espanyol ha endurit el pols amb el bloc pro consulta. Mariano Rajoy ja ha anunciat que només oferirà “Constitució i llei”. Un canvi d’actitud després de dies traient importància a la nova fórmula de votació. Artur Mas creu que tot plegat potser “no és casual”: la Moncloa ha decidit impugnar el procés precisament la setmana en què ha esclatat un gravíssim nou cas de corrupció que toca de ple el PP de Madrid. L’operació Púnica ha fet saltar definitivament totes les alarmes a Madrid, després de dies amb un degoteig incessant d’escàndols. La incapacitat de donar respostes a aquesta situació sumada a la publicació, en els pròxims dies, del baròmetre del CIS -que pot evidenciar la pujada de Podem- ha deixat en estat de xoc el bipartidisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Atrapats en el partidisme

Retrets entre el PP i el PSOE

“Que cadascú expliqui el que li toca i prengui les decisions que li corresponguin”, va sentenciar divendres la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Contestava a les crítiques socialistes per no haver acceptat un ple monogràfic al Congrés sobre corrupció. Com es va veure en la sessió parlamentària de dimecres -en què l’oposició va exigir explicacions a Rajoy més enllà de les disculpes-, el PP i el PSOE s’acusen mútuament d’obstaculitzar les mesures de regeneració democràtica i de no fer net de portes endins.

Aquesta setmana l’executiu espanyol ha provat de reaccionar anunciant que agilitzarà les iniciatives legislatives que van entrar a la cambra baixa al mes de febrer: la llei per controlar l’activitat financera dels partits i l’estatut dels alts càrrecs de l’administració general de l’Estat. Tot i les presses, la número 2 de Rajoy va responsabilitzar el principal partit de l’oposició de la lentitud que hi ha hagut fins ara. Assegura que, en nom del consens, han esperat que els socialistes culminessin el procés de relleu a la secretaria general. “Nosaltres hem fet la nostra feina”, va dir. La formació de Pedro Sánchez assegura que és la Moncloa qui va a remolc seu, per exemple, quan planteja la possibilitat de suspendre de les seves funcions els diputats quan se’ls obri judici oral per comportaments irregulars. Fins ara el reglament del Congrés només preveu aquesta situació quan hi ha un processament en ferm i presó preventiva.

Mesures a contrarellotge

Iniciatives ‘exprés’ polèmiques

Tant el govern com l’oposició premen l’accelerador per intentar recuperar la credibilitat perduda entre la ciutadania. La intenció és evidenciar que s’és implacable amb els casos de malversació de fons públics. Això, però, ha aixecat queixes. Sánchez ha decidit finalment expulsar tots els implicats en les targetes en negre de Caja Madrid, entre els quals hi ha l’històric Virgilio Zapatero. La dràstica decisió, sense fer diferències entre els afectats, ha generat malestar intern. L’exministre de Felipe González és un home respectat dins del partit. Hi ha recels també a l’anunci de la Moncloa de crear 282 places de jutges, dues de les quals a la sala penal de l’Audiència Nacional. Jutges per a la Democràcia considera que en realitat no suposa incorporar més efectius a la lluita contra la corrupció, sinó, simplement, regularitzar la situació de persones que no tenien un destí adjudicat i que fins ara reforçaven determinats jutjats.

Nervis electorals

Trontollen feus de la dreta

“Haig de ser just i equilibrat. És un actiu molt important del nostre partit”, va assegurar dijous Rajoy en referència a la presidenta de la formació a Madrid, Esperanza Aguirre. Amb Francisco Granados -el seu exnúmero 2- a la presó han crescut les veus que consideren que cal girar full a l’aguirrisme. “O canviem o ens canvien” és la consigna. No serà fàcil, però. A l’horitzó apareix un debat aspre per a la confecció de les llistes a les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig. El president de la Comunitat, Ignacio González, delfí d’Aguirre, no està disposat a pagar-ne els plats trencats. Al juliol el Suprem va arxivar les querelles contra ell per la compra d’un àtic a Estepona (Màlaga), tot i que també va instar el jutjat d’aquella localitat a continuar amb les investigacions. Les últimes detencions compliquen les expectatives de l’expresidenta madrilenya per ser el relleu d’Ana Botella com a candidata a l’alcaldia de la capital espanyola. Fonts de l’executiu admeten que la trama desarticulada per l’operació Púnica ha sigut un “torpede” per a la credibilitat de la feina anticorrupció feta fins ara. A això s’hi suma l’impacte polític per la recent imputació dels exministres Rodrigo Rato -que ha estat donat de baixa de militància- i Ángel Acebes.

Són diversos els barons del partit que, alarmats per les conseqüències que tot plegat pot tenir a les urnes, reclamen gestos concrets. El president espanyol clausurarà dissabte, el dia abans del 9-N, unes jornades sobre bon govern a les comunitats autònomes que el PP celebrarà a Extremadura. El president d’aquella comunitat, José Antonio Monago, que governa gràcies a IU, ha avisat que “no n’hi ha prou” demanant perdó. Els responsables del partit a Cantàbria, el País Basc o Castella i Lleó (en aquest últim territori hi ha hagut també detencions en la xarxa de presumptes comissions il·legals) s’han afegit a la petició d’accions. Al País Valencià, Alberto Fabra ha de gestionar afers com la imputació de l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, i la petició d’indult de l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. El degoteig de notícies en aquest àmbit està complicant les coses al líder andalús, Juan Manuel Moreno, que feia bandera de la regeneració per atacar la presidenta Susana Díaz.

L’auge de Podem

Un relat governamental debilitat

A la capital espanyola s’espera amb neguit l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent a l’octubre, que probablement recollirà l’auge de Podem. Algunes filtracions especulen sobre la possibilitat que sigui primera força en vot directe, abans de la cuina dels experts, en unes eleccions espanyoles. El president del Congrés, Jesús Posada, ha sigut dels primers a admetre el risc que la indignació per la corrupció tapi el relat de la recuperació econòmica. Els conservadors esperen que el creixement econòmic i l’eventual disminució de l’atur marquin el terreny de joc electoral el 2015. El PP creu que encara té temps per capgirar l’agenda actual -centrada en les diverses crisis que sacsegen Espanya- i debilitar l’efecte Podem.

L’auge del partit de Pablo Iglesias també inquieta el PSOE i partits que confiaven canalitzar el malestar social: IU ha apujat el to en els últims dies i UPyD intenta superar la crisi interna després de la dimissió del seu portaveu al Parlament Europeu, Francisco Sosa Wagner.

stats