Bon vent i barca nova per a l’enemic
MadridAmb la coartada de prendre una decisió objectiva, no discrecional, la comissió permanent del CGPJ ha adoptat l’acord més discrecional que es pugui imaginar: concedir dues places de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional als magistrats Eloy Velasco i Enrique López.
Sota el pretext que no existeix l’especialitat penal, ha descartat els especialistes autèntics, cinc magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional amb més antiguitat i més bon currículum que ja havien recorregut el concurs per la maniobra política. Tal com explicava ahir l’ARA, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i el d’Anticorrupció, Manuel Moix, volien treure’s de sobre Velasco i, de passada, encaixar López a la sala.
Velasco hi va accedir a través d’una prova de dret penal que els seus competidors, amb més experiència, havien superat el 2011. Però el 2013 la secció tercera del Suprem va anul·lar la prova -l’actual president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va tenir-hi un paper estel·lar-. Amb l’anul·lació, només quedaven tres especialistes: Pablo Llarena, López i Velasco. Llarena va anar a parar a la sala segona de la sala penal, de manera que només quedaven per col·locar Velasco i López.
Lesmes havia sigut director general de Relacions amb l’Administració de Justícia amb José Maria Aznar, i Catalá havia sigut el seu cap entre el 2002 i el 2004, com a secretari d’estat de Justícia. Els dos tenien clar, des de la investidura de Rajoy l’octubre del 2016, el que calia fer: un nou mapa de control judicial. Catalá, amb l’assessorament del president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, el va dissenyar. La primera fase: nomenar Maza en lloc de Consuelo Madrigal a la Fiscalia General de l’Estat, i Moix, excol·laborador de Marchena, a la Fiscalia Anticorrupció. La següent fase era treure’s de sobre jutges molestos. Velasco, el primer. Lesmes ja s’havia carregat Pablo Ruz a finals del 2014, amb el pretext que estava en comissió de serveis a càrrec de la investigació de Gürtel i els papers de Bárcenas.
Velasco, doncs, ja no serà instructor. I a més haurà d’abstenir-se quan arribi l’apel·lació de la sentència de l’operació Lezo. A més, l’entrada d’aquests dos especialistes bloqueja l’entrada dels autèntics experts en dret penal, que han estat exclosos, i que, no obstant, recorreran els nomenaments al Suprem un cop es resolgui el recurs al CGPJ.
Queda la tercera fase. El 25 de maig, el CGPJ abordarà el nomenament del president de la sala penal de l’Audiència Nacional, ja que el magistrat Fernando Grande-Marlaska passa a ser membre de la comissió permanent del CGPJ. Qui té més antiguitat a la sala és Manuela Fernández de Prado. Però Concepción Espejel, d’incorporació més recent a l’Audiència, té més antiguitat. Espejel és l’aposta del PP. I si es consuma el seu nomenament es completarà la tercera fase de l’operació dissenyada per Catalá i Marchena.
