Bonvehí aposta perquè el PDECat formi part d'una JxCat més àmplia si manté el control de la ideologia

Vol lligar aquesta evolució amb la presó i Waterloo durant l'estiu i evitar un congrés al juliol

El president del PDECat, David Bonvehí, aposta perquè la formació passi a formar part d'un nou partit sota les sigles de JxCat, que sigui més ampli, si en pot mantenir el control de la ideologia. Així ho han explicat a l'ACN fonts properes a Bonvehí, que dona per feta la necessitat d'aquesta transició després del cicle electoral del 28-A i el 26-M.

L’acord entre Bonvehí i Sànchez que marca el camí per ordenar JxCat

Això sí, el president del PDECat vol lligar aquesta evolució de forma pausada, i destinar l'estiu a preparar el canvi amb converses amb les presons –sobretot amb els dirigents del partit Jordi Turull i Josep Rull, però també amb Jordi Sànchez–, i amb Carles Puigdemont a Waterloo. Bonvehí vol evitar un congrés extraordinari aquest juliol, un conclave que sí que volen forçar altres sectors del PDECat, pròxims als consellers Miquel Buch i Damià Calvet.

Tots els actors de l'espai del PDECat i JxCat coincideixen en la necessitat d'endreçar l'estructura després del cicle electoral d'aquesta primavera. Una reflexió a la qual arriben tant Bonvehí com Puigdemont, però també Elsa Artadi, els mateixos Buch i Calvet, les conselleres Meritxell Budó i Àngels Chacón, a més de l'expresident Artur Mas, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, el líder de la Crida, Jordi Sànchez, i dirigents com Ferran Bel o Lluís Guinó.

Fonts de tots els sectors admeten que cal reordenar l'espai, però divergeixen sobre el calendari. Bonvehí i els seus afins –manté la majoria de l'executiva del PDECat– aposten per deixar passar l'estiu, i destinar el juliol a negociar amb Puigdemont –sobretot–, però també amb figures amb pes en les converses com Mas, Turull i Rull. I, ja de cara a la tardor, convocar un congrés extraordinari o una assemblea amb una proposta clara i de consens perquè les bases avalin la nova reorganització.

D'altra banda, el sector crític i corrents ideològics com ara Moment Zero –amb Buch al capdavant– prefereixen forçar aquest congrés per al mes que ve. Necessiten, però, que dues terceres parts del consell nacional del PDECat (450 dirigents) avalin la convocatòria d'aquest conclave. Un suport que, de moment, l'oposició admet que no té. Bonvehí, doncs, confia en les bases i el territori per mantenir una certa estabilitat i calma al partit, almenys fins a la tardor.

Bonvehí es conjura per aplanar la transició cap a JxCat, però amb l'objectiu que el PDECat hi sigui present, d'alguna manera. El president de la formació nacionalista vol que el nou partit que s'acabi creant sota les sigles de JxCat –el PDECat és propietari de la marca– hereti la ideologia de centredreta que caracteritza el Partit Demòcrata, així com tot el seu llegat, tant econòmic, fiscal com també polític.

Així, Bonvehí voldria que el futur líder d'aquest nou JxCat més ampli respecti l'herència del PDECat i que, si pot ser, aquest cap de files sigui també el candidat a la presidència de la Generalitat. Diverses veus del Partit Demòcrata aposten des de fa mesos per noms com els dels alcaldes d'Igualada, Marc Castells; de Mollerussa, Marc Solsona; de Vic, Anna Erra –aquests dos últims ja són diputats parlamentaris de JxCat–, o la consellera Chacón –una de les més ben situades–. També ha sonat el nom de Mas, que al febrer veurà acabada la seva inhabilitació política, i que ha tingut un paper destacat en les últimes campanyes.

D'altra banda, les figures d'Artadi i Laura Borràs han estat a primera línia constantment, però els resultats del 28-A i el 26-M han rebaixat les expectatives polítiques de les dues exconselleres. Així, tornen a primera fila els noms de Buch i Calvet, ja sigui per liderar el nou organigrama de JxCat o per postular-se com a candidats al Parlament. Aquest escenari dibuixaria nous canvis a l'executiu de Quim Torra, després de les baixes d'Ernest Maragall i les mateixes Artadi i Borràs.

Algunes fonts assenyalen que Puigdemont i Mas no acabarien de veure bé la fórmula de Buch o Calvet, com tampoc les de Chacón, Castells o Solsona. De fet, des de la direcció del PDECat admeten que l'expresident a "l'exili" té, en gran part, el poder de la decisió final. És a dir, que cap fórmula ni nom serà l'escollit si abans Puigdemont no hi dona el vistiplau. Una altra opció seria que ell mateix es postulés per presidir el nou partit de JxCat per col·locar a l'executiva gent de la seva confiança.

La setmana que ve s'albira clau. Un cop constituïts els ajuntaments, consells comarcals i diputacions s'espera que s'incrementin els moviments interns, tant dins les famílies del PDECat com a les presons i a Waterloo. El mateix Mas té pendent una visita a Bèlgica, on també es podrien desplaçar membres del Govern com Buch, Calvet, Budó o Chacón, o altres dirigents com Artadi, Guinó o la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras.

Sigui com sigui, els pròxims mesos seran decisius per definir el futur del PDECat i JxCat, després d'unes eleccions en què només Puigdemont ha aguantat el resultat, a l'espera de la sentència del judici de l'1-O, i amb la incògnita de si les pròximes eleccions al Parlament arribaran a principis del 2020.

Més continguts de