Bonvehí s’obre a sumar el PDECat a la Crida encara que sigui un partit

BarcelonaLa negociació al PDECat sobre com encaixar amb la Crida no ha fet res més que començar. La divisió d’opinions es palpa en l’executiva, tal com va reconèixer ahir el mateix David Bonvehí, però el president de la formació aposta per trobar un encaix amb el nou espai polític de l’expresident Carles Puigdemont “sigui quina sigui la fórmula jurídica” que adopti. És a dir, encara que Bonvehí havia apostat públicament perquè fos un moviment, en afirmar que “no tindria sentit” que hi hagués dos partits, ahir va obrir-se a encaixar el PDECat amb la Crida encara que es constitueixi com una formació. Una via que es desprèn de la ponència organitzativa presentada dissabte. “Hauria de passar alguna cosa molt grossa per no entendre’ns. Posaré tot el coratge per trobar l’encaix sigui quina sigui la formulació jurídica de la Crida, jo no em veig anant a unes eleccions enfrontant un partit amb l’altre”, va afirmar Bonvehí ahir després de la reunió de la direcció del partit.

No obstant això, alhora que mostrava aquesta confiança en el pacte també receptava prudència. De fet, ell no s’ha fet fundador de la Crida i tampoc va acudir dissabte a Manresa -a diferència de la vicepresidenta, Míriam Nogueras- per “respecte” als associats. Va constatar que hi havia diverses opinions dins el partit i també a la direcció sobre com afrontar aquesta relació amb el moviment polític de Puigdemont, així com incògnites per resoldre. Així, va considerar que fins que no es resolgui l’encaix entre el PDECat i la Crida ell se n’ha de mantenir al marge. Ara bé, precisament per enfilar aquest encaix Bonvehí i Nogueras van acudir ahir a la tarda a la presó de Lledoners, per trobar-se amb els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que, juntament amb l’exiliat Lluís Puig, formen part de la comissió delegada que farà la proposta sobre la relació amb la Crida que hauran de votar els militants del PDECat. Una votació -que Bonvehí va situar fins i tot abans de la constitució definitiva de la Crida el 19 de gener- determinant per al futur del PDECat i el nou espai.

La possibilitat de la doble militància és una de les qüestions tècniques que es debatran en el si d’aquesta comissió, ja que el PDECat -a diferència de la Crida- no permet ser soci d’un altre partit. Ahir Bonvehí va afirmar que no hi ha problema que militants del PDECat participin en el procés de formació del nou espai de Puigdemont, mentre no es defineixi l’encaix i encara que pugui tractar-se del procés de fundació d’un altre partit. En tot moment el dirigent va celebrar l’afluència de gent a l’acte de Manresa -constatant la presència de gent del PDECat- i va lamentar que ERC i la CUP no es vulguin sumar al “moviment transversal”.

Sobre això, ahir la consellera Elsa Artadi -que es perfila com un dels lideratges de la Crida- va demanar als partits independentistes que permetin la “doble militància”, insistint que el nou espai de Puigdemont és un “moviment” que no té la voluntat de perpetuar-se en el poder sinó de dissoldre’s un cop “assolida la República”. “La Crida no pretén substituir els partits, perquè un cop assoleixi el seu objectiu tothom s’haurà d’endreçar ideològicament”, va explicar a RAC1. Malgrat això, ahir el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va descartar qualsevol canvi que faciliti que els seus militants es puguin sumar a la Crida i va insistir que es tracta d’una “reorganització de l’espai convergent”. També va evitar comentar la presència de l’alcalde republicà de Montblanc, Pep Andreu, a l’acte de la Crida, en considerar que li toca a ell decidir amb quina marca es presentarà a les municipals. Una pregunta que Andreu va respondre, hores més tard, en declaracions a l’ACN. “El meu partit és ERC”, va dir, tot i que es va mostrar partidari de participar en espais “transversals”.

L’experiència de JxCat

A partir d’ara el PDECat inicia un procés de debat intern que s’anirà concretant en les pròximes setmanes i que anirà en paral·lel al debat de ponències de la Crida, que culminarà al gener. Bona part dels dirigents del partit consultats asseguren que sense aclarir com s’articula l’espai de Puigdemont els costa prendre una decisió sobre la relació que hi ha de tenir el PDECat. La setmana que ve, probablement el 5 de novembre, l’executiva del partit viatjarà a Waterloo per trobar-se amb Pugidemont i abordar aquesta qüestió.

Una de les preocupacions al PDECat és quina serà la seva influència en cas que concorri amb la Crida en unes eleccions. I més tenint en compte que els impulsors del nou espai no preveuen quotes de partit sinó la participació individual dels adherits dins l’organització. Molts tenen present l’experiència de JxCat, en què els membres del PDECat s’han quedat en un segon pla. “No repetirem errors”, diuen diversos dirigents, que creuen que si la fórmula de la comissió delegada passa per arribar a un acord sobre els drets electorals als comicis als quals la Crida decideixi anar també s’ha de pactar com serà la presa de decisions del dia a dia. “El partit vol existir”, insisteixen diverses fonts, malgrat que altres admeten que és difícil resistir-se a l’onada que pot ser la Crida vist l’èxit de dissabte.

En els pròxims mesos seguirà el debat intern entre els que aposten per integrar-se a la Crida, els que volen que el PDECat mantingui el seu perfil i els que fins i tot estan disposats a una escissió per preservar el seu espai ideològic. L’última paraula serà dels associats.

Collboni vincula Bolsonaro i la Crida

El cap de files i candidat del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, va voler lligar ahir la victòria al Brasil de les “idees radicals i excloents” de l’ultra Jair Bolsonaro amb la creació de la Crida. El dirigent socialista va assegurar que els “populismes”, que també “estan escombrant tot Europa”, posen en “risc” les societats occidentals, i va afegir: “També n’hi ha expressions a Catalunya, com hem pogut veure aquest cap de setmana amb la constitució de la Crida”. Preguntat per si veia la nova formació de l’independentisme com a resultat del mateix moviment que ha portat Bolsonaro al poder, va negar haver volgut fer una “analogia”, però va afirmar: “És evident que hi ha símptomes molt similars en una bona part del moviment independentista en relació als populismes”. Quins? “L’independentisme ha volgut oferir una alternativa política que suposava aixecar una frontera amb l’Aragó i València dient que tot se solucionaria així”, va dir.