Bozal guanya el recurs contra la consulta d'Arenys que va presentar quan era advocada de l'Estat
La sentència anul·la l'acord del ple de l'Ajuntament que acordava donar suport al referèndum popular sobre la independència. És la resposta al recurs que l'actual consellera de Justícia va presentar quan era cap dels advocats de l'Estat a Catalunya
BarcelonaEl jutjat ha donat la raó a l'Advocacia de l'Estat en el recurs contra la consulta d'Arenys presentat, el 2009, per l'equip de lletrats estatals dirigit per Pilar Fernández Bozal, ara consellera de Justícia de la Generalitat.
La sentència, firmada ara fa una setmana i a la qual ha tingut accés l'ARA, anul·la l'acord del ple d'Arenys que, arran d'una moció presentada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), demanava: expressar el suport total a la comissió promotora de la consulta, facilitar l'organització municipal per recollir firmes i autoritzar el MAPA a utilitzar la sala municipal en la consulta.
Segons la jutgessa, "l'acord que autoritza la consulta envaeix manifestament competències reservades expressament a l'Estat per la mateixa Constitució i, per tant, la vulneren".
En aquell moment, el jutjat ja va prohibir, com a mesura cautelar, el suport de l'Ajuntament a la consulta. La votació no es va poder fer al local municipal previst. Es va haver de traslladar al Centre Moral, una entitat privada. Ara, la sentència insisteix en la mateixa línia argumental. Tanmateix, l'Ajuntament, actualment presidit per l'alcalde de la CUP, Josep Manel Ximenis, -un dels impulsors de la consulta-, pot presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència.
La presentació del recurs l'octubre del 2009 ja va aixecar polseguera perquè un dels lletrats a les ordres de l'actual consellera de Justícia era un exdirigent de la Falange, Jorge Buxadé. Quan Buxadé va passar a un segon pla, Bozal va seguir amb la causa amb uns informes en què sostenia que la iniciativa de les consultes a Arenys de Munt significava un perill per a "l'estabilitat política i social" de l'Estat. Bozal es referia al govern central com "el govern de la nació" i va utilitzar una comparació sorprenent per situar els límits de les competències municipals: quan el TSJ del País Basc va condemnar un municipi per cedir un local municipal per a un funeral etarra. Quan la van elegir consellera, Bozal va votar a la consulta de Barcelona.
