Brussel·les descarta actuar pel tancament de webs l'1-O però admet que els bloquejos han de ser "apropiats"

BarcelonaBrussel·les descarta formalment actuar arran de la clausura de pàgines web per part de l'Estat els dies pròxims a l'1 d'octubre del 2017, segons ha pogut saber l'ACN. En resposta a la carta enviada fa un any pel llavors secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, la Comissió Europea considera que el Govern pot recórrer a través de la via judicial espanyola i diu, a més, que "un nombre significatiu de pàgines" ja s'han reobert.

En la missiva, l'executiu comunitari indica a l'actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública que "les normes de la UE impedeixen el bloqueig o les restriccions de webs llevat d'excepcions en compliment de les lleis nacionals". Amb tot, admet que les mesures "només es podran imposar si són apropiades, proporcionals i necessàries dins una societat democràtica", sense posicionar-se sobre si s'aplica o no al cas de les webs de l'1-O.

La carta de Brussel·les va ser enviada dijous passat, dos dies després que el conseller acudís a la Defensora del Poble Europea, i està signada pel director general de xarxes de comunicació, continguts i tecnologies de la Comissió Europea, Roberto Viola, en nom del vicepresident i comissari de mercat únic digital, Andrus Ansip.

"Des del Govern de Catalunya creiem que la Comissió Europea s'ha vist obligada a moure fitxa i en certa manera obre la porta a admetre que el tancament de webs, dominis i aplicacions es va fer de manera desproporcionada per part de l'Estat", assegura Puigneró. Com a secretari de Telecomunicacions, Puigneró va denunciar a Ansip el 24 de setembre del 2017 la infracció de diverses directives europees en matèria de drets digitals per part de l'Estat durant els dies previs i posteriors al referèndum de l'1 d'octubre.

Segons recull la carta de Roberto Viola, entre els exemples citats pel Govern en la queixa lliurada llavors hi ha l'obligació de la Fundació puntCat de bloquejar tots els dominis '.cat' que poguessin recollir informació sobre el referèndum o la petició perquè els diferents servidors d'internet no permetessin l'accés a webs sobre la votació o pàgines publicitades per algun membre del Govern a través de les xarxes socials.

En la missiva s'insisteix que les normes de la UE sobre l'accés lliure a internet preveuen de manera general que s'impedeixin el bloquejos o les restriccions de webs si bé es recorda que existeixen excepcions, quan hi ha una ordre judicial al mig. Es matisa, a més, que la implementació de les restriccions, en cas de ser aplicades, ha de ser subjecte "a procediments adequats i conformes a la Convenció Europea per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i amb els principis generals d'una comunitat de dret, incloent-hi la protecció judicial eficient".

La CE diu que ja s'han reobert 32 webs bloquejades

Ja al final del text, Viola escriu que "recentment" els serveis de la Comissió Europea han comprovat que un nombre "significatiu" de pàgines inicialment bloquejades ja no ho estan i n'identifiquen 32. Per contra, l'alt funcionari constata en la resposta a Puigneró que la web Ref1oct.cat segueix bloquejada per ordre d'un tribunal en el context d'un procés judicial i recorda que "la legalitat d'aquest tipus d'ordres està subjecte a possibles recursos judicials de conformitat amb la legislació nacional".

La Comissió Europea ha trigat un any a respondre a la queixa de Puigneró, que dimarts passat va portar a la Defensora del Poble Europeu la manca de resposta de la UE davant de "la repressió digital" l'1-O. "Demanem que la UE es posicioni sobre uns fets molt greus que van ocórrer al nostre país en l'àmbit digital", va dir la setmana passada el conseller, que esperava que el requeriment tingués "els efectes que ha de tenir" i provoqués un "posicionament formal" per part de l'executiu comunitari.