Brussel·les torna a la neutralitat i redueix el 27-S a un afer intern

Brussel·lesDesprés d’entrar en campanya fa dues setmanes, la Comissió Europea ara agafa distància. Brussel·les va evitar ahir fer qualsevol comentari sobre les eleccions catalanes. “La CE, per principi, no comenta les eleccions regionals. És una qüestió interna d’Espanya”, va dir el portaveu Margaritis Schinas.

L’executiu comunitari va optar per tancar files respecte al resultat de les eleccions catalanes, en què van guanyar les dues candidatures favorables a la independència. Schinas ho va despatxar dient: “No és feina de la Comissió Europea expressar opinions sobre els acords constitucionals que fixen l’organització interna dels estats”. A preguntes de la premsa catalana i espanyola, però també internacional, el portaveu comunitari es va limitar a assegurar que el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va ser informat del resultat dels comicis però que no ha tingut “cap contacte” ni amb les autoritats espanyoles ni amb les catalanes per parlar-ne.

Brussel·les també va respondre sobre l’episodi de la doble resposta de la setmana passada. Schinas va considerar un “error humà” la publicació de dues versions diferents (una en castellà, l’altra en anglès) de la resposta de Juncker a una pregunta parlamentària de l’eurodiputat del PP Santiago Fisas. Va justificar-se en el fet que hi ha 35.000 persones treballant a la institució. Brussel·les creu que hi va haver un malentès en la cadena de comandament de la institució.

Fisas -que també ha escrit a Juncker per demanar explicacions- va preguntar quines conseqüències tindria una eventual declaració unilateral d’independència. En la versió anglesa (que Brussel·les admet com a vàlida) considerava que eren “qüestions d’organització interna”. En canvi, en castellà, s’afegia un paràgraf en què explicava que “la determinació del territori d’un estat membre està únicament establerta pel dret constitucional nacional”.

Berlín i París no es mouen

Sobre el 27-S, el govern alemany es va mostrar més concís, i va ser el primer executiu europeu a reaccionar sobre les eleccions. Berlín va recordar les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, quan després d’una trobada amb el president espanyol, Mariano Rajoy, a principis de mes va demanar respecte “a la legalitat i els tractats internacionals”.

“Estem convençuts que és important que, tot i el que està passant en aquest moment, es mantingui el compliment de la llei. Tant pel que fa als tractats de la Unió Europea com a la llei nacional, és a dir, la Constitució espanyola”, va explicar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert. El primer ministre francès, Manuel Valls, va reclamar una Espanya “unida i forta”, el mateix que va dir Barack Obama, però va advertir que no volia entrar en qüestions internes d’un altre país.

Molt diferent va ser la resposta del Consell d’Europa (una institució que no forma part de la UE i que vetlla pels drets humans al continent). “Clarament el vot del poble de Catalunya s’ha de respectar. Ara hem de veure què passarà en les discussions que es duran a terme al país”, va afirmar la presidenta de l’assemblea parlamentària de l’organització, Anne Brasseur. El govern escocès es va oferir per “compartir l’experiència” del seu referèndum amb Catalunya, i va obrir la porta a fer de mediadors.