CANVI DE CICLE
Política 18/04/2013

CDC combat l'ombra del dubte i veu "imparable" el camí cap a l'estat propi

Rull defensa la viabilitat de la independència mentre el Govern mira de refer la unitat i Unió insisteix en el diàleg amb Madrid

Oriol March
4 min
CAMPANYA EN MARXA  Josep Rull va ser ahir a les Cotxeres de Sants per seguir amb la campanya Què està passant a Catalunya? que promou CDC.

Barcelona.Amb les paraules de Germà Gordó encara ressonant (la consulta serà pactada amb Madrid o no serà, va venir a dir dilluns), CDC va voler tornar ahir a un plantejament de màxims sobre la consulta i sobre la consecució de l'estat propi. L'encarregat d'elevar el llistó d'exigència al Govern, trasbalsat per la incapacitat de fixar un discurs únic sobre el procés, va ser el secretari d'organització, Josep Rull, que es va dirigir a la militància des d'un acte sectorial celebrat a les Cotxeres de Sants. "Hem de ser els amos del nostre destí, perquè Catalunya és perfectament viable com a estat independent a dins de la Unió Europea", va raonar Rull, que veu "imparable" el procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pràcticament a la mateixa hora, el conseller de la Presidència, Francesc Homs -l'encarregat de corregir Gordó-, va defensar l'estat propi com un "dret democràtic inalienable" dels catalans. Unes declaracions, les de Rull i les d'Homs, que tornen a situar el discurs de CiU en els paràmetres de la campanya electoral, tal com precisament recordava ahir el compte de Twitter de la federació. L'operació per tornar-hi la va iniciar Mas diumenge a Pallejà, on va insistir en els eixos previs al 25-N: democràcia, grans majories, transparència i esperit pacífic. Les comparacions amb el Regne Unit, on Escòcia farà una consulta, són constants en el discurs convergent. "Espanya no ens deixa votar perquè sap que perdria", va argumentar Homs. Els nacionalistes estan en plena ofensiva per ampliar la majoria social favorable a la independència i la idea força és la següent: "Catalunya no és viable com a autonomia però sí com a estat".

El camí per arribar-hi, però, és el que genera divergències tant al Govern com a la federació CiU. La línia oficial de l'executiu, expressada per Homs -principal pilot del procés, amb permís de Mas-, és que "la consulta es farà sí o sí". Rull va abonar la mateixa tesi. "L'ideal és negociar la consulta, però si no és possible el Parlament de Catalunya crearà el marc legal necessari", va raonar davant un centenar d'assistents.

Debat sobre la legalitat

Els dubtes que va infondre Gordó en el discurs convergent sobre l'efectivitat de fer-la sense acord amb Madrid no han passat inadvertits a Josep Antoni Duran i Lleida, el líder d'Unió, que ahir va tornar a exhibir la seva agenda europea reunint-se amb Herman van Rompuy. Després de la cita, Duran va tornar a insistir en una consulta pactada amb Madrid. "Cal ser realistes", va deixar anar el cap de files de CiU a Madrid, al mateix temps que pretenia deixar clar que "buscar diferències dins la federació sobre aquest aspecte és un error". En tot cas, però, sembla evident que el discurs no està unificat. I les paraules de Gordó, ho vulgui ell o no, han ajudat a donar ales als més moderats, que insisteixen en el diàleg per fer la consulta i per gestionar el dia a dia.

Ahir dos consellers van sortir a mirar de fer pinya. Ramon Espadaler, responsable d'Interior i president del consell nacional d'Unió, va afirmar que existeix "unitat de criteri" a l'executiu a l'hora de treballar per una consulta "legal". "No hi ha una pugna entre dos membres del Govern", va explicar Espadaler sobre la disparitat de criteri entre Homs i Gordó, al mateix temps que evitava pronunciar-se sobre què caldrà fer si Espanya veta la consulta. Una consulta que, com Duran, prefereix "concertada i dialogada" amb l'estat espanyol. I a Unió no passen d'aquí.

Menys diplomàtic va ser Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació, que no té una relació precisament fluida amb Gordó. "No s'han de confondre les opinions personalitzades amb la posició formal del Govern", va dir Puig, que també és partidari de fer la consulta "utilitzant tots els mecanismes legals vigents i els que construïm".

El ball de declaracions, inusual en un Govern que sempre ha fiat la seva política comunicativa a la figura de Mas i a la gestió diària -i mai contestada en públic- d'Homs, ha donat ales a Pere Navarro, que suca pa en les divergències. "M'agradaria saber si el que val és la paraula de Gordó o la del conseller de la Presidència", va preguntar ahir des dels micròfons de RAC1, on també va aprofundir en la idea que no se li acut un referèndum "que no sigui per la via legal i acordada". Tenint en compte que aquesta "via legal i acordada" és complicada per l'oposició de l'estat espanyol, el debat se situa en què fer després del veto. És a dir, en el pla B.

La fase pedagògica

En privat hi ha alts dirigents de CDC que comencen a albirar un pronunciament unilateral del Parlament, en última instància, com a solució per arribar a l'estat propi. En canvi, destacats dirigents de la permanent d'Unió sostenen que cal començar a explicar que "la independència és impossible" per dos motius: perquè a Europa no es reconeixeria Catalunya -un argument que ha insinuat més d'una vegada Duran en públic- i perquè "no se sap com es finançaria". Mentrestant, els dirigents de Convergència estan recorrent el territori per explicar la viabilitat de l'estat propi i la seva vàlua com a solució a la crisi econòmica. "El país té una capacitat extraordinària de generar prosperitat", va explicar ahir Rull, principal veu a CDC des que Oriol Pujol s'ha hagut d'enretirar de la secretaria general pel cas de les ITV.

L'acte celebrat a les Cotxeres de Sants incloïa torn de preguntes dels assistents. Dos d'ells van preguntar, precisament, per l'existència de corrupció a Catalunya i, sense citar-la, en els casos que assetgen CDC. "La transparència s'ha d'exercir i hem de fer un pas endavant", va explicar el secretari d'organització. El seu teloner, Damià Calvet -alt càrrec a Territori i Sostenibilitat i de la mateixa generació de Rull a la JNC, de la qual els dos en van ser dirigents-, va anar una mica més enllà i va assegurar que la classe política, ara "sempre sota sospita", ha fallat "massa vegades". "Potser hem defensat massa l' statu quo ", va admetre el director general de l'Incasòl.

Corrupció a banda, CDC vol jugar també en el terreny de les xifres per fer pedagogia. "Catalunya ha aportat 300.000 milions d'euros a Espanya des de l'any 1987. En el mateix període, Europa n'hi ha transferit 92.000", va explicar Rull. Unes dades que pretenen situar l'estat propi com una fita "necessària" i com un procés "imparable". Al mateix temps, Mas no ha aconseguit unificar amb els seus el camí per fer possible aquest objectiu.

stats