ELECCIONS ESPANYOLES

CDC s’agafa al 20-D per encaminar la refundació

El partit liderarà Democràcia i Llibertat amb Reagrupament i Demòcrates als comicis estatals

Els dirigents de Convergència fa mesos que pensen com ha de ser el partit del futur. Dues coses queden clares en tots els debats que hi ha, soterradament, de portes endins: que les sigles estan “desgastades” per múltiples motius, i que el mapa de formacions polítiques en un hipotètic estat català obliga a repensar tant la maquinària com la posició en l’espectre ideològic. Després del trencament amb Unió i d’haver-se presentat a les eleccions catalanes sota el paraigua de Junts pel Sí, el partit que lidera Artur Mas aprofitarà les eleccions espanyoles per mirar d’eixamplar la base electoral de CDC enmig del procés de refundació que s’ha de concretar en un congrés previst per al març del 2016. I ho farà, un cop més, sense les sigles en primer pla: Democràcia i Llibertat és el nom triat per concórrer al Congrés al costat de Reagrupament i Demòcrates de Catalunya, l’escissió independentista d’Unió.

Aquesta coalició és “puntual”, segons va explicar després del consell nacional la portaveu del partit, Marta Pascal, que va aprofitar l’ocasió per negar que CDC estigui “amagant” les sigles. “No és un tema d’amagar, és un tema de reafirmar-nos en el que volem i fer una proposta política atractiva que passi per complir el mandat democràtic del 27-S”, va assenyalar. La reunió dels quadres, celebrada a la seu de l’ONCE a Barcelona, va ser “pràcticament monotemàtica” sobre les eleccions espanyoles, segons fonts consultades. La intervenció principal va anar a càrrec del coordinador general, Josep Rull, i després va parlar un representant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de la formació. Artur Mas no hi va ser perquè estava preparant el discurs d’investidura.

¿Amb quin ànim encaren els convergents aquests comicis? “Haurem de lluitar molt”, assenyala un alt dirigent consultat. La prioritat dels nacionalistes era repetir coalició amb ERC -les enquestes internes, segons els dirigents de CDC, els atorgaven fins a 24 diputats-, però finalment les dues direccions van acordar anar per separat en unes eleccions que poden marcar part del futur del procés, especialment si s’hi arriba sense un govern constituït. Els estrategs convergents assenyalen que la batalla pel primer lloc es lliurarà entre CDC, ERC i Ciutadans, en plena ascensió després de treure 25 diputats al Parlament.

“Ara ens hem de centrar a fer una bona oferta electoral”, defensen a la cúpula del partit. La llista estarà encapçalada per Francesc Homs, conseller de la Presidència en funcions, i el número dos per Barcelona serà Carles Campuzano. Antoni Postius, cap de files de CDC a l’Ajuntament de Lleida, liderarà la candidatura en aquesta demarcació, mentre que Ferran Bel, que durant aquesta legislatura ha sigut senador, es perfila com a cap de llista per Tarragona. A Girona Jordi Xuclà serà l’home fort de Convergència a l’espera de concretar-se la possible incorporació d’un independent. El partit busca persones sense carnet per nodrir la candidatura.

Les línies mestres de la campanya, que dirigirà Jordi Cuminal -molt pròxim a Homs-, es basaran a reivindicar la majoria sobiranista del 27-S i a enviar a l’Estat el missatge de “pacte”, però només sobre la independència. CDC i ERC tenen pactada “unitat d’acció” al Congrés dels Diputats per defensar aquests principis en un hemicicle més fragmentat que mai amb l’entrada de nous actors en el tauler.

Està previst que Demòcrates de Catalunya i Reagrupament ocupin llocs a la llista, per ara sense concretar. En el cas de l’escissió democristiana, que avui celebra a Cornellà el seu congrés fundacional, se celebrarà un procés de primàries a través de vot electrònic abans del 16 de novembre, data límit per registrar les candidatures a la Junta Electoral. Cap dels diputats que tenia Unió al Congrés ha fet el pas cap a Demòcrates: tots s’han mantingut fidels a Josep A. Duran i Lleida.

Més continguts de