CDC enfila el debat ideològic per aparcar l’ambigüitat del partit
La direcció interpreta que cal un canvi de sigles per “eixamplar”
Barcelona“Ara ja no tenim excusa per no tenir una opinió formada de tot. Hi ha aspectes que no es poden resoldre donant llibertat de vot als diputats”. Aquesta és la reflexió que feia la setmana passada un alt dirigent de Convergència en referència al debat ideològic que està vivint el partit arran del procés de refundació. La primera fase del repensament nacionalista -enquesta interna a la militància, oberta, també, a simpatitzants- ja s’ha acabat, i a partir del dia 11 d’abril comença la segona. En què consistirà? Un cop recollits els resultats del procés de participació, la direcció ha triat una desena d’àmbits temàtics per aprofundir-hi i, de passada, que serveixin de base per a les ponències del congrés que CDC ha de celebrar -si l’escenari estatal no ho impedeix- els dies 3, 4 i 5 de juny. El lloc encara no se sap.
Ja fa mesos, especialment arran de les negociacions amb la CUP, que destacats dirigents nacionalistes reclamen un “rearmament ideològic”. Els raonaments oficials que surten dels sectors que aspiren a liderar el partit -el cercle de Jordi Turull, els afins a Germà Gordó i el grup pròxim a Josep Rull- indiquen que “primer són les idees i després ja vindran les persones”. Això ha provocat que la direcció ja dissenyi un congrés en dues fases: un per triar el corpus ideològic i l’estructura organitzativa, i un altre per escollir dirigents. “Serà així, molt probablement”, va admetre ahir el coordinador de règim intern, Francesc Sànchez. Hi ha la possibilitat que hi hagi una tercera fase relacionada amb la confluència amb la plataforma que està elaborant l’expresident Artur Mas, de la qual els dirigents de CDC tenen poca -o molt poca- informació.
De l’aigua a la seguretat
De les enquestes i dels debats que hi ha hagut l’últim mes en l’anomenat Torn Obert, la direcció n’ha tret conclusions en forma de núvol de paraules. Els conceptes, de fet, també s’han distribuït en una eina anomenada Diccionari del Torn Obert, que serà facilitat al territori per encaminar la nova fase participativa. ¿Aquest cribatge de conceptes vol dir que la direcció està condicionant el debat? “No l’estem induint”, va destacar Clara Tarrida, directora del procés congressual del juny.
Les sessions que es faran a partir de l’11 d’abril seran de caràcter generalista -el futur del partit i l’estratègia a seguir, en definitiva- o bé d’àmbit. Aquestes últimes estaran dividides en tres blocs -social, territorial i model de país-, que comprendran la renda garantida de ciutadania, la integració dels serveis sanitaris i socials, els permisos de paternitat i de maternitat, el debat sobre la gestió de l’aigua, els horaris comercials, la negociació col·lectiva, el model turístic, la seguretat, la llibertat i els mecanismes de participació democràtica del país.
La cúpula assegura que en el procés intern ja hi han participat 10.000 persones, un 32,6% de les quals no són militants. En total, hi ha hagut 270 sessions de Torn Obert i la direcció espera que s’hi acabin implicant fins a 30.000 persones. Algunes d’aquestes sessions registrades, segons fonts del partit, també han servit a sectors de la formació per fer campanya camí del congrés.
Pel que fa al nom, un dels aspectes més rellevants de la refundació, la majoria dels enquestats -64,4%- segueixen apostant perquè la paraula Convergència no desaparegui. Ara bé: només un 29,4% volen mantenir les sigles de CDC. I això, segons Tarrida, vol dir que la militància pretén “eixamplar” l’espai.
La formació ja ha buidat 2.000 enquestes:
Definició ideològica
Un 43,9% estan a favor de situar-se al centre polític i aposten per la confluència entre ideologies.
Exèrcit català
La majoria dels enquestats volen una Catalunya sense exèrcit propi -45,3%- però que formi part d’un sistema de seguretat supraestatal.
Accés a la sanitat
El 72,8% defensen que totes les persones que resideixin a Catalunya tinguin accés universal a la sanitat. Un 12,1% ho rebutgen.
Prostitució
El 87,9% sostenen que cal regular legalment la prostitució. Un 6,1%, en canvi, la prohibirien.
Drogues
Un 41,7% dels enquestats estan en contra de legalitzar-les, mentre que un 36,3% permetrien que es regulessin les drogues toves.
