Repartiment 60-40, presidència per a Mas i full de ruta clar: les claus dels acords de Palau
La cimera va anar més enllà del debat sobre les llistes sobiranistes i es va plantejar un acord "global" per encarrilar el procés cap a la independència
BarcelonaL'acord que perfilen les cúpules de CDC i ERC es presentarà aquest dimecres al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, però, preveu presència política més enllà d'Artur Mas i Oriol Junqueras i reserva la presidència de la Generalitat per a Artur Mas, malgrat que no en serà cap de llista. És a dir, les bases del pacte són: una llista unitària liderada per membres de la societat civil però amb presència de partits, els quals, segons apunten fonts coneixedores, es repartiran l'espai reservat als polítics amb una proporció del 60% per a CDC i 40% per a ERC, amb fórmules per garantir la presència de les organitzacions extraparlamentàries com MES o Demòcrates de Catalunya. D'aquesta manera es dibuixa el panorama a poques hores d'una segona cimera –a les 16.30 h al Palau de la Generalitat– per acabar de tancar l'acord. El programa de la candidatura, de la qual encara es desconeix el nom, tindrà "un fort accent social".
Segons han assegurat a l'ARA fonts properes a la negociació, el pacte preveu que la llista l'encapçalarà un independent consensuat, per bé que Artur Mas i Oriol Junqueras aniran en llocs de sortida. La clau de la negociació serà també trobar els candidats independents que no generin rebuig a cap de les dues formacions. Quin va ser el desllorigador d'una cimera que semblava condemnada a la tensió? "Si haguéssim parlat només de llistes, ens hauríem aixecat ràpid sobre la taula", expliquen fonts properes a la trobada, les quals apunten que "calia donar més perspectiva el debat". Així, després que les entitats es reunissin a soles amb el president de la Generalitat i li traslladessin la resposta a l'emplaçament que els va fer el cap de l'executiu a Molins de Rei, la reunió es va obrir als partits sobiranistes –CDC, ERC i la CUP– per parlar del post 28-S.
En aquesta trobada, en què només hi van assistir les presidències de l'ANC, Òmnium i l'AMI, es va obrir el focus i es van exposar diferents escenaris. Cada actor va col·locar les seves "línies vermelles", segons expliquen les fonts consultades. Va ser en aquest moment que es va despenjar la CUP de la negociació. Un dels condicionants que havia posat l'esquerra independentista sobre la taula per ser en candidatura única era no ser al Govern. "A banda de com concórrer el 27-S, s'havia de parlar de la governabilitat", apunta una de les fonts consultades, un estadi en què la CUP no contemplava ser-hi.
El post 27-S: majories a l'executiu i al Parlament
S'assenyala una espècie de "geometria variable" després de les eleccions. A escala institucional, el procés ha de tenir dues potes, expliquen les fonts consultades. Per una banda, s'ha d'"assolir la majoria parlamentària" i per l'altra, executar des del Govern el full de ruta. En ambdós casos s'"ha de garantir el suport suficient". "Això vol dir també obrir les escoles, evitar la pobresa, garantir les infraestructures", assenyala una de les fonts, a més de "garantir el camí cap a l'estat independent". "Creure que hi ha procés sense govern és un conte de fades", reitera.
Precisament, en la concreció de l'esborrany acordat el 30 de març rau la clau del pacte. ERC ha volgut posar l'accent a comprometre amb detall tant Mas com CDC en el camí de la independència, desgranant tots i cadascun dels passos a fer després del 27-S, en cas de majoria absoluta independentista. L'assumpció dels compromisos amb detall per part de Mas i CDC, diuen les fonts consultades, permet obrir la negociació d'una llista unitària.
Algunes de les fonts consultades donen per fet també que la fórmula de la llista unitària es reproduirà també a les eleccions espanyoles, un extrem, però, que altres fonts asseguren que no forma part dels acords.
El full de ruta, via d'incorporació de la CUP
I amb tot això, quin paper hi tindrà la CUP? L'organització política de l'esquerra independentista rupturista no subscriurà l'acord per a la llista unitària, i configurarà la seva pròpia proposta electoral amb voluntat d'actuar de mur de contenció d'una eventual confluència d'esquerres no independentista. Serà el full de ruta la via d'incorporació de la CUP en l'acord.
De fet, el seu paper es reserva a fer front comú sobiranista al Parlament, en què allà on sigui possible també caldrà afegir els representants a favor del dret de decidir –integrats en una eventual candidatura entre Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent–. Mentrestant, la "governabilitat" i l'execució del procés dependria principalment de CDC i d'ERC, que compartirien l'executiu.
El paper de les entitats
Les entitats es van reunir a les 13 del migdia amb Artur Mas al Palau de la Generalitat per traslladar-li "oficialment" la resposta a l'emplaçament que el mateix president de la Generalitat els havia fet a la seva conferència de Molins de Rei. Així, una "àmplia" delegació d'ANC, Òmnium i l'AMI van traslladar posicions al cap de l'executiu. Si bé els socis de l'ANC havien donat suport a impulsar una candidatura "transversal" i el Secretariat Nacional havia avalat la proposta de de la llista civil sense polítics –anunciada per Òmnium–, la delegació de l'Assemblea va traslladar al president el seu posicionament "ponderat". Tal com va explicar l'ARA, en el Secretariat de l'entitat de dimarts passat es va votar a través d'un sistema per punts que permetia establir un ordre de prioritats per part dels membres de l'entitat. Fonts de la direcció apunten que gràcies a això tenien marge de negociació. De fet, la segona opció més votada pel Secretariat Nacional va ser la candidatura unitària de la societat civil amb polítics.
En aquesta primera trobada, Mas va exposar els "pros i contres" a la llista exclusivament civil però "no va fer cap proposta concreta". Cal recordar que el cap de l'executiu i president de CDC ja havia explicitat les seves reticències a una llista civil sense polítics i havia apuntat que s'havia de "perfeccionar". En aquest sentit, les entitats van tornar a fiscalitzar l'acord –tal com ja van fer al pacte del 14 de gener–. "Vam demanar-los que s'asseguessin a parlar i arribessin a un acord", assenyalen fonts de les associacions, "buscàvem la solució del màxim consens".
Després de la trobada prevista aquesta tarda, en què CDC i ERC traslladaran a les entitats les claus de l'acord, el pacte s'explicarà als òrgans de direcció de les formacions i de les associacions, respectivament. ERC té previst sotmetre a veredicte del Consell Nacional a les 20.00, mentre que CDC té previst reunir l'executiva a les 19.30.
