PARTITS POLÍTICS
Política 18/08/2018

La Cori: el partit ‘freak’ que va sacsejar l’oasi català fa 15 anys

L’Elvis de Reus repassa en un llibre el seu pas per l’Ajuntament

Xavi Tedó
3 min
La Cori: el partit ‘freak’ que va sacsejar l’oasi català fa 15 anys

BarcelonaUn follòdrom al Palau de Fires, plantar marihuana a les zones verdes o aturar les obres durant quatre anys. Aquestes són algunes de les trencadores i irreverents propostes que van permetre a la Cori (Coordinadora Reusenca Independent) entrar a l’Ajuntament de la capital del Baix Camp el 2007 amb un regidor vestit d’Elvis i sacsejant la política municipal. “Volia carregar-me l’oasi polític reusenc on tot es pactava entre tots, un regne de taifes en què sempre es veien les mateixes cares que s’aferraven a la cadira dècades senceres”, anota el líder del partit, Ariel Santamaria, que acaba de publicar Memòries polítiques (La Banya) aprofitant el quinzè aniversari de la fundació del primer partit freak -o juantxi en versió reusenca- que ha entrat a les institucions catalanes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb un megàfon en mà va sortir al carrer a buscar el vot abstencionista de la gent que sabia que als partits tradicionals els feia més ràbia que el votessin a ell que no que es quedessin a casa. Emulava en clau local el “Dales donde más les duele. Vota a Herri Batasuna ” de les eleccions europees de 1987. “Jo, com molta gent, al final ja no votava ningú perquè ja no es distingia la dreta de l’esquerra i tots els regidors anaven amb americana d’executiu de banca”, assenyala Santamaria, que de jove havia militat a les joventuts socialistes i després havia col·laborat amb ERC. La seva curta carrera política va molt lligada a la de l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, que va estar al capdavant del consistori entre el 1999 i el 2011. “Si no fos pel seu tarannà no hagués sigut regidor, perquè era molt prepotent i tractar amb ell era com fer-ho amb un tirà o petit dictador d’una polis grega”, opina.

La relació amb Pérez va ser molt tensa, fins al punt que al final del mandat l’exalcalde li va dir que s’hauria d’haver comportat d’una altra manera amb ell. “Li va doldre que muntés una fricada política per donar pel sac als socialistes quan jo havia sigut un dels seus”, afirma Santamaria, que denuncia que la secretària de l’alcalde posés fotos seves despullat en un ple. O que Pérez li impedís portar al ple mocions, li negués l’assessor que tenien la resta de partits o no el deixés oficiar casaments vestit d’Elvis: “Cada cop m’ho demanava més gent i li devia fer enveja”.

Per tot plegat, no amaga que li hauria agradat que l’imputessin pel cas Innova, el conglomerat d’empreses municipals afectat per una desena de casos de corrupció. De fet, revela que Pérez li va obrir la porta a entrar al hòlding, com a la resta de regidors, si deixava d’investigar. “Si la Cori afluixa, tindrà un assessor i podrà entrar a Innova, perquè en política està tot pactat”, assegura que li va dir l’exalcalde a mig mandat. Admet que s’alegra que la CUP, que el va ajudar a presentar-se a les eleccions, estirés del fil després i acabés destapant un dels casos de corrupció més importants del país.

Els cupaires van acabar aglutinant el descontentament social i quatre anys més tard van deixar fora de l’Ajuntament la Cori, que el 2010 es va presentar al Parlament amb Santamaria fent tàndem amb Carmen de Mairena: “Fer campanya amb ella va ser increïble, em va sorprendre la seva humanitat”, afirma Santamaria, que destaca que van obtenir, amb una despesa de només mil euros en campanya, 7.000 vots, més que UPyD o el Partit Pirata.

Ja fora de les institucions i només disfressat d’Elvis quan toca amb La Banda del Pere Mata, el grup que el va fer popular i el va portar a fer el salt a l’Ajuntament, reconeix que veu difícil que la Cori es torni a presentar. “Ja no hi ha l’oasi d’abans, quan nedàvem a contracorrent”. Sí que li ve al cap un partit friqui independentista al Parlament amb Toni Albà fent de rei d’Espanya que s’enfotés de la monarquia i de Tabàrnia. “Jo el votaria segur”, sentencia rient.

stats