Pablo Iglesias es deixa portar per la Marea gallega

La Corunya'Hai marea, hai marea!' ha estat un dels crits que més s'ha sentit aquest dimecres al matí, quan la campanya electoral ja enfila el seu 'rush' final, a l'aula magna de la facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de la Corunya. I és que aquest cop, com li passa quan ve a Catalunya i al País Valencià, Pablo Iglesias no era en un míting de Podem, sinó dels seus companys de confluència d'En Marea, un moviment polític gallec i de base que ha ajuntat sota el seu paraigua la formació morada més A Nova –l'escissió de BNG que lidera Xosé Manuel Beiras i que va sorprendre en les darreres autonòmiques– i Esquerra Unida. Les Marees van treure el cap el maig passat i van conquerir les alcaldies de la Corunya i Ferrol, entre altres. Ara, gràcies al seu bon moment i al pacte amb Podem, donen per fet que superaran el PSOE al seu territori i que tindran grup parlamentari propi a Madrid, cosa que també intenten En Comú Podem i Compromís, aliades amb Podem.

Ja una bona estona abans de començar l'acte centenars de persones s'han quedat sense lloc a l'aula magna i han seguit l'acte, on Iglesias ha compartit protagonisme amb l'alcalde de la ciutat, Xulio Ferreiro, des d'una pantalla gegant instal·lada al carrer. Ferreiro està convençut que el bon resultat de Podem el reforçarà a ell i també a Ada Colau, Manuela Carmena... a tots els alcaldes "pel bé comú", i s'ha felicitat de la "companyonia" que es respira entre gent de partits diferents, "molt més que no pas a les reunions del PP". L'alcalde ha animat el candidat de Podem a anar "preparant les maletes" per mudar-se a la Moncloa, mentre l'auditori, format per una barreja d'estudiants, tafaners i vells militants d'esquerres, cridava "president, president!". Entre els oients hi havia, gairebé d'incògnit, el secretari de la de la mesa del Parlament de Catalunya, diputat de Catalunya Sí que es Pot i líder d'EUiA, Joan Josep Nuet. Ells, EUiA, igual que els seus companys gallecs i a diferència del que ha fet el conjunt d'IU, sí que han optat per la confluència, i tenia reunió a Galícia.

Els gallecs han vist avui la versió més zen d'Iglesias. El "mascle alfa" que exerceix un lideratge fort i inqüestionable al seu partit i que apuja el to tant com cal als mítings, pràcticament ha xiuxiuejat, davant la sorpresa de l'auditori, i ha lamentat el to "crispat" i de l'"i tu més" que impera des del cara a cara de dilluns entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. "No cal enfadar-se per dir les coses. Es pot dir que el PP ha dut corrupció i desigualtat, no cal ni cridar ni posar-se nerviosos, com fan Sánchez i Rajoy, que per mirar al futur abusen del retrovisor", ha dit. Alguns dels que l'han acompanyat no s'han estat, però, de fer referències als casos de corrupció del PP, al nepotisme de les administracions gallegues i al "saqueig" dels recursos naturals que pateix un territori "que és perifèria de tot".

A Galícia, en l'únic acte que fa en aquest territori, Iglesias ha reivindicat la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a decidir, que també són entre les banderes de les Marees gallegues. "No tenim cap por de dir que Espanya és un país de països, que cal blindar els drets socials, com els civils i els polítics", ha explicat abans de recordar Beiras quan diu que "per entendre el país cal entendre la plurinacionalitat". "Això no és França, la voluntat col·lectiva és la de la gent i dels pobles, ho diem tranquils, sense crits ni xocs de trens", deia el candidat de Podem abans de fer una tendra apel·lació al jovent per ser "protagonistes d'un canvi històric" i demanar-los "no oblidar els avis i les àvies". Als que l'escoltaven els ha demanat que hi parlin, que els diguin que estan "orgullosos" d'ells i que els animin a votar pel canvi.

El to d'Iglesias ha agradat –els gallecs no són gent de cridar– i les seves referències constants a la situació de Galícia i de Portugal, també. El cap de llista per la Corunya, Anton Gómez-Reino, explicava satisfet a l'ARA que la possibilitat "de canvi real" s'ha pogut conjugar aquest cop "amb el respecte a la singularitat" també a Galícia. "La defensa de la plurinacionalitat és una proposta valenta en algú que aspira a governar Espanya i casa molt bé amb el que som, les Marees són transversals i nosaltres provem que s'assemblin al país", deia. Per a ell, el procés català ha estat un bon al·licient per revifar el galleguisme, que havia anat perdent força per les successives crisis del BNG, al qual cap enquesta dóna ja representació al Congrés. "Nosaltres ens n'alegrem, del que passa a Catalunya, perquè té a veure amb obrir processos democràtics a l'estat espanyol, no amb les elits. El nostre èxit i la nostra presència a Madrid amb força pot ajudar a rebaixar tensions i desmuntar un discurs de les elits que no és realment emancipador", deia qui es perfila com a cap de files d'un grup parlamentari gallec, el primer de la història, que "serà un exemple de saber trobar un punt d'equilibri amb Podem entre la diversitat, l'operativitat i la democràcia des de la cooperació en igualtat". És el peatge que ha de pagar Iglesias. De moment, ho fa a gust perquè el seu èxit diumenge passa per les "perifèries" no assimilades.