La CUP de Figueres presenta una querella contra Santi Vila per prevaricació en la construcció de l'Escola d'Hostaleria

La CUP de Figueres ha presentat una querella criminal al TSJC contra l'exalcalde de la ciutat i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per una suposada prevaricació i malversació de fons públics durant el procés de construcció de l'Escola d'Hostaleria de l'Alt Empordà, oberta a finals del 2010. La formació a l'oposició vol que s'aclareixi el conveni amb el grup Miquel Alimentació, a través de la seva fundació, que va comportar una aportació del consistori de 800.000 euros per a la construcció de l'edifici i la cessió dels terrenys municipals per un període de 50 anys. La formació subratlla que hi ha informes tècnics del mateix ajuntament que ja alertaven d'"irregularitats". La denúncia, que encara no s'ha admès a tràmit, es va presentar, ahir, dimarts, davant del TSJC per la condició d'aforat de l'exalcalde Santi Vila, actualment conseller de Territori i Sostenibilitat i diputat al Parlament. També va dirigida a totes aquelles persones que hagin participat en el procés de la construcció de l'Escola d'Hostaleria i que, per tant, tinguessin constància de les suposades irregularitats.

Segons l'advocat de la CUP, Benet Salellas, després d'estudiar tot l'expedient han vist que no es tracta d"il·legalitats formals" sinó que creuen que hi ha "deficiències estructurals", com ara el fet que no es convoqués un concurs públic per fer la concessió dels terrenys i que s'atorgués directament a la Fundació Privada Miquel. Una fundació que també han posat en dubte en apuntar que els seus membres són família del grup Miquel Alimentació i, per tant, diu Salellas, no actua com a tal, sinó segons els "interessos econòmics" empresarials.

Les tres modificacions del conveni

El primer conveni de la construcció de l'Escola d'Hostaleria es va signar el març del 2006 entre l'Ajuntament de Figueres, el departament d'Educació, la Fundació Pivada Miquel i les diferents entitats que portaven l'escola amb la idea de traslladar el centre de Vilamalla a Figueres, ampliar-lo i compartir l'edifici amb estudis reglats de turisme i hostaleria. En aquest conveni queda especificat que el finançament, equipació i construcció anava a càrrec íntegrament de la fundació privada i que l'Ajuntament només li cedia els terrenys.

El desembre del 2008 se'n va signar un segon, aquest cop amb Santi Vila com a alcalde i la Fundació Privada Miquel, segons el qual es concreta el terreny –al costat de l'institut Oliva Gran–. Com que és un terreny definit com a equipament, l'Ajuntament legalment no ho podia donar a una fundació privada i es va decidir fer-ho en forma de concessió de domini públic per 50 anys. L'estiu del 2009 es va sol·licitar la llicència d'obres per un pressupost d'1,9 milions d'euros.

El març del 2010 es va signar un tercer conveni, que serà el definitiu, i hi van tornar a participar totes les institucions inicials. Però aquest cop, l'Ajuntament va passar a quedar-se una part de l'edifici que el va fer servir l'àrea de Promoció Econòmica i el pressupost es va incrementar a un total de 2,8 milions d'euros, dels quals 800.000 els va aportar el consistori, mentre que 1.340.000 euros els van posar altres institucions. A més, es deixava oberta la possibilitat que si deixa de ser considerat equipament en una futura modificacio del pla general encara es podria acabar donant el terreny a la fundació, un fet molt "preocupant", segons la CUP.

Finalment, la llicència d'obres atorgada no va arribar als 2 milions d'euros i el cost final de l'obra va ser d'1.978.000 euros, de manera que es redueix de forma considerable l'aportació que va haver de fer la Fundació Privada Miquel –concretament, 638.000 euros–, quan en el primer conveni ho havia d'assumir de forma íntegra. Segons la documentació consultada per la CUP, les diferents partides que van fer les diferents institucions són les següents: 800.000 euros de l'Ajuntament; 240.000 euros de la Diputació de Girona; 100.000 del Consell Comarcal i 200.000 més de la Cambra de Comerç de Girona. Segons Salellas, "ha estat un negoci rodó" per l'empresa, perquè passa a tenir un edifici pagat en bona part amb diners públics i sense que se li hagi limitat l'activitat i els usos de les instal·lacions.

El retorn dels diners i dels terrenys a la ciutat

La CUP considera que, amb aquesta operació, l'Ajuntament va anar "en contra dels interessos dels ciutadans", segons paraules del seu regidor, Joan Font, i vol que s'investigui a fons perquè s'aclareixin "tots els punts foscos". Si es demostra que hi ha hagut delicte, la formació reclama que els responsables de l'operació retornin els 800.000 euros a l'Ajuntament de Figueres, que s'anul·li el conveni i que els terrenys, que fan uns 5.000 metres quadrats, tornin a ser de la ciutat. En cap cas demanaran que es tanqui l'escola.

La formació considera que Santi Vila va tenir un paper de "lideratge" en aquesta operació i es pregunten com s'ha pogut arribar fins aquí malgrat els diferents informes tècnics de l'Ajuntament elaborats per l'interventor, el secretari i el cap de la contractació administrativa que ja parlaven d'"irregularitats" en tot el procés. Segons l'advocat Benet Salellas, tots aquests passos "no han estat casualitat" i per això han volgut portar-ho als tribunals, perquè s'arribi al fons de la qüestió.

Si es demostren els delictes denunciats per la CUP, els responsables dels fets podrien acabar inhabilitats per exercir en càrrecs públics. Des de la CUP, asseguren que el tema ja estava "prou madur" per denunciar-ho a finals del 2012, però que van decidir esperar-se fins ara a donar-ho a conèixer per no interferir en el procés electoral de les eleccions catalanes passades, en què Santi Vila era cap de llista de CiU a Girona.

El PP ja ho va portar a Antifrau

Es dóna el cas que el PP de Figueres ja va denunciar els convenis signats per la construcció de l'escola i del lloguer d'un local del carrer de Sant Pau a l'Oficina Antifrau en considerar que hi podia haver malbaratament de diners públics. Des de la CUP, s'ha volgut "judicialitzar" la primera operació –la segona no s'ha inclòs a la seva denúncia– per tal que la justícia recuperi totes les investigacions que s'hagin pogut fer sobre aquest cas des d'Antifrau i també de la Fiscalia.

Seguint el principi de "transparència" a què es van comprometre en les passades eleccions, la CUP confia que aquest cas serveixi també per esbrinar si hi ha altres operacions que al seu entendre són "sospitoses" però que no han pogut denunciar per falta de proves. "La sensació que tenim és que darrere de tot això hi ha altres coses", ha conclòs.

A banda d'això, el grup municipal del PP de Figueres també ha denunciat recentment davant de l'Oficina d'Antifrau la gestió de l'empresa pública Fisersa Ecoserveis per possibles irregularitats. El mes de febrer, la seva portaveu, Maria Àngels Olmedo, ja va anunciar que havien portat el cas a la fiscalia en veure que el govern de CiU no els resolia els dubtes que els havien plantejat. Després d'estudiar el cas, la fiscalia ha decidit arxivar el cas en no veure indicis del delicte denunciat per la formació. Ara, però, han decidit portar-ho a l'Oficina d'Antifrau perquè ho investigui aquesta altra instància. Entre els aspectes que consideren que cal estudiar, hi ha la falta d'un títol de transports del gerent de Fisersa, Josep Viñas, per poder exercir en aquest càrrec i el fet que no apareixin els plans de gestió de l'empresa de serveis d'alguns anys.