LA NOVA LEGISLATURA
Política 11/12/2015

La CUP i JxSí es conjuren per assolir un acord després del 20-D

Els principals esculls de la negociació són les privatitzacions, la política sanitària i el nom del president

Laia Vicens / Oriol March
4 min
La CUP i JxSí es conjuren per assolir un acord després del 20-D

BarcelonaNou reunions. És el temps que tenen la CUP i Junts pel Sí per tancar un acord global, que inclogui les mesures del pla de xoc social, el full de ruta cap a la independència i els pròxims passos del procés constituent. I, evidentment, el nom del president, el veritable escull en les negociacions. Per assolir l’entesa, els equips negociadors van reprendre ahir les trobades -en faran una cada dia fins al dia 22- i, segons fonts de les dues formacions, la reunió al Parlament va ser “positiva”. Era la primera presa de contacte després que decidissin fusionar les tres taules de negociació -pla de xoc, procés constituent i ruptura- en una de sola, pensant ja en la investidura.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la reunió d’ahir es van abordar les 20 mesures que Junts pel Sí va presentar a la CUP la setmana passada i que va avançar l’ARA. Són propostes -sobre pobresa infantil, pobresa energètica, renda mínima d’inserció, salut, dependència o habitatge, entre d’altres- que els cupaires consideren “positives” però “insuficients”. De fet, fonts de la CUP van avisar que cal “més concreció”. Durant la trobada, els diputats Antonio Baños, Anna Gabriel, Benet Salellas i Eulàlia Reguant van demanar als negociadors de Junts pel Sí -ahir eren Raül Romeva, Marta Rovira, Josep Rull, Pere Aragonès, Lluís Llach i Toni Comín- que es detalli el pressupost, el calendari, les garanties i els mecanismes de control que hi ha per aplicar cadascuna de les mesures. Uns avals que la CUP reclama concretar, també per facilitar el vistiplau de la seva militància. L’acord -si n’hi ha- se sotmetrà a votació en una assemblea nacional extraordinària el 27 de desembre.

Si no hi hagués una entesa global amb Junts pel Sí, la CUP celebraria igualment l’assemblea, però per decidir si s’opta per investir Artur Mas -sense cap garantia en el flanc social- o per anar a unes noves eleccions al març, que es convocarien automàticament si el 9 de gener no hi ha president.

En qualsevol cas, les dues bandes admeten que l’escenari obert els últims dies és de preacord. “El clima sembla de pacte”, assenyalen des de cercles governamentals. “La negociació ha millorat”, afegeix un alt dirigent de Convergència, que manté la prudència sobre una hipotètica entesa “per la dinàmica interna de la CUP”. La delicadesa del moment i les sensibilitats diverses que apleguen les negociacions obliguen sempre a no donar res per fet.

El calendari i el ‘qui’

La diputada de la CUP Gabriela Serra, això sí, confia que hi haurà un preacord just després de les eleccions del 20-D i no més tard del 23 de desembre, perquè la CUP tingui marge per preparar l’assemblea. Els sectors més optimistes de Junts pel Sí confiaven en un acord abans dels comicis espanyols sobre un “paquet global” de condicions, però tot indica que hauran d’esperar. La coalició sobiranista, que aquest cop concorre per separat al Congrés de Diputats -CDC enrolada dins de Democràcia i Llibertat i ERC sense amagar les sigles-, considera que un avenç en les negociacions milloraria les perspectives independentistes. En tot cas, l’escenari d’acord posterior al 20-D indica que d’entesa n’hi hauria al marge d’un resultat advers per al sobiranisme.

Aquests dies les reunions se solapen amb la campanya electoral i van avançant, com detallen totes les parts implicades, però el qui segueix aparcat a l’espera de tancar els últims serrells en els altres temes en què hi ha més consens. Més enllà del nom del president de la Generalitat, però, encara hi ha dos esculls més que dificulten l’acord: els processos de privatització i la política de salut de la conselleria de Boi Ruiz.

Segons fonts de la CUP, ahir es va acordar deixar per a una pròxima reunió capítols clau com Barcelona World -la CUP demana que s’aturi el projecte, que CDC va pactar tirar endavant amb el PSC-; Aigües Ter Llobregat -els cupaires reclamen revertir la concessió-, i la venda de patrimoni públic. En aquest últim aspecte la CUP vol aturar una pràctica que ha permès a la Generalitat ingressar més de 1.300 milions d’euros des del 2011. A més, es convocarà una trobada monogràfica per abordar la sanitat pública, en què s’haurà d’arribar a un acord pel que fa al consorci sociosanitari de Lleida, els projectes VISC+ i CIMS i les externalitzacions en l’atenció primària, entre altres qüestions.

Discurs més social

Els negociadors de Junts pel Sí indiquen que cada mesura pactada del pla de xoc ha d’estar convenientment acompanyada d’una dotació econòmica. En aquesta recta final de les converses ja s’aborda un paquet global que inclou estabilitat parlamentària i política pressupostària. “Els negociadors coneixen exactament la situació financera de la Generalitat”, ha assenyalat aquests dies el conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell.

Mentre avancen les converses, la campanya electoral de Democràcia i Llibertat segueix virant a l’esquerra i traient pit de les mesures socials del Govern. “Gir social? És el que som”, apunten els estrategs de Francesc Homs. La incertesa d’unes noves eleccions obliga a explorar fins al final l’acord amb la CUP.

Pimec pressiona perquè hi hagi acord

La patronal Pimec vol que s’agilitzin les converses per formar govern a Catalunya. “No s’entén que no hi hagi acord”, va dir ahir Josep González, president de l’organització empresarial. Tot i que va constatar que, malgrat el temps que fa que duren les negociacions, no hi ha senyals que això hagi tingut efectes negatius sobre l’economia, sí que va avisar que la situació no pot perllongar-se més. “Jo ja no entro en si cal l’acord amb la CUP o anar cap a noves eleccions, però cal celeritat”, va dir González. Segons el president de Pimec, la millora de l’economia que ha pres cos aquest any pot veure’s amenaçada si no se supera aviat l’escenari actual, que pot derivar en “incerteses preocupants” o provocar que hi hagi empreses que retardin inversions. González, però, va reconèixer que fins ara això no s’ha notat observant l’augment de la inversió estrangera. Catalunya encara no té Govern, va constatar ahir, però tampoc hi ha “sensació d’ingovernabilitat”.

stats