Ultimàtum de la CUP a JxSí per aprovar ja la llei de transitorietat

Els anticapitalistes la registraran unilateralment si no es valida abans de l’1-O

En l’atapeït i estret calendari fins a l’1-O encara hi ha algunes dates a fixar i decisions a prendre. Una d’aquestes és si la llei de transitorietat s’ha d’aprovar abans o després del referèndum. La qüestió fa temps que es debat intensament dins de Junts pel Sí -on coexisteixen les veus que defensen la conveniència d’aprovar la llei abans de l’1-O i les que opinen que cal esperar a saber el resultat de la consulta-, però ahir la CUP va afegir pressió al debat amb un ultimàtum. En una entrevista a Europa Press, el diputat Benet Salellas va avisar que els anticapitalistes estan disposats a registrar sols la llei al Parlament si JxSí no accepta aprovar-la abans del referèndum.

L’avís de la CUP té poc recorregut perquè el calendari ajustat fa que la tramitació de la llei abans de l’1-O sigui impossible sense el concurs de JxSí, però afegeix pressió al debat intern que manté la coalició independentista i que ja va obligar a ajornar la presentació pública del contingut de la llei de transitorietat. Mentre la CUP i una bona part d’ERC defensen aprovar la llei abans del referèndum, el PDECat s’ha mostrat reticent fins ara a aquesta possibilitat perquè entén que suposaria avançar-se a una hipotètica victòria del sí al referèndum. Tanmateix, fonts del PDECat admetien ahir que el debat encara és viu i no descartaven que la llei s’acabi aprovant abans de l’1-O.

El mateix portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, admetia en una entrevista a l’ARA que l’avís de Salellas era una “estratègia de pressió” per desbloquejar la situació. “Els terminis corren, i això no es pot decidir a finals de setembre”, va avisar després d’apuntar que només “una minoria” planteja que la llei no s’aprovi fins després de l’1-O. Segons el raonament dels anticapitalistes, cal que la norma s’aprovi abans del referèndum per donar garanties als ciutadans sobre allò que voten. Interpreten, a més, que l’aprovació d’aquesta llei -que només entraria en vigor en cas de victòria del sí en el referèndum- incentivaria la participació entre els contraris a la independència perquè, opinen des de la CUP, faria quallar entre els votants del no el missatge que han d’anar a votar si no volen que es proclami la independència.

El moviment de la CUP, però, denota també el temor entre les files cupaires que, si no es defineixen prèviament les conseqüències del referèndum a través de la llei de transitorietat, una eventual victòria del sí doni pas, no a una declaració d’independència, sinó, en paraules de Salellas, a un debat sobre “quines són les conseqüències del referèndum”. És a dir, a un debat polític sobre la manera d’aplicar el resultat en lloc de declarar la independència en 48 hores, tal com preveu la llei que regula la votació. “La llei de transitorietat és el que fa vinculant el referèndum”, va reblar Salellas, que el dia abans havia avançat una part del contingut de la norma explicant que en una Catalunya independent hi hauria un Tribunal Suprem i que tindria una sala de garanties que assumiria les funcions que actualment té el Tribunal Constitucional.

Amb el cens preparat

Els recels de la CUP pel que fa a l’aprovació de la llei de transitorietat no són, amb tot, extensibles a la resta de preparatius del referèndum. Tot i assegurar que l’esquerra anticapitalista no ha rebut cap comunicació del Govern sobre si ja disposa de les urnes, Salellas es va mostrar confiat que n’hi acabarà havent, i va opinar que la Generalitat ja hauria de tenir-les perquè l’Estat cada cop posarà més impediments contra l’1-O. “Hi haurà una acceleració del context, de la conjuntura política, i, per tant, tot el que no s’hagi fet cada cop serà més difícil fer-ho”, va esgrimir. En canvi, el Govern sí que ja disposa, segons el diputat de la CUP, d’un cens per al referèndum. “Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d’on surt, passa que no ho faré públic. És dramàtic, però és així”, va afirmar el diputat de la CUP, que tot i admetre que el secretisme “no és sa, ni democràtic, ni entra en una lògica política normal”, va afegir que és imprescindible ara mateix per la pressió de l’Estat.

Més continguts de