La CUP i el PDECat accentuen el cos a cos ideològic

BarcelonaSegona enganxada del PDECat i la CUP en quatre dies. A un mes i mig del referèndum, les dues formacions independentistes han exhibit les seves diferències ideològiques i han evidenciat una vegada més que la seva entesa és puntual en benefici de l’1-O. En una entrevista ahir a l’ACN, la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, va considerar que el conseller d’Empresa, Santi Vila, no hauria de formar part del Govern un cop s’hagi celebrat el referèndum. Les paraules de Gabriel no van agradar gens al PDECat, que va replicar de seguida amb contundència. En una piulada a Twitter, la seva coordinadora general, Marta Pascal, va acusar els cupaires de “dogmatisme i superioritat moral”.

Amb la confiança que l’organització del referèndum està pràcticament encarrilada, la CUP centra part dels seus esforços a marcar perfil propi i a desmarcar-se dels companys de viatge dins l’independentisme. Gabriel va deixar clar ahir que després de l’1-O Catalunya haurà d’entrar en una “lògica de transició i rupturista” i que, en aquest escenari, no hi cap Santi Vila. “No necessitem un conseller com ell, que és molt bo per a un país de rics però que no ho és per a un país de gent pobra”, va advertir, i li va recriminar la seva reacció “irada i criminalitzadora” contra l’acció d’Arran a un bus turístic.

"L’escombrada" a Mas

L’estira-i-arronsa d’aquesta setmana entre el PDECat i la CUP va començar dijous amb la presentació de la campanya de les organitzacions de l’entorn de la formació anticapitalista. En el seu cartell, inspirat en un de bolxevic de l’època de Lenin, demanaven “escombrar les estructures del capitalisme i el patriarcat”, en paraules de la mateixa Gabriel. Tot plegat, representat per una dona que escombrava personatges com Mariano Rajoy, Rouco Varela, Ana Botín i també Artur Mas. El rebombori a les xarxes no va trigar i el secretari d’organització del PDECat, David Bonvehí, va qualificar de “miserable” que la CUP “posés al mateix sac” l’expresident de la Generalitat i l’actual inquilí de la Moncloa. “Feu pena”, va sentenciar Bonvehí en la seva piulada.

Fonts del partit de l’esquerra independentista treuen importància a la polèmica i la situen en el “context de dialèctica” que es va generar a conseqüència del cartell. Tot i els últims episodis, asseguren a l’ARA que no hi ha cap estratègia de confrontació “premeditada” amb el PDECat. Avisen, però, que “per fer polítiques neoliberals o tapar corrupteles, amb la CUP no hi poden comptar”. Per la seva banda, el PDECat ha fet palès el seu malestar amb la CUP en les seves respostes públiques, però prefereix no allargar el conflicte. Si una cosa és evident en la relació entre tots dos partits és que se circumscriu únicament a l’objectiu comú de celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i que guanyi la independència. En el camí, però, encara falta per superar un obstacle: l’aprovació al Parlament de la llei de transitorietat, que ha de donar cobertura legal al nou estat. Mentre que el PDECat prefereix condicionar la seva votació al resultat de l’1-O, tant la CUP com ERC són partidaris de fer-ho abans, per així assegurar que en cas d’una victòria del sí, tal com marca la norma, es declara la independència en 48 hores. Fins que això no arribi i malgrat les ganes d’uns i altres de deixar de necessitar-se, hauran de conviure en la incomoditat.