Política 12/01/2017

La CUP demana a Puigdemont que "s'arremangui" en la negociació pressupostària perquè "no està funcionant"

Els anticapitalistes continuen marcant com a prioritat l'ensenyament públic i la reforma dels principals impostos

Aleix Moldes
3 min
Els diputats de la CUP Benet Salellas, Eulàlia Reguant i Anna Gabriel i el membre del secretariat Quim Arrufat, durant la conferència

BarcelonaLa CUP no veu avenços significatius en la negociació pressupostària amb el Govern i aquest dijous ha apel·lat directament al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè s'impliqui directament en una negociació "que no està funcionant". Sota el títol '2017: Tombem el Règim. Construïm la República' els anticapitalistes han posat sobre la taula les seves principals prioritats per "acabar amb el règim del 78". Prioritats que passen en primer lloc pels pressupostos del 2017. Des del Museu d'Història de Barcelona, els 'cupaires' han tornat a apuntar cap a l'ensenyament públic i la reforma dels tres principals impostos directes: Successions, Patrimoni i IRPF.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Al president li volem demanar que s'impliqui molt més en les decisions que s'han de prendre els propers mesos, entre d'altres la dels pressupostos. Volem que s'arremangui i treballi en els pressupostos, perquè fins ara no ha funcionat", ha insistit el diputat 'cupaire' Benet Salellas. Segons ell, "tot i que hi hagi algú (el vicepresident, Oriol Junqueras) que digui que s'ha ofert tot. en realitat el Govern no ha accedit pràcticament a res". Salellas ha recordat que els sindicats de mestres ja han convocat una vaga, fet suficientment important per interpel·lar el president de la Generalitat a agafar les regnes de la negociació.

El proper 28 de gener el consell polític de la CUP decidirà el vot dels 10 diputats als pressupostos, després d'haver escoltat les diferents assemblees locals i territorials. I en la decisió, com ha avançat Benet Salellas, no només es tindrà en compte el document final que se sotmeti a la votació del Parlament, sinó també la concreció que el Govern hagi anat donant a "la clau de volta" per acabar amb el règim del 78: el referèndum.

La portaveu parlamentària, Anna Gabriel, ha agafat el relleu a Salellas i Eulàlia Reguant, que s'han centrat en aspectes pressupostaris, per reclamar que es passi de les paraules als fets pel que fa al referèndum. "Volem concretar quin és el compromís", ha subratllat. Per això, la CUP es "compromet" a fixar el més aviat possible la data del referèndum, tenint clar que els "tempos judicials" el podrien avançar.

Els anticapitalistes assumeixen que el referèndum es convocarà amb una legalitat "suspesa i intervinguda" per l'Estat i deixen clar que això no serà un impediment per a ells. "Tots hem de prendre consciència que l'única manera de fer el referèndum és fer-lo nosaltres, responent amb legitimitat la legalitat intervinguda", ha recalcat.

El portaveu del secretariat nacional, Quim Arrufat, ha subratllat que aquestes seran les condicions per convocar el referèndum i ha recomanat a tots aquells que no hi estiguin compromesos "abandonar" ara i no posar traves ni dilacions. La CUP mai no ha cregut en la via pactada i continua sense fer-ho perquè, entre d'altres, no consideren que Catalunya hagi de demanar "permís" per exercir un dret a l'autodeterminació "que tenen tots els pobles i que, en el cas català, ha guanyat la gent al carrer".

Per anar afegint certeses al procés sobiranista, Arrufat ha defensat la importància de constituir de forma urgent la coordinació del procés constituent, "central per preparar les regles, la logística i el procés democràtic de construcció de la República". "En l'Estat del 2016 el règim aguanta poderosament amb dos terços del Congrés a les seves mans", ha recordat.

A més d'una nodrida representació dels mitjans de comunicació, la CUP ha convidat a representants dels principals partits i entitats sobiranistes. Entre d'altres, han escoltat la conferència des de la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona, Xavier Domènech i Marta Sibina (En Comú Podem), Joan Tardà i Anna Simó (ERC), Jordi Turull (PDECat), Albano-Dante Fachin (Podem), Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Eulàlia Subirà (ANC).

stats