Baños renunciarà definitivament a l'acta de diputat

El fins ara cap de files de la CUP al Parlament havia dit que reconsideraria la seva dimissió si així li ho demanava el partit, però el consell polític de diumenge no va fer aquest gest

La jornada en què la CUP va acabar investint un candidat de CDC va començar amb matisos al pacte amb Junts pel Sí. Encara que l’acord parla d’estabilitat parlamentària, l’esquerra anticapitalista va deixar clar que el pacte és “reversible” i no els compromet a apuntalar sempre la majoria a JxSí. Per a la CUP l’entesa se subscriu només als passos del procés independentista i a les mesures previstes al pla de xoc, però no els lliga a aprovar “polítiques antisocials” ni “pressupostos retalladors”. El missatge el va resumir el diputat Benet Salellas al migdia amb una frase de David Fernàndez  del 2012: “Mà estesa per a la construcció de la República però puny tancat amb les retallades”. Al vespre i al Parlament, Anna Gabriel va fer servir una expressió semblant per dir que l’acord només es mantindrà si és per avançar cap a la independència.

Per engegar la legislatura “de ruptura”, la CUP va cedir vuit vots a favor i dues abstencions (els diputats van decidir que fossin Josep Manel Busqueta i Gabriela Serra) a Carles Puigdemont. Un “gest de confiança”, perquè el ja president de la Generalitat “no és el fill polític del pujolisme”. Era una al·lusió velada a Artur Mas, a qui van aprofitar per censurar un cop més. Ho va fer primer Salellas en congratular-se d’haver enviat Mas “a la paperera de la història”. El to, molt agre, el va mantenir Anna Gabriel, que va acusar l’expresident de tenir una “lectura partidista” de les negociacions. En canvi, Gabriel va relaxar-se en dirigir-se a Puigdemont. “No investim un president autonòmic, sinó un president de transició cap a la República”, va afirmar. Tutejant-lo, Gabriel va cridar a fer l’independentisme “més plural i transversal”.

El cert és que tot sembla indicar que Gabriel serà la cap de files de la CUP al Parlament. Segons fonts del consell polític consultades per l'ARA, els representants de les territorials no van demanar a Antonio Baños que reconsideri la dimissió, de manera que no tornarà com a diputat. Ell mateix havia dit que tornaria només en cas que li ho demanés la formació. 

Ara bé, segons avança 324, Baños ha confirmat la seva renúncia definitiva. Fonts de la CUP, però, diuen que encara no ha entregat l'acta de diputat al Parlament. Després de l'acord entre Junts pel Sí i la CUP, s'havia especulat que el cap de llista de la CUP el 27-S no entregaria finalment la seva acta de diputat -fins i tot Julià de Jòdar va fer un tuit dient "Bentornat, Baños!".

La “sana diferència interna”

Les dues abstencions al ple, símbol de la “sana i necessària diferència” interna, van facilitar la investidura després que ho avalés el consell polític per 44 vots a favor, 9 en contra (entre ells, En Lluita, Lluita Internacionalista i Corrent Roig) i 7 abstencions (com per exemple, Endavant). Segons ha sabut l’ARA, algunes veus van criticar l’acord perquè consideren que “la CUP perd més que CDC” per les dimissions forçades de Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos escollits per fer un pas enrere. Una tria que respon a l’equilibri intern de la formació: el primer era partidari d’investir Mas i Busqueta era una de les cares visibles del veto. Els substituiran Mireia Vehí i Joan Garriga Nana, i Mireia Boya entrarà en lloc de Ramon Usall, que va anunciar fa unes setmanes que plegava.

El fet que Gabriel intervingués en el ple tampoc va ser en va. Tot i que va haver-hi militants que van demanar la dimissió de Gabriel precisament perquè és considerada com la líder del veto a Mas, la CUP va optar per reforçar-la, en una picada d’ullet al sector del partit que ha arrufat el nas per un acord que, diuen, els ha sortit “molt car”.

Més continguts de