La CUP té unes expectatives "relativament baixes" de la cimera social i no ha decidit la seva participació

Barcelona"En política, el grau de frustració l'has de ponderar en raó de l'expectativa, i aquí és relativament baixa". Amb aquestes paraules, el diputat de la CUP David Fernández ha deixat clar que no confia gaire amb els resultats de la cimera econòmica i social que ha convocat Artur Mas pel 16 de març. La formació encara no ha decidit si participarà. En una entrevista a l'ACN, Fernández ha dit que, si és "excessivament optimista", pot arribar a pensar que aquesta cita obrirà el debat per activar noves dinàmiques socials. El diputat ha admès un "innegable" canvi de discurs del president de la Generalitat en el terreny econòmic.

No obstant això, ha criticat que es justifiquin les retallades culpant l'Estat. La CUP no té moltes expectatives posades en la cimera econòmica i social que se celebrarà el pròxim 16 de març. "En política, de vegades, el grau de frustració l'has de ponderar en raó de l'expectativa, i aquí és relativament baixa, ha declarat en una entrevista a l'ACN. Si alguna cosa pot aportar, i em poso excessivament optimista, és activar noves dinàmiques socials". I ha afegit que podria servir per establir no només el que ha de fer el Govern, sinó també allò que pot fer la resta de la societat. Com a exemple, David Fernández ha posat el foment de l'economia social i cooperativa.

L'altra qüestió que es tractarà en la cimera és el debat pressupostari i en aquest àmbit, la tasca de la CUP, segons Fernández, serà "posar la lupa" en els comptes públics i "intentar moure de lloc fins a l'últim cèntim d'euro". I, fent referència a la polèmica sobre l'informe elaborat per una consultora sobre la possible privatització de l'ICS, ha assenyalat que es negaran a que la Generalitat pagui nous informes "a Deloitte o PWC" i demanaran que es destinin aquests diners a polítiques socials.

Amb tot, la participació de la CUP a la cimera encara no està confirmada. Fernández ha afirmat que la decisió es prendrà en assemblea. "És la lògica política de la CUP i insistim que cada força té el seu ritme", ha argumentat.

El nou discurs econòmic de Mas

En declaracions a l'ACN, el diputat de la CUP ha reconegut que és "innegable" el canvi de discurs d'Artur Mas en el terreny econòmic. "En la CiU de la tardor de 2010 i la de l'hivern de 2012 es veuen dos discursos diferents", ha declarat Fernández. Segons ell, els convergents representaven abans un "neoliberalisme militant" i el Govern semblava "cofoi d'allò que estava fent". Ara, però, de les seves paraules traspua la lògica de que "no hi ha alternativa" i que estan obligats, ha dit. Fernández atribueix aquest viratge, en part, a una lectura política dels resultats dels comicis del 25 de novembre que va demostrar, segons ell, que el bloc sobiranista es desplaçava cap a l'esquerra.

El diputat de la CUP, però, veu amb "preocupació" que es justifiquin "les pitjors retallades dels darrers anys" culpant l'estat espanyol. Fernández reconeix que Catalunya rep un tracte fiscal "injust" i que, per tant, hi ha una part de veritat en aquest argument. Però afegeix que la CUP considera que el Govern té alternatives i que podria activar altres polítiques econòmiques. Així, ha dit que no es pot negar que "hi ha gent que s'està fent rica" amb la situació que viu Catalunya i ha recordat els elevats interessos del deute que paga la Generalitat. En aquest sentit, ha proposat que es desobeeixin els mercats i s'ajorni el pagament d'interessos.

A més, Fernández ha advertit que "qui digui que ens refem en dos, tres o quatre anys, està mentint". Segons el diputat de la CUP, no hi ha cap experiència històrica que mostri que es poden generar els 800.000 llocs de treball perduts a Catalunya en tan poc temps. "S'ha de fer un canvi de model, amb una nova pol fiscal, s'ha de repartir el treball i desobeir la troika".

L'exemple de la PAH

Fernández ha lloat la PAH i veu l'acceptació de la ILP sobre la dació en pagament com un exemple de com la pressió social pot canviar "una postura aparentment monolítica". Ha valorat que hagi aconseguit introduir el debat parlamentari gràcies a la pressió social sobre els càrrecs electes, però també que hagi aturat desnonaments. "La PAH ja va un pas per davant de la llei", ha afirmat el diputat, que ha afegit que "això té un nom: desobediència civil".

Segons ha afirmat, la CUP, tot i compartir el discurs i les reivindicacions, no s'ha apropiat de la tasca de la PAH "per voluntat explícita". "Ens posem al costat, no davant ni darrere", ha argumentat. Fernández ha defensat que s'ha de respectar l'autonomia de qualsevol moviment social i ha recordat a més que la PAH és un "procés d'empoderament social molt interessant, però també molt plural".

Modulació en el tracte judicial als Mossos

Arran dels dos casos d'imputacions a agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que s'han conegut darrerament -un d'ells arran de la denúncia que el mateix Fernández va interposar a un agent que el va agredir durant el desallotjament de la Plaça de Catalunya el maig de 2011-, Fernández ha considerat que hi ha un cert "canvi de cicle" en la justícia, que, segons ell, "s'ha modulat". "És veritat que la imputació d'agents de la BRIMO és una certa novetat perquè les persones que han patit violència judicial sempre s'han topat amb un mur", ha declarat. Tot i això, creu que encara hi ha camí a recórrer i que es continuen detectant les conseqüències del que considera "protecció" i "impunitat" de la BRIMO en els darrers anys.

Fernández no s'ha atrevit, però, a aventurar un canvi en l'actitud del Departament d'Interior arran que Ramon Espadaler hagi substituit Felip Puig. L'únic que ha detectat és que el nou conseller ha obert la porta a estudiar l'eliminació de les bales de goma sense esperar necessàriament a conèixer els resultats de la investigació sobre el cas d'Esther Quintana.