ManresaEl procés ha entrat “en paràlisi” en els últims mesos pels “càlculs partidistes” de CiU i ERC. Aquest és el diagnòstic que fa la CUP del sobiranisme des del 9-N fins ara, i per reactivar-lo ha dissenyat un full de ruta que “concreta” i “deixa al marge” estratègies electoralistes. Ahir a Manresa els diputats David Fernàndez i Quim Arrufat van presentar els dos documents aprovats pel consell polític que marcaran els pròxims passos de la formació.
Després que CDC, ERC, MES, EUiA i les entitats sobiranistes arribessin a un acord de mínims per intentar acostar Unió i ICV, la CUP va presentar la seva “oferta política”, que només té una condició: “No renunciar, no dilatar i no diluir” el procés independentista. El seu pla passa per una declaració unilateral d’independència (DUI) “l’endemà mateix” del 27-S si més d’un 50% dels vots (no dels diputats) així ho vol. Ara bé, aquests vots no es comptaran “necessàriament” a partir d’una marca paraigua com proposa ERC, ni en cap cas d’una llista unitària, com va demanar Artur Mas. La idea de la CUP és que els programes electorals portin un “compromís programàtic i polític inequívoc” a favor de la independència. El mateix 28-S també s’hauria d’aplicar un pla de xoc social per revertir els efectes de les retallades.
¿I després de les eleccions? La CUP advoca per “impulsar un govern de ruptura”, del qual formaria part si es donessin algunes condicions, com haver fet una DUI, o haver impulsat un “procés de desconnexió nacional amb l’estat espanyol i la UE”. I és que la formació de l’esquerra independentista planteja desobeir les principals lleis espanyoles, com la llei Wert, el límit de dèficit i la reforma laboral. L’última etapa seria la redacció de la Constitució de la República Catalana, articulada a partir d’una assemblea constituent formada per alcaldes i entitats locals.
Però per arribar a l’última fase del procés és imprescindible que el resultat del 27-S demostri una majoria sobiranista a Catalunya. I una primera estació és “habilitar un espai de treball operatiu més ampli” que la taula per l’estat propi, que inclogui més partits, els sinfAra bé, la CUP no vol “forçar” els partits que encara no hi són a sumar-se al full de ruta. El subterfugi que han trobat per aconseguir una majoria que doni suport al seu pla és obrir una doble via: una que treballi el procés independentista i una altra que impulsi un procés constituent que “ompli de contingut la independència” i deixi enrere el “memorial de greuges” contra l’Estat. Aquests dos processos paral·lels podrien confluir i, de fet, ahir admetien que hi ha partits, com ERC, MES i EUiA, que comparteixen tant el procés sobiranista com el constituent. Tot plegat, però, vol ser una advertència a CDC, ERC i les entitats sobiranistes: “La independència no es guanyarà amb dos partits i tres entitats”. Per això, la CUP buscarà la complicitat de les formacions que estiguin a favor “del canvi democràtic” més enllà de la independència, com ara Podem i ICV. De la mateixa manera que preveuen que els partits independentistes ho diguin al programa, la CUP proposa que les formacions “que vulguin entregar el poder a la gent” hi incloguin “la voluntat compartida d’obrir un procés constituent de manera unilateral”.
Aquesta última proposta de la CUP interpel·la directament Iniciativa. Tot i que l’executiva va anunciar que no se sumaria al full de ruta promogut per l’ANC perquè és “inconcret” -la CUP va fer servir la mateixa paraula-, el diputat Jaume Bosch va demanar que es fragmenti perquè formacions com la seva el puguin assumir.
