La CUP recepta "desobediència" als ajuntaments investigats per l'Audiència Nacional

Els cupaires insten els consistoris denunciats per aprovar mocions a favor de la declaració rupturista a no cedir informació al tribunal ni anar-hi a declarar si se'ls requereix

Desobediència. Aquesta és la recepta de la CUP per donar continuïtat al procés sobiranista i, també, és l'estratègia que la formació defensa davant la investigació per part de l' Audiència Nacional dels ajuntaments catalans que van aprovar mocions en suport a la declaració rupturista aprovada al Parlament. Així ho han defensat els cupaires en un acte celebrat aquest dissabte a Celrà (Gironès), un dels municipis denunciats per la justícia espanyola. La resta són Igualada, la Seu d'Urgell, Girona, Vilassar de Dalt i, fins divendres – l'Audiència Nacional n'ha arxivat la denúncia–, Sant Cugat del Vallès.

L'acte, que ha tingut lloc a l'Ateneu de Celrà i ha reunit més de 200 persones, ha començat amb una introducció per part de representants del secretariat nacional de la CUP i de l'organització antirepressiva Alerta Solidària. "Qualsevol procés de ruptura ha d’incloure la desobediència a les institucions de l’Estat", han afirmat Isa Chacón i Laia Altarriba, del secretariat, però encara més contundent ha estat el diputat Benet Salellas: " Desobediència, república i independència: avui aquest és el nostre únic full de ruta".

En aquest sentit, Salellas ha deixat clar que la CUP aposta per no anar a declarar a l'Audiència Nacional si així ho requereix algun jutge: " No respondrem als requeriments de l’Audiència Nacional perquè és un òrgan que ja no reconeixem". El diputat també ha fet una crida als regidors d’altres formacions a mantenir-se ferms davant l’ofensiva de l’estat espanyol contra els càrrecs electes catalans. En aquest sentit, els ha instat a no facilitar les actes dels plens ni cap informació exigida pel tribunal.

Davant de regidors dels municipis que ja han rebut el requeriment de l’Audiència Nacional, l’alcalde de Celrà, el cupaire Dani Cornellà, ha conclòs: "Tornem a aprovar la moció tantes vegades com calgui, perquè a Celrà mana el poble, no l’Audiència Nacional", i ha defensat: "Hem iniciat el procés cap a la plena independència, i ningú ens apartarà d’aquest camí mentre el moviment popular hi sigui al capdavant defensant-lo". Per a la CUP, aquestes desobediències són "els primers passos cap a la creació de la República Catalana".

Entre la sedició i la llibertat d'expressió

Més enllà de les crides a la desobediència, la realitat és que l'Audiència Nacional podria arxivar les denúncies als consistoris investigats de la mateixa manera que ho ha fet amb el de Sant Cugat. En aquest cas, el tribunal no ha vist cap delicte de sedició ni de rebel·lió a l'hora d'aprovar la moció, sinó un acte de "llibertat per a l’exposició i defensa públiques" –encara que, afegeix el tribunal, s'estigui defensant "la condició de comunitat nacional per a una determinada col·lectivitat".

L'Audiència Nacional deixa clar, a més, que l'Ajuntament va aprovar la moció abans que el Tribunal Constitucional decidís tombar la resolució impulsada per Junts pels Sí i la CUP.

Més continguts de