La CUP inicia primàries obertes amb 44 aspirants a caps de llista

BarcelonaUn cop es va enterrar dilluns la llista civil -única opció que la CUP estava disposada a estudiar per concórrer en una candidatura conjunta a les eleccions- i, per tant, es va constatar que l’esquerra independentista aniria per lliure el 27-S, aquesta va reprendre les tasques de confecció de la seva oferta electoral, cuinada a foc lent des de feia mesos amb altres formacions més petites de l’esquerra rupturista, amb la marca de CUP - Crida Constituent. El primer pas ha sigut engegar la maquinària de les primàries per escollir-ne els candidats, proposats en assemblees obertes els últims mesos. Fins a 44 optaran a situar-se entre els deu primers llocs a la llista per Barcelona i als cinc primers de les altres tres demarcacions. Els triaran els militants de la CUP i de les altres formacions integrants de la candidatura, i els simpatitzants que s’inscriguin en un cens. Les votacions es podran fer per internet i el dia 26 en urnes.

Entre la llista d’aspirants hi ha la ja anunciada presència del periodista i membre de Súmate Antonio Baños, que opta a liderar la llista per Barcelona. Un posició, però, que volen també 18 persones més. Entre elles, l’escriptor Julià de Jòdar, la històrica activista Gabriela Serra, l’exregidora i exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, l’exregidora de Sallent Anna Gabriel, l’activista per la pau i l’antiglobalització Eulàlia Reguant -va ser la número quatre a la llista de la CUP de Barcelona a les municipals- o l’actual primera tinent d’alcalde de Ripollet, Pilar Castillejo, entre altres personalitats.

Així mateix, per Girona es pot escollir entre nou aspirants, com l’advocat Benet Salellas o qui va ser portaveu del grup municipal de Girona fins al maig, Jordi Navarro. A Tarragona hi ha vuit aspirants, entre els quals, l’exregidora de la CUP a Valls Lurdes Quintero o qui ja va ser el cap de llista el 2012, el professor i sindicalista Jordi Martí Font. Finalment, vuit persones opten als cinc primers llocs per Lleida. Un d’ells és el regidor a Torà entre 1999 i 2011 Josep Antoni Vilalta.

El full de ruta que es compromet a aplicar la candidatura passa per l’aprovació d’una declaració unilateral d’independència “l’endemà mateix de les eleccions” si s’obté una majoria parlamentària favorable i, al mateix temps, aplicar “un programa d’emergència social”. Aquests dos punts són “irrenunciables a l’hora de negociar qualsevol pacte de governabilitat” amb altres forces, però també la suspensió de la legislació estatal o europea “lesiva per a les classes populars”, així com impulsar un procés constituent amb “caràcter autoorganitzat i popular” i buscar el reconeixement internacional.

Així, “amb independència de qualsevol altra circumstància, i sempre que calgui, la candidatura [...] garantirà les majories necessàries al Parlament per executar aquests cinc objectius”, segons el full de ruta.

Igualment, la CUP reclama que representants dels Països Catalans participin en el procés constituent, així com els càrrecs electes del món local.