La CUP es planteja limitar el pes de les seves entitats afins
L’assemblea del 22 de maig debatrà si les organitzacions que li donen suport poden condicionar l’acord amb JxSí
BarcelonaLa decisió de la CUP de no investir Artur Mas la va prendre el 3 de gener el seu consell polític (format per representants del territori) i el grup d’acció parlamentària (que reuneix portaveus de les organitzacions afins). Una trobada que va evidenciar el pes de les aleshores onze associacions integrades a la CUP-Crida Constituent, ja que cadascuna d’elles -des dels joves d’Arran, els sindicats SEPC i la COS, els trotskistes d’En Lluita, fins a Endavant i Poble Lliure, que actuen com a corrents dins la CUP- va tenir un vot en la reunió. La majoria va optar per refusar Mas com a president i els seus vots van capgirar el posicionament de les assemblees territorials, que per només dos vots de diferència havien decidit investir-lo.
El pes de les organitzacions a l’hora de pactar i fer decantar el vot als pressupostos pot tornar a ser ara clau. Ahir la diputada de la CUP Gabriela Serra va desvincular l’aprovació dels comptes del pacte d’estabilitat, que va dir que es mantindrà fins i tot si els cupaires no aproven els pressupostos. El partit reobrirà el debat sobre el paper de les organitzacions en l’assemblea del 22 de maig a Esparreguera (Baix Llobregat), ja que finalment el consell polític ha obert la possibilitat d’esmenar el funcionament actual dels òrgans del partit. En principi, però, això no entrava a l’ordre del dia.
La comissió encarregada de redactar els documents de l’assemblea va ser incapaç d’acordar una proposta de reestructuració interna del partit per posar-la a debat. El secretariat nacional de la CUP, en una dura resposta adreçada al grup redactor -a la qual ha tingut accés l’ARA- va expressar la seva “decepció” per la falta de consens i va proposar que el debat sobre el funcionament intern de la formació s’ajornés a la tardor, en una assemblea extraordinària exclusivament dedicada a aquest assumpte. Ara bé, en l’últim consell polític cupaire diverses veus van aixecar el dit per demanar que en l’assemblea del maig també s’abordi el debat organitzatiu. La solució ha sigut obrir a esmenes als capítols dels estatuts de la CUP, entre els quals hi ha alguns dels punts que més tensen les bases, com el mapa de les assemblees territorials o la composició del secretariat nacional, entre d’altres.
El cert és que el debat sobre el paper de les organitzacions ve de lluny. En l’última assemblea nacional, el juliol passat a Castelló, la CUP va aprovar que les entitats que donaven suport a la candidatura del 27-S tinguessin vot al grup d’acció parlamentària, ja que fins aleshores tenien veu però no eren decisives. “Aquest debat sempre hi ha sigut i sempre hi serà”, resumeix un dirigent de la CUP. Ara bé, després de les negociacions, i vistos els resultats del consell polític del gener, hi ha sectors de la formació “preocupats per les batalles” entre sectors. “El pes del GAP és un greuge comparatiu respecte a les assemblees”, afirma un destacat cupaire enquadrat al sector que proposarà desactivar el poder de les entitats.
El que es plantejarà és retirar-los el vot -fent marxa enrere de l’assemblea de Castelló- o bé que la fórmula d’un militant un vot es traslladi a les organitzacions, amb l’objectiu d’aconseguir que es “corregeixi la sobrerepresentació” que tenen ara a l’òrgan decisori, on cadascuna té un vot, independentment del nombre de militants que representi. La dada total d’afiliats a aquestes organitzacions no és pública, però la CUP calcula que el 80% dels militants del partit -ara n’hi ha prop de 2.000- no s’enquadra en cap d’elles.
Amb tot, tornarà a ser clau la pugna entre Endavant i Poble Lliure, les dues principals organitzacions integrades a la CUP. Endavant, que prioritza el front social al nacional i que encara manté una posició molt crítica amb l’acord amb Junts pel Sí, batallarà perquè les associacions mantinguin el seu pes actual, conscients que són claus a l’hora de decantar votacions.
Ara per ara el termini per presentar esmenes encara està obert i no hi ha un document tancat. El que és segur és que el text definitiu ja no inclourà el concepte refundació, una paraula que va aparèixer en una acta d’una reunió del secretariat però que es va suprimir dels textos de l’assemblea perquè, segons apunten fonts cupaires, no concorda amb els canvis organitzatius que es preveuen. Malgrat això, el conclave podria aprovar modificacions importants en el funcionament intern. Una d’elles és el vot telemàtic, que permetria agilitzar la presa de decisions i comptar els suports reals a favor d’una opció o una altra. Fins ara, els vots dels militants i simpatitzants de la CUP es delegaven a les assemblees territorials que, a la vegada, ponderaven els suports al consell polític en funció del nombre de regidors, militants i nuclis locals.
Tot i els múltiples fronts a l’assemblea, hi ha qui creu que aquesta trobada anual serà “més tranquil·la” que les dels últims anys. A Castelló la batalla entre sectors es va evidenciar en la tria dels 15 membres del secretariat.
