La CUP advoca per adoptar una política més propositiva que l'allunyi de la tàctica del bloqueig parlamentari

La ponència base estableix que no s'ha d'abandonar la crítica contundent al Govern quan calgui

La CUP opta en la seva ponència estratègica per “combatre la resignació” i passar de la tàctica de bloqueig parlamentari a una política més propositiva sense abandonar la crítica contundent quan calgui al Govern, però obrint-se a promoure canvis i a generar nous escenaris d’entesa per exercir l’autodeterminació i la sobirania econòmica i popular. D'aquesta manera, els cupaires, que es debatien entre l'ortodòxia i el pragmatisme, tal icom va avançar l'ARA, aposten per tenir un paper menys bel·ligerant per contrarestar la crisi que viuen després de les últimes patacades electorals que els han deixat fora, per exemple, de l’Ajuntament de Barcelona. 

Els cupaires fan molta autocrítica pel seu paper després de l'1-O i remarquen que "la tàctica del bloqueig ha tingut un impacte mínim i no ha donat fruits concrets". També refermen "l'aïllament parlamentari" de la CUP i que no s'ha de "contribuir a un discurs de menysvaloració de la institució parlamentària". La formació assembleària atribueix la seva "debilitat estructural" a "una subordinació 'de facto' a l'independentisme governamental per falta d'un full de ruta alternatiu" després del referèndum citant com a exemple haver permès "per omissió" la investidura de Torra "sense cap contrapartida". També pel "silenciament polític i mediàtic" per la no participació de la CUP a les eleccions espanyoles, agreujat per la irrupció del Front Republicà, i europees.    

En aquest document base, la CUP es reafirma en la necessitat d'exercir la desobediència civil i institucional per generar nous escenaris per  “esquinçar les vestidures del 78” després de constatar que l’autodeterminació no vindrà donada per un pacte amb l’Estat tret que el règim es col·lapsi i/o la comunitat internacional el forci. Mentrestant, els cupaires, doncs, advoquen per tensar els límits del règim, de la Unió Europea i de les institucions per garantir drets i construir sobiranies.  

Sobre les condicions que cal generar per fer possible un nou embat en condicions de victòria, els anticapitalistes consideren que el municipalisme és una eina clau per teixir sobiranies i defensen una aliança dels pobles d’Europa i de la Mediterrània per la democràcia i contra l’austeritat econòmica. 

La ponència, oberta ara a esmenes i que s'haurà de validar a l'Assemblea Nacional del 14 de juliol a Celrà, ressalta la necessitat de rearmar la candidatura de la CUP establint nous objectius per poder tornar a ser un actor polític clau per les transformacions que necessita aquest país. En aquest sentit, la formació analitza el final d’un cicle polític dins d’un règim que tendeix cap a l’”estabilitat volàtil” i fa balanç de l’anterior cicle, del 15-M a l’1-O, i del paper, dels encerts i dels errors de la formació els últims mesos. 

En aquest sentit, el document polític proposa un procés “participat, per renovar els òrgans nacionals apostant per la construcció d’equips equilibrats i capacitats per dur a terme un treball polític i organitzatiu estable i durador que permeti dur a terme els acords que sorgeixin de l’assemblea”.

En els pròxims dies tindran lloc assemblees territorials en les quals es debatrà el text i totes les assemblees locals i tots els militants podran fer les seves aportacions al text base. Tal com s’ha exposat, el debat culminarà el 14 de juliol a Celrà amb una sèrie de debats que donarà lloc a un procés telemàtic de ratificació de les aportacions, la ponència i l’estratègia presentada.

  • Etiquetes