La CUP pressiona el Govern per apujar l'IRPF: "El 76% dels catalans està a favor de fer pagar més els més rics"

Albert Botran lamenta "els retrets" de Puigdemont i assegura que la "responsabilitat" que els comptes no s'aprovessin és "compartida" entre la CUP i Junts pel Sí

Superada la qüestió de confiança i amb un acord per registrar una proposta de resolució conjunta sobre el referèndum, la CUP i Junts pel Sí afronten la tercera negociació, i també la més complicada: la dels pressupostos. La CUP ha aprofitat la seva intervenció al debat de política general per expressar les línies mestres de la seva proposta i per convidar Junts pel Sí a "lluitar plegats" i "treballar fort" per "construir un país públic". Això significa, al seu parer, blindar els serveis públics (educació i sanitat com a prioritaris) i redistribuir la riquesa (amb una pujada de l'IRPF a les rendes altes).

Un cop més, i tot i que el Govern ja ha tancat la porta a aquesta proposta, la CUP ha insistit en la necessitat de modificar la fiscalitat catalana "sense por i per una convicció de justícia", apujant l'IRPF a les rendes superiors als 60.000 euros anuals i recuperant l'impost de successions. Una idea que ja fa dies que defensen i argumenten a partir de les dades del CEO que revelen que el 76% dels catalans estan a favor d'apujar els impostos als rics, tal com va explicar l'ARA a l'agost. Així ho ha expressat el diputat Benet Salellas, que també ha recordat que la mateixa enquesta diu que fins al 86% dels votants de JxSí hi està a favor. La fiscalitat ja va ser un motiu de discrepància en les negociacions, finalment fallides, pels pressupostos d'aquest any.

A més, la CUP ha proposat un impost a les grans fortunes i ha recordat que les grans famílies catalanes –com els Pujol, ha dit– han evadit impostos. "Qui diu 'no' a tenir més recursos per destinar-los a polítiques públiques?", ha preguntat Salellas.

Salellas ha reclamat una auditoria del deute de la Generalitat per saber quant es deu i a qui. "Només cal voluntat política per deixar de protegir els poderosos", ha dit, i ha avisat que la CUP no acceptarà que "els recursos públics acabin a les mateixes mans de sempre".

En concret, Salellas ha carregat contra el Govern per haver tancat 61 grups de l'escola pública i no de la concertada. "Pagarem car que s'avali la marginalitat en el sistema educatiu", ha avisat el diputat cupaire, que ha volgut recordar que en els primers dos anys de la Segona República es van crear 1.019 aules públiques. En matèria de Salut, Salellas ha assegurat que el conseller Toni Comín "va pel bon camí" perquè "no privatitza els CAP", com sí que feia Boi Ruiz, ha dit.

Una estona abans, la CUP ha lamentat "els retrets" que els ha dirigit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en relació amb els pressupostos que els cupaires van tombar al juny. "La responsabilitat de no haver arribat a un acord com a mínim seria compartida", ha afirmat el diputat Albert Botran en començar la seva intervenció.

Crida a superar la via del referèndum pactat

Botran, però, ha centrat la seva intervenció (s'han dividit el temps amb Salellas) a fixar els eixos de la CUP en relació amb el referèndum i el procés constituent. El diputat cupaire ha fet una crida a Catalunya Sí que es Pot a superar "el fals debat del referèndum pactat", una via que ha donat ja per caducada. Així, la CUP ha defensat la legitimitat de la via unilateral com l'única "possible" per celebrar el referèndum. "Esclar que ho podem fer: hi ha la capacitat tècnica, la voluntat política i la força social", ha dit Botran.

"Ara que les condicions són madures, no podem deixar que es podreixin", ha assegurat Botran, que ha avisat que "no és políticament útil" esperar a tenir l'aprovació de l'Estat. "Ara ens entretindrem a esperar un referèndum pactat?", s'ha preguntat. Botran ha dit que la CUP es manté oberta per si l'esquerra espanyola acaba oferint una votació tolerada, però en una al·lusió a Podem i a Catalunya Sí que es Pot ha demanat que aquesta esquerra també "tingui l'honestedat de sumar-se" als processos constituents que es puguin obrir a l'Estat.

Contundència contra el PP

Botran ha elevat el to per carregar contra el PP. "S'indignen per  la pregunta de Catalunya Ràdio i no s'indignen quan veuen diputats davant del jutge?", ha dit en relació amb un tuit del programa 'Catalunya Vespre' d'aquest dilluns, en què es preguntava als oients si estarien disposats a impedir físicament que jutgin Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. "De quina matèria estan fetes les seves galtes?", ha preguntat entre els aplaudiments de les files independentistes.