La CUP s'incorpora a la recta final de les negociacions entre JxCat i ERC

BarcelonaContinuen les negociacions al Parlament en una setmana clau per la investidura del president de la Generalitat. Aquest dilluns a la tarda, els partits independentistes s'han reunit a la cambra catalana per acabar de negociar el full de ruta de la legislatura i com es durà a la pràctica el Procés que JxCat pretén que dirigeixi Carles Puigdemont des de Brussel·les. Quan passaven pocs minuts de les quatre, els diputats de la CUP Carles Riera, Maria Sirvent i Natàlia Sànchez han entrat als despatxos de Junts per Catalunya per sumar-se a les converses que fa dies que estan obertes amb ERC.

Els cupaires s'incorporen així en el darrer tram de negociacions, després d'avisar que no es pronunciarien sobre un acord que no subscrivissin tan ERC com JxCat. Per part dels republicans hi ha el portaveu del partit, Sergi Sabrià, que aquest matí ha dit que veia a prop un acord amb la llista del president Puigdemont. La trobada s'ha acabat minuts abans de les set de la tarda.

Divendres passat, ja hi va haver un primer contacte a petició de la CUP davant les múltiples informacions sobre les negociacions entre els dos grans partits independentistes i els cupaires els van exigir que els traslladessin un acord per escrit.

L'itinerari fins a la investidura: acte a Brussel·les el cap de setmana?

Des de fa dies que JxCat i ERC negocien l'estructura de Govern, el programa de l'executiu i el full de ruta de la legislatura. El darrer punt, directament relacionat amb el Procés, és el que es treballa amb els cupaires. Fins ara, JxCat ha promogut iniciatives investir Puigdemont al Parlament però les dificultats i la pressió de no tenir Govern han fet que la llista ja hagi posat sobre la taula un pla B. En cas que hi hagi acord, el pla passa -segons les fonts consultades- per aprovar la resolució que legitima Puigdemont dijous al Parlament i, després, que el mateix president anunciï el seu pas al costat. L'anunci es produiria a Brussel·les, probablement aquest cap de setmana, amb una reunió amb càrrecs electes que serviria per nomenar-lo, paral·lelament, president del Consell de la República.

El calendari no està tancat i depèn directament de les negociacions amb ERC.

El Procés, a Bèlgica

Així doncs, l'esquema amb què treballen JxCat i ERC és el d'un doble programa diferenciat a Catalunya i a Brussel·les. La llista del president insisteix que Puigdemont no farà un pas al costat sinó que assumirà la direcció política del Procés des de Bèlgica. Un motiu de controvèrsia amb ERC que prefereix que es mantingui en un pla simbòlic. Tal com explicava l'ARA el cap de setmana, aquest lideratge s'assumiria a través d'una fundació privada amb la legislació belga per no topar amb el veto del Tribunal Constitucional. Una de les coses que pretén dirigir des d'allà Puigdemont seria el procés constituent, que s'executaria a Catalunya de la mà de la ciutadania -sense que intervingués directament ni el Govern ni el Parlament-. "Hi haurà una agenda republicana", insisteixen fonts de JxCat per diferenciar el paper de la Generalitat amb el de Puigdemont.

La concreció d'aquesta part del full ruta i la seva combinació amb una gestió autonòmica de la Generalitat és el que estan acabant de tancar amb ERC i la CUP. Els vots cupaires depenen majoritàriament de la voluntat dels partits independentistes de seguir amb el projecte de la república catalana. Una república que JxCat i ERC no es plantegen aplicar unilateralment en aquesta legislatura.

Una investidura de Jordi Sànchez?

Si els partits arriben a un acord, es posarà en marxa el pla B de JxCat. Un cop el ple aprovi dijous la proposta de resolució per reconèixer Puigdemont com a president, el mateix cap de l'executiu anunciaria des de Brussel·les que el nou candidat a la investidura al Parlament és Jordi Sànchez. Si això es produeix, el president del Parlament, Roger Torrent, obriria una nova ronda de contactes amb els grups parlamentaris per esbrinar si Sànchez compta amb el suport de la majoria per sotmetre's a un debat d'investidura. Si és així, es convocaria un nou ple que podria ser la setmana que ve.

Tanmateix, el número dos de JxCat està empresonat a Soto del Real des del 16 d'octubre i per poder acudir a l'hemicicle hauria d'obtenir la llibertat o un permís del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El cap de setmana, el seu advocat, Jordi Pina, va assegurar en una entrevista a TV3 que si es nomenava Sànchez de candidat demanaria a Llarena que decretés la seva llibertat. Si li denegava, sol·licitaria un permís penitenciari per poder defensar el seu programa davant l'hemicicle. El 1987, al País Basc, els tribunals van permetre que Juan Karlos Yoldi -en presó preventiva per terrorisme- acudís al parlament per fer el discurs d'investidura. A diferència del sistema català, al País Basc, es pot presentar més d'un candidat i Herri Batasuna el va presenta amb ell.