FINANCES ANTICAPITALISTES

La CUP triplica els seus ingressos en dos anys per l'auge institucional

Alcaldes, diputats i treballadors cobren com a màxim 1.686 euros i destinen la resta a les arques del partit

De tres a deu diputats al Parlament. De 101 a 385 regidors. I de quatre alcaldies a participar en més d’una trentena d’equips de governs municipals. Els bons resultats electorals i la consolidació institucional de la CUP en només dos anys ha tingut un efecte directe en les seves finances: els ingressos de la formació anticapitalista s’han disparat i han augmentat un 207%, el triple del que rebia el partit fins al 2014.

La relació entre els resultats electorals i la situació econòmica dels cupaires va més enllà de les subvencions públiques per vot i representant. I és que, a la CUP, des de la portaveu del grup parlamentari, Anna Gabriel, fins a l’empleat acabat de contractar, tothom cobra com a màxim 1.686 euros. És la xifra que equival a 2,5 vegades el sou mínim interprofessional a Espanya, una limitació acordada als òrgans de direcció de la CUP. El sou mínim està fixat en 655,20 euros, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a apujar-lo fins als 707,6 euros.

Així, els càrrecs electes (diputats al Parlament i a les diputacions, consellers comarcals, alcaldes i regidors) i els treballadors cobren 14 pagues d’entre 1.400 i 1.686 euros, en una escala que s’estableix en funció de les necessitats familiars i personals (fills o persones dependents). La resta del sou s’entrega obligatòriament al partit, segons explica el responsable de gestió econòmica de la CUP, Martí Humet.

Així doncs, de la resta del salari, el 10% s’entrega a la caixa nacional del partit i el 90% al que la formació anomena “l’espai de referència”: si es tracta d’un regidor, es destina a l’assemblea local; si és el sou d’un conseller comarcal o d’un diputat provincial, els diners van a la caixa de l’assemblea territorial corresponent, i si és la resta del sou d’un diputat, els fons engreixen el compte nacional. D’aquesta manera, el creixement de la CUP, tant a nivell municipal com al Parlament, ha provocat un augment exponencial dels ingressos, que aquest any seran d’1.965.500 euros.

En concret, les donacions dels regidors han crescut gairebé un 570%. Si el 2014 les aportacions dels càrrecs municipals no arribaven a 30.000 euros -la majoria de càrrecs municipals eren de pobles petits on sovint no es cobra-, el 2016 s’arribarà gairebé als 200.000 euros, gràcies a haver triplicat el nombre de representants (de 101 el 2011 a 385 el 2015), haver entrat en ajuntaments de grans ciutats i participat en alguns governs.

Els ingressos derivats del creixement electoral també han augmentat per la via de les subvencions. En el cas del Parlament, el pas de tres diputats a 10 ha fet créixer un 175% l’aportació pública. Les donacions dels diputats han passat de no superar els 80.000 euros anuals a més que triplicar la xifra.

Com a exemple, Anna Gabriel: el Parlament li paga 5.800 euros, dels quals se’n queda 1.400. La resta es destinen íntegrament al partit. “No em queixo: cobro molt més del que cobra molta gent en aquest país”, va afirmar al programa Fora de sèrie de TV3. Ara bé, a la CUP n’hi ha que opinen que caldria apujar més el llindar perquè acceptar un càrrec no suposi per a qui l’accepti cobrar menys. Un altre debat tradicional és si els membres del secretariat (l’òrgan executiu) han de cobrar un sou, per exercir la seva tasca amb dedicació exclusiva i per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els militants. Mai s’ha aprovat.

Els ingressos també han augmentat per les quotes de militants, que han augmentat un 78% en dos anys. Cada militant -n’hi ha uns 1.600- paga cinc euros al mes a la caixa nacional i, si vol, pot aportar més diners a la seva assemblea local.

Les despeses també es disparen

Ara bé, a mesura que han augmentat els ingressos, també ho han fet les despeses. La meitat es dedica als salaris: la CUP ha passat en quatre anys de sis a 27 alliberats, els empleats que treballen a sou del partit, que suposen 50.000 euros mensuals. També han crescut els diners destinats a l’assessorament tècnic als ajuntaments i altres òrgans institucionals, el 15% de la despesa.

Un 10% es destina a un fons d’estalvi per a les campanyes electorals i un 3% a l’estructura orgànica (a finançar el secretariat nacional, el consell polític i les assemblees nacionals). La resta, prop del 22%, es reserva per a l’acció política: es destinen diners a moviments socials (Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Aturem BCN World, Plataforma en Defensa de l’Ebre...), a organitzacions afins (sindicat estudiantil SEPC o Alerta Solidària) i a mitjans de comunicació com L’Accent i Llibertat.cat.

En plena transició cap a la banca ètica

La CUP vol traslladar totes les seves finances a la banca ètica. Fins ara els girs de les quotes de la militància es feien a través de Triodos, una entitat que la CUP només fa servir actualment per gestionar la plataforma virtual que permet fer donacions a través d’internet. El gruix de les finances (els comptes de les diferents assemblees) depenien de CatalunyaCaixa, ara fusionada al BBVA. La idea de la CUP, segons Martí Humet, responsable de finances, és “començar a caminar” per fer totes les gestions des de la banca ètica Fiare. La CUP no té cap deute amb cap entitat bancària.

Més continguts de