Política 17/08/2020

Campo rebutja abolir el delicte d'injúries a la Corona perquè les "altes institucions han d'estar protegides"

El govern espanyol tanca la porta així a un debat que comuns i ERC volen portar al Congrés

Ot Serra
2 min
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, durant la sessió de control al govern espanyol.

MadridEl govern espanyol no vol que la fugida de Joan Carles I sigui un precedent que obri la porta a qüestionar la monarquia. Ja ho va deixar clar el president, Pedro Sánchez, quan va rebutjar de ple que s'hagi d'obrir el meló sobre la continuïtat de la institució, i aquest dilluns el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha manifestat que tampoc és moment de repensar el delicte d'injúries a la Corona previst al Codi Penal. "Les altes institucions de l'Estat han d'estar protegides", ha afirmat en una entrevista aquest matí a la cadena Ser, després que Esquerra hagi presentat una proposició de llei en què defensa abolir aquest delicte i els comuns també anunciessin una iniciativa en el mateix sentit.

Campo ha subratllat que cal fer una "enorme pedagogia" per distingir entre l'actuació personal del rei emèrit i la vigència de la monarquia. Sota aquesta premissa, el ministre de Justícia no ha volgut donar opció a un debat més ampli sobre la Corona. "Les ofenses que debiliten les altes institucions no són bones", s'ha limitat a argumentar Campo, tot i apuntar que els debats jurídics i les crítiques són acceptables. "Ens pot distreure de l'important", ha afegit el ministre, en referència a les solucions per abordar la crisi sanitària, econòmica i social.

El titular de Justícia ha tancat així la porta a obrir un debat de mínims sobre la monarquia –el seu càstig al Codi Penal– que proposen tant ERC com En Comú Podem. Els republicans ja van registrar la setmana passada una proposició de llei per eliminar l'apartat 3 de l'article 490 de la normativa, que preveu fins a dos anys de presó per injúries i calúmnies greus als membres de la casa reial. També proposen derogar el 491, que especifica les multes per accions que vagin en contra del prestigi de la institució, així com el 543, sobre ultratges a Espanya. Unides Podem també vol explorar aquests canvis, especialment els comuns, i fa uns dies així ho van anunciar el president del grup parlamentari, Jaume Asens, i la líder a Catalunya, Jéssica Albiach.

Des que Joan Carles I va abandonar Espanya s'han posat de manifest les diferències entre els dos socis de govern a l'Estat. El vicepresident segon, Pablo Iglesias, va explicitar el seu suport a una república i diversos dirigents de l'espai aposten per un referèndum sobre el model d'estat, tot i que el líder de Podem és conscient que no hi ha una correlació de forces a la cambra baixa que permeti obrir el debat. En aquest sentit, la formació lila admet que no pot fer d'aquesta qüestió una gran batalla ni tampoc pot ser una causa per desestabilitzar l'executiu del qual forma part. Això sí, li permet marcar perfil respecte del PSOE.

La investigació a Podem

Campo també ha fet una lectura diferent a Podem sobre la investigació per presumpte finançament irregular del partit lila. El ministre ha remarcat la independència del Poder Judicial i ha afirmat que no considera que es tracti d'una operació enfocada a descavalcar Iglesias de l'executiu. "Confio en la justícia, cal deixar-la actuar i veure com avança una investigació que és molt primària, molt recent en el temps", ha anotat Campo. De moment, el PSOE contemporitza amb el front judicial del seu soci de govern, a l'espera que avanci la investigació i s'esclareixi la base de l'acusació.

stats