Cap a la il·legalització de l’independentisme

L’assetjament que viu l’independentisme aquests dies rememora el temps en què l’esquerra abertzale estava totalment il·legalitzada. Rajoy està actuant amb l’independentisme com feia amb l’entorn d’ETA. En afortunada absència de violència, hi havia llibertats fonamentals que Rajoy no s’atrevia a tocar. Els dies previs al 9-N l’Estat no va veure patir els seus fonaments: pensaven que hi hauria una botifarrada -com els agrada, aquesta expressió- i es van trobar les urnes desbordades. Obsedit per l’error de no fer política, Rajoy ja ha vist que tenia la recepta per a l’1-O: fer una causa general i convertir tot allò que faci olor de referèndum en un acte il·legal. Policies municipals aturant un debat polític; guàrdies civils entrant a mitjans de comunicació; agents requisant impremtes i cartells, i un president que considera la millor victòria política de la setmana que la Guàrdia Civil hagi requisat “100.000 cartells” : queda clar que al govern espanyol no li tremola el pols per saltar-s’ho tot. L’ofegament econòmic, jurídic, mediàtic i social deixa les vies respiratòries a la resistència del Govern i el suport del carrer. A Madrid es deia que “en absència de violència, es pot parlar de tot”, però a l’hora de la veritat una urna sembla tan violenta com una pistola. Rajoy ja ha triat la seva via: il·legalitzar l’independentisme a través de l’1-O.