AVANTÍTOL

La Caputxinada gironina manté la protesta a la universitat

Trenta estudiants continuen tancats per les detencions del dia 16

9 de març del 1966. Més de mig miler d’estudiants, intel·lectuals i periodistes es van reunir al convent dels Caputxins de Sarrià per celebrar l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Però, davant el setge i l’assalt de la policia franquista, els assistents s’hi van tancar durant tres dies, fet que va encendre un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que es coneix popularment com la Caputxinada . Uns fets històrics que, 50 anys després, han inspirat una trentena d’estudiants de la Universitat de Girona (UdG) que dimecres passat van decidir començar una tancada indefinida al centre com a protesta per les 16 detencions de la Policia Nacional per l’ocupació de les vies de l’AVE a Girona l’aniversari de l’1-O. Per subratllar-ho, els impulsors han anomenat la tancada la Caputxinada de la UdG.

“En aquells temps es van refugiar de la repressió policial d’un estat feixista, i nosaltres ara també ens refugiem de la repressió policial del règim del 78, hereu del franquisme”, indica la portaveu de la Caputxinada i una de les detingudes el 16 de gener, Carla Costa. Una tancada que va néixer durant l’operació de la Policia Nacional. “Hi havia tres estudiants a qui buscava la policia que van anar a refugiar-se a la Facultat de Lletres. A dos els van detenir abans d’arribar-hi, però una altra noia va arribar a la universitat”. Van escollir aquest espai perquè cap cos policial pot actuar dins les instal·lacions universitàries sense el permís del rector. I la nit de dimecres, per solidaritat amb la noia en cerca, una trentena d’estudiants van començar una tancada indefinida, primer a la Facultat d’Educació i Psicologia i després a la Facultat de Lletres.

La protesta estudiantil ha comptat des del primer moment amb el suport del rector, Quim Salvi, i el seu equip de govern. “La universitat sempre ha sigut un refugi d’idees i acceptarem qualsevol protesta o reivindicació, sigui del color que sigui i vingui del costat que vingui”, indica Salvi, que també assegura que no ha rebut cap petició del cos policial per accedir a la UdG i que, en cas que la rebi, l’hauran d’estudiar.

Un suport de l’equip de govern de la UdG que se suma a les mostres de solidaritat que els han arribat de tot arreu, al llarg dels set dies que fa que estan tancats. “Persones individuals, entitats i petits comerços ens han portat menjar, beguda i àpats sencers. Estem molt sorpresos amb la resposta de tothom i aquest suport és el que ens ajuda a continuar”, afirma Lluc Huguet, un altre dels detinguts i que també secunda la Caputxinada. I entre les visites rebudes, també hi han assistit polítics com el president Quim Torra, el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i la cupaire Natàlia Sànchez.

Les visites de polítics, però, no han agradat a tothom. “M’han sorprès molt negativament les crítiques que hem rebut per reunir-nos amb Torra”, explica Huguet, que ho argumenta políticament: “Creiem que l’estratègia per fer efectiva la República passa per la unitat i, si no dinamitzem espais de trobada amb altres institucions o organitzacions, no ho aconseguirem”. I és que l’objectiu de la Caputxinada, a més de protegir la noia buscada per la policia, és “crear un caldo de cultiu per fer de palanca de canvi en l'àmbit polític, a través de campanyes de desobediència civil no violenta. I més ara, que s’acosta el judici per l’1-O”, indica Huguet.

La trentena d’estudiants que hi participen estan organitzats en diferents comissions que s’encarreguen d’aspectes com la logística, els àpats o la comunicació. I durant tota la setmana han organitzat activitats com ara debats, taules rodones o tallers. A més, han recollit més de 1.500 signatures per demanar a Adif que retiri la demanda que va originar les detencions i han presentat una campanya de suport: 'Jo també soc Caputxinada'.

Més continguts de