Publicitat
Publicitat

Carles Puigdemont: "L'1-O Catalunya s'haurà guanyat el dret a ser respectada"

Entrevista al president de la Generalitat de Catalunya quan falten menys de 24 hores per a l'1-O

Falten menys de 24 hores per a l’1-O. El referèndum està convocat pel president, Carles Puigdemont, i suspès pel Tribunal Constitucional. La justícia amenaça en aquest moment un perímetre de milers de persones. A l’altra banda, una majoria social catalana demana un referèndum, i la determinació del Govern per dur-lo a terme és absoluta.

On votarà, vostè, aquest diumenge?

A Sant Julià de Ramis, on estic empadronat.

Per tant, confia que es votarà?

I tant. És més, es votarà molt. Hi haurà moltes ganes de votar, a Catalunya, i ara és el moment de fer-ho. Tothom té molt clar que no és cap crim, no és cap delicte, és una de les solucions de la democràcia en la resolució de conflictes.

Hi ha complicacions, però tenen el cens, i han mostrat que tenen urnes. Es podran distribuir?

Ho hem previst tot perquè l’1-O estigui tot preparat perquè la gent vagi a votar. Hi estem treballant des de fa temps i sabíem que hi hauria moltes dificultats. Però hem anat fent, i superant-les. He dit que a cada dificultat hi posaríem dues solucions.

Ara mateix l’obstacle més gran és l’ordre judicial per impedir la votació. Què han de fer els ciutadans que l’1-O es trobin el seu col·legi precintat o amb la policia al davant?

D’entrada, zero confrontacions amb les forces de l’ordre ni amb ningú. Zero violència. No ens ha calgut per arribar fins aquí. Ho tenim a tocar, el que mai havíem pensat, i ho hem fet feliçment i sense un bri de violència. Aquestes últimes hores que ens queden, sobretot fem d’aquesta actitud una de les nostres fortaleses. La gent volia votar, i el dia 1 d’octubre es podrà votar. I el més important és que al vespre ens podrem comptar. No en tinc cap dubte, aquesta vegada ens comptarem molts. No sé si hi han ajudat els esdeveniments d’aquests últims dies, però que avui hi ha una nova majoria a Catalunya diferent de la de fa un mes, no en tinc cap dubte. És una majoria molt més àmplia, nombrosa i alhora convençuda que ha de fer un vot per reforçar la democràcia.

El vicepresident Junqueras ha explicat que els ciutadans que es trobin el seu col·legi tancat, o precintat, tindran l’oportunitat de votar igualment. És un escenari previst?

Aquestes eventualitats estaven previstes, tenint en compte que parlem de més de 2.000 punts de votació, i que hi ha casuístiques particulars. En general, a tot arreu la gent ha de poder votar. Sabem que tenim al davant un estat molt poderós, que ha desplaçat milers de policies i guàrdies civils per impedir aquest crim que se’n diu referèndum. El nostre deure i responsabilitat és oferir i garantir als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya un dret bàsic en una democràcia com és poder votar. És la nostra responsabilitat. Crec que garantir el dret a no votar no forma part de l’inventari d’obligacions democràtiques d’un estat.

¿Creu que la presència policial tan extraordinària respon a una creació d’un clima més o menys violent?

He hagut de respondre a aquesta pregunta a cada un dels mitjans internacionals que m’han entrevistat, i han sigut molts. En primer lloc, ja fa uns anys que mobilitzem milions de persones sense cap incident, ja no diguem violència. Seria paradoxal, per no dir sospitós, que ara que hi ha més policia que mai a Catalunya hi hagués violència.

El Procés ha aconseguit que el relat català interessi la premsa internacional. ¿Aquest interès i una foto massiva i pacífica ja seria un èxit?

Tot és un èxit davant el munt de dificultats que tenim. Que ens facin cas després de tants anys d’haver-ho demanat, que hi hagi un focus tan gran sobre el que està passant en aquesta part del món ja és un èxit. L’èxit que necessitem? No. Necessitem que se’ns reconegui com a nació sobirana per decidir la independència o quedar-nos a Espanya. Però com a nació sobirana, que pot prendre les seves decisions perquè és una societat madura.

Està decebut amb la UE?

Pel que fa al debat Catalunya-Espanya, no. Sobre el debat dels drets civils, sí. Crec que la UE ha negligit la seva responsabilitat. Esperava que quan a la nostra gent els impedissin penjar una pancarta que diu “Més democràcia”, o quan es detenia un jove que tenia una pàgina web amb informació del referèndum, o es prohibien actes sobre el referèndum, o es violava la correspondència postal, la UE, tan valenta per fer discursos moralitzants en altres punt del planeta, diria alguna cosa. En aquest sentit estic molt decebut.

Els Mossos d’Esquadra coordinats pel ministeri de l’Interior, les finances completament intervingudes, detencions, centenars d’alcaldes advertits... ¿El sorprèn o s’esperava una reacció de l’Estat d’aquestes dimensions?

Formava part del que podíem esperar. Però no esperàvem que tinguessin la vergonya de buscar els efectes d’un estat d’excepció i una intervenció de la Generalitat sense tenir la valentia d’invocar els articles que constitucionalment els habilitaven a fer-ho. No ho han fet. És més, no han fet ni un sol debat parlamentari. Tots els constitucionalistes, des del Consell de Garanties Estatutàries, fins als savis professors de dret constitucional que s’escandalitzen tant amb la reforma del Parlament de Catalunya, on són ara?

¿Aquesta ampliació del perímetre en les actuacions de la fiscalia creu que juga políticament contra l’Estat? ¿Pretenia atemorir i fa un efecte bumerang, potser?

Fixi’s, avui fa 15 dies que vaig enviar la carta signada per l’alcaldessa de Barcelona, la presidenta Forcadell i el vicepresident Junqueras al president Mariano Rajoy, amb còpia al rei d’Espanya. No només no hem tingut cap resposta a la carta, sinó que ens han enviat tres vaixells carregats de policies que costen 300.000 euros cada dia de lloguer. Avui hi ha una nova majoria a Catalunya que és conseqüència d’aquest rebuig a un estat autoritari. Crec que qualsevol català té a dins un relé democràtic que s’activa quan se’l pressiona, i hi ha gent que, pensi el que pensi sobre la relació Catalunya-Espanya, no ho pot deixar passar.

Aquest Estat té molts instruments, i el fiscal general de l’Estat ha posat sobre la taula la seva mateixa detenció. Preveu aquesta possibilitat?

Plantejar la meva detenció és una gravíssima irresponsabilitat. Primer, perquè jo no soc un delinqüent ni un criminal. Quin sentit tindria la meva detenció, en què els ajudaria? ¿Es pensen que s’acabarà el moviment independentista? ¿Es pensen que és obra d’un senyor o d’un partit? Què busca, això? Busca veure si finalment perdem el control de la situació, ens posem més nerviosos del compte i prenem decisions que els agradarien i justificarien una intervenció contundent. No ho farem.

Avui han dit que no el veuen ni com a interlocutor després de l’1-O...

Crec que els ciutadans de Catalunya mereixen una mica més de respecte. El dia que el Parlament em retiri la confiança, deixaré de ser l’interlocutor. Això diu també quina és l’actitud del govern espanyol. El diàleg que no ha practicat és perquè no tenen res a dialogar.

Serà molt important la lectura, i no només la del dia 1, sinó també la del 2. Si no es pot votar a tot arreu, quina posició té? Quina lectura en faria?

Estem especulant sobre situacions que no sabem.

Ho deu tenir considerat.

Respondrem sobre eventualitats quan succeeixin. Del que no tinc cap dubte és que la posició que prendrem es basarà en una participació enorme de gent.

Més gran que el 9-N? ¿S’han de superar els tres milions de votants?

El 9-N van ser 2.300.000. Si dic que crec que se superarà, algú posarà com a condició que se superi. No hi ha cap condició de participació, però detecto que hi haurà una gran mobilització arreu del país per anar a votar.

Fins i tot en el cas que es pugui votar i guanyi el sí la Generalitat no té el poder coercitiu per imposar el resultat. Necessitaria reconeixement internacional, no?

Jo soc un pèl més optimista. Hem demostrat contra tot pronòstic que hem arribat vius, mobilitzant-nos, molt motivats a fites quan deien que ni tan sols convocaríem el referèndum. ¿Algú creu que després de superar tants obstacles per arribar a l’1-O no serem capaços de gestionar els efectes que se’n desprenen?

¿L’objectiu és forçar el govern de l’Estat a seure en una taula?

Cada vegada han dit que no, però serà inevitable. És obligatori. En democràcia, el dret a no negociar no existeix. Tot el món ens ho demana. Si hi ha una idea transversal i explícita a Europa cada cop més gran és la de pactar un referèndum.

Sabem que la CUP el dia 3 seria partidària de fer una vaga general i, si cal, una DUI. De què és partidari vostè?

Primer, una cosa que ens ha servit per mantenir el rumb durant aquests mesos és mantenir la posició. Si mantens la posició, estàs ferm, i forces l’altre a fer una falta personal. Tothom entén que les grans decisions han de ser consensuades com fins ara. Hem d’insistir molt a mantenir el diàleg i la negociació. L’aplicació dels resultats exigirà això. Tornarem a fer un esforç. No escatimarem recursos. I haurem de buscar una agenda política per aplicar els resultats. Raonable, realista i efectiva.

Concreti’ns aquesta agenda política. Per quins fets passa?

Hi ha diferents capes. Una la marca indiscutiblement la llei de transitorietat jurídica, que ens vincula. L’altra és com apliquem els resultats en termes pràctics. Una altra capa és, com que volem que sigui dialogat i acordat amb diferents actors, com el govern espanyol i també la UE, com ho fem perquè hi participin. Hem de ser conscients que farem un camí que no ha recorregut mai ningú abans, i que per molt clara que tinguem la planificació, hi hem de posar grans dosis de paciència, comprensió i flexibilitat, perquè volem acabar-lo bé. Hem de mirar que tot el que aconseguim l’1-O no ho perdem el 2. El que hem buscat durant anys, que ens ha costat tants anys i estic convençut que aconseguirem i celebrarem la nit de l’1-O, que el 2 o el 3 no ho espatllem. Hem de mirar de ser molt fins amb el joc polític. Hi haurà esperances i temors dipositats en el Procés. Ho hem fet bé fins ara, i hem de garantir que ho continuarem fent bé.

Qui obligarà el govern espanyol a negociar l’aplicació del resultat del referèndum?

És evident que la realitat. No pot negar la realitat eternament. Hi és i al final te la trobes d’una manera o altra. I se la trobarà abruptament l’1-O. Aquella realitat que ha ignorat, ha mentit, menystingut, fins i tot ha dit que no existia, de cop li emergirà i la veurà tot Europa. Potser el govern espanyol serà l’últim de veure-ho, però ho veurà. Inquieta a tot Europa l’actitud del govern espanyol de mirar cap a una altra banda i fer veure que no existeix. No es podrà mantenir sempre així. La realitat per força la veurà com a conseqüència dels fets, malgrat que s’hi resisteixi. Les coses hi són encara que no els agradi. Entenc que no els agradi, que els costi d’acceptar, però si no accepten la realitat no resoldran res. I si no l’accepten, la realitat els acabarà posant al seu lloc.

Posem que el govern de l’Estat no es mou, i que aquest referèndum no serveix prou per a l’objectiu final de declarar la independència. Quina opció té? ¿DUI, eleccions, mantenir la majoria al Parlament i allargar la legislatura?

L’escenari que el govern espanyol no reconegui la realitat el tenim previst, es diu llei de transitorietat jurídica. Hi insisteixo, s’ha equivocat moltes vegades el govern espanyol en tot aquest procés, i es pot continuar equivocant, però té l’oportunitat de no equivocar-se aquesta vegada. Insistirem, i potser no estarem sols. No tirarem enrere, no ens rendirem, no tenim dret a fer-ho. Si diguéssim que a causa de la negativa del govern espanyol tirem enrere, ¿quin estímul tindria per seure amb nosaltres i aplicar un resultat? Estic convençut que l’1-O la gent massivament enviarà un missatge. Crec que Catalunya, passi el que passi, s’haurà guanyat el dret a ser respectada i escoltada. Ja no dic ser reconeguda com a estat independent, però el dret a ser escoltats i respectats ens l’hem guanyat i no ens el pot escatimar ningú, començant per Madrid i acabant per la UE. A partir del 2-O les coses seran diferents, també a la política espanyola.

Té molta confiança que el govern de l’Estat canviï d’actitud. Però si no l’escolta, ¿convida els catalans a resistir, a tirar endavant?

No li podem dir al poble de Catalunya que per la negativa de l’Estat a assumir la responsabilitat, anirem a casa i aquí no ha passat res. Hem arriscat massa tots aquests anys per pensar això. L’1-O té conseqüències polítiques, i caldrà prendre decisions polítiques en funció del que passi, que ningú s’equivoqui. Que no es confongui la idea i la voluntat de parlar i negociar i seure a una taula amb l’opció de desviar-nos de l’encàrrec dels ciutadans. Ens agradaria haver tingut una taula de negociació abans, i si no, ara. És imprescindible. No es pot no fer política en un conflicte polític. No es pot. Crec que no hi ha cap argument que justifiqui la seva posició vergonyosa. No pensen fer política? ¿Els l’ha de fer la Guàrdia Civil, en un nivell 4 d’alerta terrorista perseguint paperetes i urnes? ¿Ho explicarà als socis europeus? ¿Els va a demanar diners, i es gasta 300.000 euros diaris llogant vaixells per portar dos de cada tres antiavalots d’Espanya a Catalunya? ¿Dirà això als socis alemanys que els presten diners, amb el deute públic que té, amb les pensions de misèria que paguen? No l’hi hem de dir nosaltres sols. Ho ha de dir la política espanyola. I segurament també Europa.

¿Confia que hi hagi una percepció que posa en risc l’estabilitat econòmica d’Espanya?

El govern espanyol no està actuant amb gaire intel·ligència. Quan els problemes polítics s’enquisten i no es resolen acaben sempre provocant efectes sobre l’economia. Espanya és responsable d’un deute molt gran, i de tenir un sistema de pensions molt fràgil i poc sostenible, i hauria de ser més prudent amb les seves decisions. Al cap i a la fi, les conseqüències econòmiques seran culpa del govern espanyol. Té conseqüències econòmiques congelar l’activitat dels centres de recerca. Tenen projectes importants d’un sector molt potent de l’economia, sobretot a Catalunya. La biomedicina, per exemple. Congelar l’activitat de la Generalitat de Catalunya en el seu conjunt en turisme, i exportacions, que no té res a veure amb el referèndum, és nociu per a l’economia. Que hi hagi vaixells que ocupen espai logístic al port de Barcelona segur que afecta l’exportació i importació, per exemple de cotxes. Sembla que li importa poc, al govern de l’Estat, tot això. Abans la idea de la unitat d’Espanya com a idea sagrada, religiosa, que no ho és. Abans hi ha una democràcia.

Demà s’adreçarà als catalans?

Tinc previst fer-ho. Toca. Crec que a la llum dels resultats cal que m’hi adreci i faci una lectura dels resultats, i avanci quines seran els següents passos que hem de fer.

¿Convocarà reunió amb tots els actors del procés sobiranista?

En els dies següents. Tinc ganes de convocar el govern de la Generalitat dilluns mateix. Veurem l’agenda que se’ns obre, sempre a partir dels resultats, mai a priori. Deixem que parli l’1 d’octubre i que siguin els ciutadans de Catalunya que ens parlin, que ens enviïn un missatge. Rebem-lo, llegim-lo i parlem-ne.

RE

Més continguts de