El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, ha comparegut aquest dilluns al Parlament a la primera sessió de treball de la comissió d'estudi del dret a decidir, on ha presentat el primer estudi de l'òrgan, sobre com celebrar una consulta, i ha prioritzat per fer-ho usar les lleis catalanes -de forma pactada o tolerada pel govern espanyol- abans de buscar l'ús de normes estatals. Segons Viver i Pi-Sunyer, "no seguir les vies jurídiques legals pot tenir costos polítics molt importants", i per això ha apostat per intentar l'acord amb l'Estat per convocar un referèndum pactat per una de les cinc vies que el seu informe proposa. Tanmateix, no s'ha mostrat massa confiat en poder assolir el pacte, però sí que ha insistit en la necessitat de mostrar a nivell internacional que s'ha intentat.

Per això, ha recomanat intentar posar en pràctica com a mínim una via que respongui al marc legal estatal (reclamar que l'Estat convoqui un referèndum a Catalunya, canviar la llei de referèndums per permetre que les comunitats autònomes en puguin convocar o fins i tot reformar la Constitució per incloure aquesta competència) i una que respongui al marc legal català (la Llei 4/2010, de consultes per via de referèndums, o la llei de consultes populars, que s'aprovarà aquesta segona meitat de l'any). Quant a l'ordre, però, Viver i Pi-Sunyer ha assenyalat que "seria més lògic" provar d'exercir primer la legalitat catalana abans d'apel·lar a l'espanyola. Tot i això, ha avisat que la recomanació la fa des d'un "punt de vista més teòric que pràctic". "Si el Parlament s'ha dotat d'uns instruments, són seus i els ha d'usar primer", ha explicat, i ha afegit: "Si l'Estat respon que no el pot convocar [el referèndum] perquè la Constitució no ho permet, després debilita que el Parlament pugui intentar-ho per la seva banda". En tot cas, ha reconegut que aquesta "és una decisió política".

La carta de Rajoy tanca totes les portes ? 

En clau d'actualitat, el president del CATN ha avançat que, en tot cas, "cal deduir de la carta [de Mariano Rajoy] si ja s'han tancat o no les portes per fer la consulta per via legal", ja que la missiva està "carregada d'ambigüitat". Els partits, per tant, hauran de decidir si ja "val per anar davant de la comunitat internacional per justificar que no cal provar altres vies".

Per altra banda, Viver i Pi-Sunyer ha detallat altres elements del seu primer informe. Així, ha apuntat que la consulta es podria celebrar a finals d'agost o a principis de setembre del 2014; ha assenyalat que seria més clara si tingués dues possibles respostes, i ha recomanat que, si l'Estat vetés totes les vies per realitzar-la, s'optés per celebrar unes eleccions plebiscitàries. Ha reconegut que això pot comportar problemes, però ha assenyalat que "ja no seria la solució òptima, sinó la menys dolenta".

CiU, ERC i ICV-EUiA prioritzen usar primer la llei estatal

Tanmateix, els portaveus de CiU (Oriol Pujol), ERC (Marta Rovira) i ICV-EUiA (Dolors Camats) han rebutjat l'ordre de les vies a provar per celebrar la consulta i han apostat per cercar primer un acord amb l'Estat per demostrar que primer s'ha intentat actuar dins el marc legal espanyol. Al seu torn, el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, ha criticat que l'informe l'hagi realitzat un CATN amb un perfil sobiranista i que situï el 2014 com a horitzó. Quim Arrufat (CUP), finalment, ha acceptat intentar el diàleg amb l'Estat però ha cridat igualment a convocar un referèndum a partir del moment en què s'evidenciï que no hi ha acord, per així internacionalitzar el conflicte.