Carme Chacón: “El PSOE pot mirar a C’s i Podem, jo m’estimaria més un projecte d’esquerres”

BarcelonaÉs el tercer cop consecutiu que Carme Chacón és candidata del PSC a les eleccions al Congrés. Ve d’aconseguir 25 diputats l’any 2008 i 14 el 2011. Ara, l’exministra del govern de José Luis Rodríguez Zapatero aspira a obtenir prou suport per catapultar Pedro Sánchez a la Moncloa.

Com és possible que després de la crisi i les retallades o el cas Bárcenas el PP encara pugui guanyar?

Jo crec que el PP està molt desgastat i detecto ganes de canvi a Espanya. O seguim quatre anys més de PP i Rajoy o canviem.

Però on és el PSOE? Als debats els guanya Pablo Iglesias.

Els debats els guanya Iglesias perquè a Twitter són molt actius.

El 2008 va obtenir els millors resultats i ara, segons els sondejos, poden obtenir els pitjors.

El ventall d’opcions polítiques ara és més gran i els percentatges de tothom són diferents. Espanya entra en una nova fase de la democràcia. Passarem temps sense majories absolutes i crec que està bé, perquè ens obligarà a tots a dialogar i pactar més. Tinc dos objectius: obtenir més suport ciutadà que el de les autonòmiques i que el diferencial d’escons amb el PP sigui tan ampli com sigui possible.

Aquestes eleccions certifiquen la fi del bipartidisme?

Jo crec que sí.

Amb qui hauria de pactar Pedro Sánchez si pogués ser president?

L’avantatge és que pot mirar a Ciutadans i Podem, però si el PSOE ha de pactar jo m’estimaria més fer un projecte d’esquerres.

¿No creu que Ciutadans i Podem generen més il·lusió que el PSOE?

C’s té deu anys, tan nous no són, i bàsicament s’han dedicat a braus i llengua. A més, quan han pogut escollir, sempre han triat el PP.

A Andalusia Susana Díaz sembla encantada.

Han acabat pactant perquè no tenien cap altra opció.

¿Se situa en l’equidistància entre Rajoy i Mas? Els considera a tots dos igual de nefastos?

No, la catalanofòbia que va estendre el PP amb una campanya brutal contra Catalunya amb l’Estatut ha fet molt de mal i ha augmentat l’escletxa entre Catalunya i Espanya. Però el que no pot fer Artur Mas, sabent que a les plebiscitàries va votar menys gent a favor de la independència, és separar-se de la llei i prendre el número a la gent dient que vas a negociar amb Madrid.

Parlen d’una reforma constitucional en sentit federal. El PP i C’s no l’aprovaran mai.

A l’oposició canvien moltes coses. Enrere no podem tornar. Moltes de les disfuncions que l’estat autonòmic té són perquè hem tingut federalisme sense estat federal. Molta gent que va votar Junts pel Sí no esperava que Mas ens posés en mans de les assemblees de la CUP.

No he detectat cap entusiasme amb la idea de portar el Senat a Barcelona.

Em té impactada l’alcaldessa Ada Colau. Diu que no vol hotels i marxen cap a l’Hospitalet. La pista de gel, igual. Al final acabarem amb el Senat a l’Hospitalet.

¿Vostè pertany a dues nacions: a Catalunya i a Espanya?

Tan simple com això, i aquesta pertinença no me la pot amputar ningú. Hem tingut dues dretes que no han volgut entendre’s.

Per què no pot haver-hi un referèndum sobre la independència?

Vull que Catalunya voti acord i no trencament, que és irreversible.

¿Podria ser ministra de Defensa de Catalunya?

No ho voldria perquè no vull que Catalunya se separi d’Espanya. Tinc un sentiment de pertinença dual.

D’allò que vostè en diu trencament hi ha catalans que en diuen llibertat.

Aquest país ha viscut una dictadura, no juguem amb les paraules perquè parlar de llibertat pot ofendre. Quan jo era petita una amiga meva es va trobar amb el meu avi a la discoteca. Quan li vaig preguntar què hi feia em va respondre: “Jo no he sigut mai jove, la història d’aquest país m’ha robat la joventut”. Va viure en un camp de concentració, a la presó i una postguerra tremenda.

Va ser ministra d’Habitatge. ¿Canviaria l’anunci que va fer d’agilització dels desnonaments?

Tenim candidats que estan dient falsedats i difamant persones. Quan era ministra el que vam fer va ser defensar els propietaris de pisos de xarxes de morosos professionals que impedien que cobressin.

¿Descarta per sempre tornar a presentar-se a la secretaria general del PSOE?

Sí. Haurien de canviar molt les circumstàncies. Ho vaig intentar i em vaig quedar a molt poc. Després, va resultar que tot allò que feia resultava incòmode a la direcció del partit i per això vaig marxar a reciclar-me als Estats Units. Ara els meus companys han tornat a demanar-me i el meu repte és ser la veu a Madrid d’una Catalunya que té molts problemes.

¿Va ser vostè qui no va voler Pere Navarro a les llistes?

No. La comissió electoral el va proposar perquè anés al Senat i ell no va voler. M’hauria encantat. Espero continuar treballant amb ell.