Política 06/05/2013

Les dates del divorci de Carme Chacón amb el PSC pel dret a decidir

Des que el PSC va acceptar el dret a decidir, l'exministra s'ha enfrontat reiteradament amb els socialistes catalans

Anna Mateo
4 min
Carme Chacón, aquest dimecres al Congrés / EFE

BarcelonaFa mesos que l'exministra de Defensa i diputada del PSC Carme Chacón desentona de la resta de membres del PSC quan es parla sobre el dret a decidir i la consulta sobiranista a Catalunya. El passat 5 d'octubre, la diputada socialista ja va afirmar amb contundència en una entrevista a Antena 3 que estava "en contra d'una consulta il·legal" i que es negava a escollir per ella i pel seu fill "de quatre anys" si havien de ser catalans o espanyols. Aquesta mateixa idea la va reiterar a finals d'aquell mes en una entrevista a Tele 5, en la qual també va fer dures crítiques contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i contra CDC pels casos de corrupció que esquitxen el partit nacionalista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

26 de febrer del 2013

El dia que els partits s'havien de posicionar al Congrés en contra o a favor d'una moció que instava els governs català i espanyol a negociar una consulta, Carme Chacón va anunciar aquell matí que no votaria el mateix que la resta de diputats del PSC a Madrid. Els socialistes catalans havien dit que votarien a favor del dret a decidir "per coherència amb el programa" i, per tant, Chacón va trencar la disciplina de vot del PSOE. També va al·legar que, per coherència amb el programa del PSOE, no podia donar suport al dret a decidir.

L'exministra finalment es va abstenir en la votació i va posar el seu escó a disposició del primer secretari del PSC, Pere Navarro. El líder socialista va respondre que només Chacón podia decidir renunciar o no al seu escó. L'exministra no només va trencar la disciplina de vot del PSC per no votar a favor del dret a decidir, sinó que també va trencar la del PSOE, perquè abstenint-se va deixar de votar-hi en contra. Per tant, va rebre la mateixa sanció de 600 euros que la resta de diputats del PSC.

Maurici Lucena, portaveu parlamentari del PSC i estret col·laborador de Chacón quan era ministra, va assegurar que el PSC havia tingut "el mateix disgust que quan els cinc diputats del Parlament van trencar la disciplina de vot prèviament".

El 27 de febrer del 2013, el coordinador dels diputats socialistes al Congrés, Francesc Vallès, va qüestionar el paper que havia de seguir tenint Carme Chacón com a representant del PSC a Madrid per les seves clares divergències amb la resta de socialistes catalans. Al mateix temps, Pere Navarro va acusar l'exministra de desmarcar-se del PSC per voler liderar el PSOE i li va recriminar que no votés al·legant que era "per coherència".

Aquell mateix dia, Carme Chacón va reaparèixer als mitjans televisius espanyols i va assegurar en una entrevista a Antena 3 que el líder socialista a Catalunya, Pere Navarro, havia entès "perfectament" la seva decisió d'abstenir-se en la votació pel dret a decidir.

El 28 de febrer, Pere Navarro va ser contundent en afirmar que Carme Chacón no podria tornar a ser candidata del PSC si no acceptava la consulta. Hores després el PSOE va recriminar a Navarro aquestes paraules i li va demanar que no cometés "més errors dels que ja havia comès".

Carme Chacón també va respondre que no lideraria mai "una candidatura en la qual no cregués, és a dir, que defensés la consulta".

El 4 de març, Carme Chacón va replicar l'acusació de Pere Navarro del passat 27 de febrer assegurant que "si volgués liderar el PSOE hauria votat directament en contra del dret a decidir" i no s'hauria abstingut.

El 10 de març, Carme Chacón va escriure un article a 'El Periódico' en el qual assegurava que si el PSC i el PSOE s'acabaven trencant, tot plegat acabaria sent "un suïcidi polític per al socialisme i per a tothom". Chacón també va assegurar que "l'ofensiva sobiranista" dificultava la convivència entre Catalunya i Espanya.

El 5 de maig, un dia abans que se celebrés la cimera pel dret a decidir convocada pel president Artur Mas al Palau de la Generalitat, l'expresident de la Generalitat i actual portaveu de l'Entesa al Senat, José Montilla, va assegurar en una entrevista al 3/24 que malgrat que "el PSC ha d'anar a la cimera pel dret a decidir per fer les seves propostes" i malgrat que la consulta "ara no és possible", en política "res no és intocable".

Carme Chacón, alarmada perquè el PSC havia confirmat la seva assistència a la cimera per "obligació institucional", va enviar una carta a Pere Navarro en la qual li recordava la "mala gestió" de CiU, de CDC, del Govern i del mateix Artur Mas. En ella també esmentava els casos de presumpta corrupció que esquitxa el partit nacionalista i retreia al líder socialista català que li donés suport i anés a la cimera pel dret a decidir.

Avui, 6 de maig, el portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha respost com a partit a la carta de Chacón a Navarro i ha assegurat que les paraules de l'exministra estan "fora de lloc" i responen a la seva conducta d'anar "a la seva" i de "prendre decisions massa sovint que no reforcen el projecte del PSC". També el portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha titllat la missiva de "molt inoportuna" perquè "afavoreix molt poc" la interlocució de Navarro a la cimera pel dret a decidir.

stats