Una exdiputada d'ICV deixa el partit i denuncia el "segrest intern" del debat sobiranista

Carme Garcia, que va ser diputada al Congrés i líder ecosocialista a Sabadell, plega després de 40 anys de militància al PSUC i a ICV

"He pres la decisió, ja comunicada formalment, de donar-me de baixa d'ICV". L'anunci el fa Carme Garcia, que va ser diputada al Congrés juntament amb Joan Herrera a la legislatura 2004-2007 i que ha estat regidora i portaveu de l'Ajuntament de Sabadell des del 2007. A la seva motxilla porta, a més de 40 anys de militància –primer al PSUC i ja després a ICV–, el fet d'haver portat a la Fiscalia l'any 2010 la informació facilitada per un empresari que va fer esclatar el cas Mercuri.

El debat sobiranista, però especialment com ho ha gestionat internament el partit, ha estat el detonant perquè Garcia posi punt final a la seva militància a ICV. L'exdiputada defensa la independència de Catalunya, però en declaracions a l'ARA argumenta que, més enllà del seu posicionament polític, ha pres la decisió de deixar el partit bàsicament per dos motius: considera que la direcció del partit ha "segrestat internament" el debat sobiranista i que ICV s'ha allunyat de la vocació "d'influència, transformació i govern".

Davant l'eventual celebració d'una consulta el 9-N, la direcció va proposar a la militància una salomònica llibertat de vot per evitar una confrontació interna entre els partidaris de la independència i els del federalisme. Garcia, que admet que és independentista des de l'any 2010, quan el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut del 2006, considera que és a partir de l'estat propi que Catalunya pot tenir una oportunitat de canvi per "repensar-ho tot" i que només des d'aquesta condició podria negociar "d'igual a igual" federar-se amb Espanya. En tot cas, més enllà de la seva convicció, denuncia en un document on exposa les seves raons per deixar ICV que "s'ha postergat i segrestat any rere any el debat nacional i quin model i tipus d'estat proposa ICV per a Catalunya" tenint en compte que les "aspiracions d'independència" de la societat catalana "seran la clau durant els propers anys". Segons ella, en el procés sobiranista el partit ha estat "formalment present", complint i "guardant les formes", però assegura que té la sensació que no hi ha estat "en cor i ànima". "Més aviat hem fet la política de l'estruç", sentencia.

Com a exemples exposa que no s'ha fet cap assemblea extraordinària per debatre sobre el fet nacional sota el pretext de "no dividir el partit". Ella replica, però, que la divisió té "més números de produir-se" justament quan no hi ha comunicació i debat intern. "Quan adherits o amics acaben discutint per les xarxes socials, probablement és perquè no disposen d'un altre espai de debat orgànic dins el partit", afirma. En tot cas, a aquesta situació hi afegeix el que considera "dèficits de democràcia interna", i es pregunta com el partit va decidir no participar a l'acte d'Ara és l'Hora de diumenge ni a la votació del 9-N, o de quina manera s'ha decidit que ICV no participarà en una eventual llista unitària. "Abans de dir, per exemple, que no anirem a una llista unitària, potser hauríem de discutir com ha de ser aquesta llista, amb qui i amb quines condicions, per fer què i fins quan. ICV, dient simplement que no anirem a una llista unitària, està renunciant fins i tot a liderar una llista d'esquerres i de progrés amb tots els actors que apostin per un estat propi", argumenta.

Garcia encara no ha rebut resposta per part de la direcció des que ha comunicat aquest matí la seva baixa del partit i assegura que, tot i que el seu és potser el primer nom que es fa públic, hi ha "més gent" que ha decidit deixar de militar-hi. No només els que pensen com ella, sinó també militants federalistes que també "troben a faltar" un debat que, assegura, a ICV mai s'ha produït.

La ja exmilitant de Sabadell demana a ICV que "lideri" un moment com el que travessa ara Catalunya i que "avantposi els interessos del país als del partit", tot rectificant un camí que cada cop l'ha "allunyat més dels principis del catalanisme popular i de l'herència del PSUC i de nacionalistes d'esquerres". Com a fet concret demana, d'entrada, que la direcció organitzi una assemblea extraordinària per consultar el conjunt de l'organització, un gest que, assegura, podria ser el principi per evitar que altres militants segueixin els seus passos o aconseguir, fins i tot, que ella torni a militar-hi.

Més continguts de